Veïnat, al sud-oest de la vila.
(o de la costa de Sacot) Antic volcà.
(o Font) Veïnat, al vessant septentrional de la serra de Finestres.
Muntanya (500 m alt) i antic volcà.
(Santa Pau / Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)
Depressió (875 m alt) de l’extrem occidental de la serra de Finestres, al límit dels dos termes, entre les valls del Ser i d’Hostoles.
A ponent continua la serra de Fontpobra, que enllaça al coll Tort amb la serra del Corb.
Són a prop els cràters de Cantià i d’Aiats i la font Pobra, capçalera del Ser.
Antic volcà, al nord-oest de la vila, el més alt de la regió volcànica d’Olot, de 185 m d’alçària (678 m alt) i 800 m de diàmetre de base. Té el cràter en un dels vessants.
Al cim hi ha les restes d’una antiga torre de defensa, quadrada, voltada d’una vall.
(o Sacot, o Sant Miquel Sacot) Poble (643 m alt), a l’extrem occidental del terme, entre les serres del Corb, al sud, i de Batet, al nord, en plena zona volcànica del sud-est d’Olot, que centra el pla de la Cot i en el qual s’alcen, entre altres, els turons volcànics de Croscat, el de Santa Margarida de la Cot (o turó de la Cot, on hi ha capella d’aquest nom) i el de la Roureda de l’Olivera, i els puigs de Jordà de la Cot i de la Costa de Sant Miquel (o de la Costa de la Cot).
L’església parroquial de Sant Miquel, d’origen romànic, era possessió del monestir de Sant Pere de Besalú.
El lloc pertanyia a la baronia de Santa Pau.
Muntanya i antic volcà (560 m alt), situat al sud d’Olot.
L’antic cràter és anomenat el clot de l’Olla.
Santuari de Santa Maria dels Arcs, situat a 2 km al sud-oest de la vila, a l’esquerra del torrent dels Arcs (que neix a la serra de Finestres), i desemboca al Ser.
Una primera església devia ésser bastida entre els anys 866 i 877 com a cel·la del monestir benedictí de Sant Julià del Mont, incorporat aquells mateixos anys a Sant Esteve de Banyoles. El 1157 consta ja amb el nom de Santa Maria dels Arcs; era església parroquial de la vall de Santa Pau.
Un terratrèmol del 1427 la destruí; anys més tard (1441) fou iniciada la restauració, però aleshores la parròquia ja havia estat traslladada a l’interior de la vila de Santa Pau.
Durant els segles XVII i XVIII fou construïda l’hostatgeria, el cambril de l’església i un gran retaule tallat per l’escultor olotí Jaume Diví, en gran part destruït el 1936.
(Santa Pau, Garrotxa, 17 agost 1974 – )
Motociclista. Inicià la seva carrera esportiva quan tenia sis anys competint amb trialsin, especialitat ciclista molt semblant al trial però amb bicicleta, i en vuit anys consecutius aconseguí tres campionats del món, un de subcampió mundial, un d’Europa i sis d’Espanya.
El 1988 debutà en el món del motociclisme en trial i aquest mateix any es proclamà campió d’Espanya, fet que repetí durant els dos anys següents. Guanyà tres copes FIM (1994, 1995, 1996), fou dos cops subcampió del món (1993 i 1995) i el 1996 aconseguí per primera vegada el títol de campió del món de trial a Bèlgica.
Dades dels Països Catalans 