Poble, al límit nord-est del terme. S’originà per la parcel·lació d’una antiga possessió (segle XVIII).
Prop seu tingué lloc, a la fi de la guerra de Successió, una batalla (1715) entre les tropes filipistes desembarcades a cala Llonga i les de l’illa.
L’església de Sant Miquel, neoromànica, que substitueix la construïda al segle XIX, fou feta segons pla d’Antoni M. Alcover; fou erigida vicaria in capite el 1933.
Caseriu i centre d’estiueig de la costa, en una cala, a l’est de Cala Figuera, prop d’on fou bastida el 1663 la torre Fesa o Nova.
Nucli turístic, situat a la costa, a la cala Llombarda, a ponent del port de Santanyí.
Caseriu i centre turístic, en una cala que forma l’extrem sud-oest de la badia de Palma de Mallorca, és un penya-segat de 45 m d’alt. Hi ha un far.
Des de l’edat mitjana hi hagué un petit embarcador, i el 1569 hom hi construí la torre de defensa d’en Beu. Al llarg del segle XX assolí una certa importància com a port de pesca, i s’hi establí un nucli de pescadors; el 1950 hi fou construïda una petita llotja.
Darrerament, però, aquesta activitat és en decadència, i esdevingué lloc d’estiueig.
Caseriu i centre turístic, a la zona coneguda per ses Puntetes, on s’obren, perpendiculars a la costa, la cala Llonga, el caló de ses Dones i la cala Gran.
Projectada per l’urbanista Bellini el 1934, per encàrrec de Josep Costa i Ferrer, amb cases blanques d’estil eivissenc, voltades de pinedes, fou a la seva època una urbanització modèlica. El 1970 tenia 22 establiments hotelers.
(Palma de Mallorca, 1915 – Santanyí, Mallorca, 6 agost 2000)
Llibreter i pintor, conegut pel pseudònim de Bússer. En la seva pintura es barreja la influència d’alguns pintors mallorquins actuals i d’alguns d’estrangers.
A les seves galeries té un bon arxiu biobibliogràfic de pintors mallorquins.
(Santanyí, Mallorca, segle XVII – 1725)
Mestre de gramàtica llatina al convent franciscà de Santanyí.
Escriví Preceptes, elegàncies, calendes i frases que s’ensenyen en les escoles de gramàtica de la província de Sant Francesc de Mallorca, reimprès diverses vegades fins el 1829.
Poble, situat al nord del terme. És una població desnivellada, que ocupa, tot i la seva poca altitud, una protuberància del primer massís de les serres de Llevant (el puig de Consolació) a mig camí de Portopetre.
El segle XIV era una extensa possessió i a la fi del segle XVI, començà a establir-se població (d’aquesta primera època és la torre d’En Timoner, amb finestres renaixentistes).
El 1805 fou acabat l’oratori que esdevingué, el 1850, església sufragania de Santanyí; el 1863 fou acabada la nova església, que esdevingué parroquial el 1913.
(o s’Almunia) Cala de la costa. La més meridional de la sèrie que caracteritza aquesta costa.
Molt propera a la urbanització i la platja de cala Llombards. Té alguna significació pesquera.
(Comillas, Cantàbria, 24 juny 1874 – Cala d’Or, Mallorca, 17 març 1958)
Polític. Fill d’Eusebi Güell i Bacigalupi. Segon comte de Güell, tercer marquès de Comillas i comte de San Pedro de Ruiseñada.
Llicenciat en dret, lluità en la guerra del Marroc (1912) i intervingué en les negociacions per a l’entrada dels espanyols a Tetuan. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou comissari reial de turisme, president de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1928), alcalde de Barcelona (1930-31) i president de la Companyia Transatlàntica.
La Lliga Regionalista el presentà com a candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya el 1932. Durant la guerra civil es negà a passar a la zona nacionalista i restà a l’exili fins que accedí a retirar-se a Mallorca, on morí.
Creà, en cèdula testamentària, la Fundació Güell per a la protecció d’artistes.
Entre les seves obres destaquen Ensayo sociológico sobre el código de la edad media (1901), Notes pedagògiques i projecte d’una escola moral de comerç (1903), Escultura policroma religiosa española (Una colección) (1925), Elogi de la cultura catalana (1935) i Journal d’un expatrié catalan, 1935-1945 (1946).
Dades dels Països Catalans 