Arxiu d'etiquetes: santuaris

Santa Faç, la

(Alacant, Alacantí)

Santuari i antic monestir.

La primitiva església s’aixecà el 1490 per guardar una relíquia de la Santa Faç del Crist, que segons tradició hauria passat de Jerusalem a Xipre i d’aquí a la capella del papa a Roma. El 1489 l’havia fet portar a Alacant amb motiu d’una secada el rector de Sant Joan d’Alacant Pere Mena, a qui n’havia fet donació un cardenal. Es tracta en realitat d’una icona bizantina que hom pretén que es pintà sobre el drap amb què la Verònica eixugà la faç del Crist.

Prop del santuari s’aixecà un monestir de jerònims que fou reemplaçat el 1518 per l’actual convent de monges de Santa Clara. Durant la segona meitat del segle XVIII es reedificà el santuari i el monestir.

La ciutat d’Alacant ha venerat sempre aquesta relíquia que es traslladava a la ciutat amb motiu de les calamitats públiques (pestes, secades, etc). El patronat del santuari pertany a la ciutat.

Entorn del santuari s’edificà un grup de cases que forma l’actual poblet de la Santa Faç.

Santa Cristina d’Artana

(Artana, Plana Baixa)

Santuari, a l’esquerra de la rambla d’Artana, aigua amunt de la vila.

Santa Creu d’en Nét

(Porreres, Mallorca Pla)

Santuari, proper al cementiri de la vila, on és venerada una creu de terme del segle XVI o XVII, la devoció a la qual començà a la fi del segle XVII.

La capella i l’hospici de pelegrins foren construïts a mitjan segle XVIII.

Santa Caterina -Rosselló-

(Baixàs, Rosselló)

Santuari, al nord del poble.

Santa Catalina des Port

(Sóller, Mallorca Tramuntana)

Antic santuari des Port de Sóller, existent ja el 1342 (fundat, segons la llegenda, per Ramon de Penyafort) i destruït en una incursió turca el 1542. Fou refet a la fi del segle XVI.

El 1930 hi fou construïda una escola al seu lloc, que el 1936 fou expropiada pels militars franquistes, juntament amb el port, i hi instal·laren una estació naval.

Santa Bàrbara -varis geo-

Santa Bàrbara  (l’Albera, Vallespir)  Santuari (50 m alt), situat al nord de la vila, al cim de la muntanyeta de Santa Bàrbara, coberta de bosc.

Santa Bàrbara  (Borriana, Plana Baixa)  Partida i caseria, situada al nord de la ciutat, a la dreta del Millars; és centrada per l’església de Santa Bàrbara.

Santa Bàrbara  (Carcaixent, Ribera Alta)  Barri, al nord del nucli urbà, a la carretera d’Alzira.

Santa Bàrbara  (Montcada de l’Horta, Horta)  Santuari, construït el 1701 al lloc d’un d’anterior dedicat a Sant Ponç. És un dels més importants de la comarca.

Santa Bàrbara  (Petrer, Vinalopó Mitjà)  Caseria, al nord-oest de la vila, a l’esquerra del Vinalopó.

Santa Bàrbara  * (Ulldemolins, Priorat)  Veure> Sant Antoni i Santa Bàrbara  (ermita).

Santa Anna d’Oliva

(Oliva, Safor)

Caseria, vora el santuari de Santa Anna, al nord-oest de la ciutat.

Santa Anna dels Quatre Termes

(Glorianes, Conflent)

Santuari, al límit amb els de Bula d’Amunt i de la Bastida (Rosselló) i prop del de Vallestàvia (Conflent), al cim del puig de Santa Anna (1.347 m alt), damunt el coll de Montportell.

Santa Anna de Gandia

(Gandia, Safor)

Barri, aturonat al nord de la ciutat, on hi ha el santuari de Santa Anna.

Santa Anna d’Albal

(Albal, Horta)

Santuari, al cim d’un tossal, a l’oest del terme, a l’indret on passa la sèquia reial del Xúquer.

Conservava un gran retaule gòtic del segle XV.