(Santanyí, Mallorca, 5 agost 1752 – 2 setembre 1807)
Teòleg. Rector del col·legi de la Sapiència de Palma de Mallorca, intervingué en la polèmica amb el bisbe Juan Díaz de la Guerra en defensa de Ramon Llull. Es doctorà en teologia el 1776.
Fou rector d’Alaior (Menorca) (1791-93) i de Santanyí, i assessor del bisbe Bernat Nadal.
Deixà inèdits nombrosos escrits morals, religiosos i polítics.
Illot, davant la costa meridional de Mallorca, entre cala en Togores i la platja des Caragol.
Caseria, al nord de la vila.
S’originà a partir del segle XVIII per la parcel·lació de la possessió de son Vidal.
Santuari de la Mare de Déu de la Consolació, a ponent del poble de s’Alqueria Blanca, aturonat (205 m alt) en un contrafort meridional del puig Gros.
És esmentat per primera vegada el 1523 i la construcció, és probablement del principi del segle XVI, reformada en 1931-36; l’entrada és lateral i el conjunt emmurallat.
És notable l’altar barroc (1646) de Santa Escolàstica.
Casal, al nord del poble.
Poble, al límit nord-est del terme. S’originà per la parcel·lació d’una antiga possessió (segle XVIII).
Prop seu tingué lloc, a la fi de la guerra de Successió, una batalla (1715) entre les tropes filipistes desembarcades a cala Llonga i les de l’illa.
L’església de Sant Miquel, neoromànica, que substitueix la construïda al segle XIX, fou feta segons pla d’Antoni M. Alcover; fou erigida vicaria in capite el 1933.
Caseriu i centre d’estiueig de la costa, en una cala, a l’est de Cala Figuera, prop d’on fou bastida el 1663 la torre Fesa o Nova.
Nucli turístic, situat a la costa, a la cala Llombarda, a ponent del port de Santanyí.
Caseriu i centre turístic, en una cala que forma l’extrem sud-oest de la badia de Palma de Mallorca, és un penya-segat de 45 m d’alt. Hi ha un far.
Des de l’edat mitjana hi hagué un petit embarcador, i el 1569 hom hi construí la torre de defensa d’en Beu. Al llarg del segle XX assolí una certa importància com a port de pesca, i s’hi establí un nucli de pescadors; el 1950 hi fou construïda una petita llotja.
Darrerament, però, aquesta activitat és en decadència, i esdevingué lloc d’estiueig.
Caseriu i centre turístic, a la zona coneguda per ses Puntetes, on s’obren, perpendiculars a la costa, la cala Llonga, el caló de ses Dones i la cala Gran.
Projectada per l’urbanista Bellini el 1934, per encàrrec de Josep Costa i Ferrer, amb cases blanques d’estil eivissenc, voltades de pinedes, fou a la seva època una urbanització modèlica. El 1970 tenia 22 establiments hotelers.
Dades dels Països Catalans 