(Santa Maria del Camí, Mallorca, 11 setembre 1884 – Palma de Mallorca, 17 desembre 1958)
Eclesiàstic i historiador. Arxiver episcopal, col·laborà a “Lluch” i en el “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana”.
És autor d’Alfonso V y el estamento noble en Mallorca, So’n Torrella de Santa Maria (1958) i els reculls documentals Miscelánia tridentina maioricense (1946) i Documenta regni Majoricarum (1945).
(Santa Maria del Camí, Mallorca Raiguer)
Possessió. Situat al nord de la vila, antiga alqueria de l’època islàmica anomenada Abdà, que els hereus del vescomte de Bearn donaren a Bernat de Santaeugènia, i a la seva mort, el 1269, passà al seu germà Guillem de Montgrí, el qual el 1271 la lliurà a l’infant Jaume, el futur rei Jaume II de Mallorca.
Al començament del segle XIII ja pertanyia als Torrella, que la conservaren fins que fou adquirida el 1670 per Francesc Cotoner i d’Olesa (germà del gran mestre de Malta Nicolau Cotoner), que féu construir l’actual casa, una de les millors residències urbanes del Barroc; de l’antiga construcció resta, entre altres vestigis, un portal apuntat del segle XV amb les armes dels Torrella.
A la fi del segle XIX fou posseïda per la comtessa de Peralada i de Savallà, que morí el 1899. A mitjan segle XX fou adquirida per la vídua del comte de Carnarvon i el seu fill, l’historiador del lul·lisme Jocelyn N. Hillgarth, els quals l’han restaurada.
(Santa Maria del Camí, Mallorca, 4 desembre 1912 – Madrid, 27 desembre 1994)
Escriptor. Professor d’institut i catedràtic d’universitat. Vinculat a l’escola mallorquina, s’inicià com a poeta seguint els esquemes tradicionals i classicitzants: El somni encetat (1943), Ofrena de sonets (1946), Elegies de guerra (1948), Petites elegies (1958) i Flama (1962), on evolucionà cap a una poesia més compromesa.
Assagista, crític, investigador i traductor al català de Virgili (Bucòliques, 1956; Eneida, 1958), Marcial (Epigrames, 5 volums, 1949-59), Persi (Sàtires, 1955), Estaci (Silves, 1957-60), Tàcit (Històries), Camöes (Els Lusíades, 1964, amb Guillem Colom), Ovidi, Lucreci (De la natura, premi Llengües Clàssiques de Traducció, 1987) i Sant Agustí (Confessions, 1989). Va pertànyer a l’equip de direcció de la Fundació Bernat Metge.
Entre la seva producció cal destacar: El color en la poesia de Costa i Llobera (1953) i Retorno a la Roma clásica (1972).
Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans.
(Santa Maria del Camí, Mallorca Raiguer)
Antic llogaret, de població disseminada, esmentat encara com a caseria el segle XIX.
Situat al comellar de Coanegra, vall del vessant meridional de la serra d’Alfàbia, que es forma dins el termes de Bunyola i d’Alaró, drenada per la riera de Coanegra (o torrent de ses Mates), que aflueix, per l’esquerra, al Pont d’Inca, al torrent Gros.
(Santa Maria del Camí, Mallorca, 22 novembre 1887 – Sant Jordi, Palma de Mallorca, 20 novembre 1918)
Poeta i eclesiàstic. Vicari de Sant Jordi (Palma de Mallorca).
És autor d’unes Poesies de to menor, amb predomini del paisatge humil i de tema religiós, publicades pòstumament (1964).
(Santa Maria del Camí, Mallorca, segle XVIII – 1817)
Escultor autodidacte. És autor de l’altar major (1762) i del retaule i l’altar de Sant Josep, per al convent de mínims de Santa Maria del Camí.
(Santa Maria del Camí, Mallorca, segle XVII – Illes Balears, segle XVII)
Escultor. Fou autodidacta. Treballà el marbre amb remarcable aptesa.
És autor de diverses obres de caràcter religiós.
Dades dels Països Catalans 