Arxiu d'etiquetes: Sant Sadurní d’Anoia

Mir i Capella, Marc

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 març 1851 – Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 29 desembre 1903)

Tècnic agrònom i viticultor. Estudià a Barcelona i a la Granja-escola de Fontinell (Alt Empordà), on es graduà de perit agrònom. Introduí a la seva comarca moltes innovacions en el conreu de la vinya, importades de l’estranger, i contribuí a regenerar els ceps destruïts per la fil·loxera.

Membre del partit conservador, fou alcalde de Sant Sadurní (1881-83) i diputat provincial (1890-1903), intentà d’apaivagar les agitacions degudes a les reivindicacions dels rabassaires.

A iniciativa seva es crearen els concursos d’empeltadors, s’establiren els camps d’experimentació i intervingué en l’organització del Primer Congrés Vitícola, que se celebrà a Sant Sadurní el 1898, i participà en els successius, celebrats a diferents ciutats catalanes. Contribuí a la divulgació dels coneixements agrícoles entre els pagesos.

Publicà “Resumen de Agricultura”, revista que dirigí i fundà amb altres “Revista de Agricultura” (1888). Col·laborà, a més, a “La Protección Nacional” i, amb escrits de caire literari, a “La Renaixença” i “La Comarca del Noya”.

Freixenet SA

1 Resposta

(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, inici segle XX – )

Empresa productora de cava. Fou fundada per Pere Ferrer i Bosch, a partir de l’empresa Sala, exportadora de vins. Des del 1914 es dedica a la producció de vins escumosos.

A mitjan dècada del 1980 començà a incorporar altres marques de cava, com ara Segura Viudas, Castellblanch, Conde de Caralt, Canals i Nubiola i Rigol; aquesta política i l’increment de les exportacions l’han convertida en una de les primeres empreses del sector a l’estat espanyol.

Té diverses filials a la Xampanya (França), a Califòrnia (EUA) i a Querétaro (Mèxic).

Club Esportiu Noia

Deixa un comentari

(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 1951 – )

Club esportiu d’hoquei patins. Es formà dins l’entitat Ateneu Agrícola Noia, si bé el 1992 adquirí personalitat jurídica pròpia i adoptà l’actual denominació.

Ha guanyat un cop el títol de Lliga (1988), una Copa d’Europa (1989), una Copa del Rei (1998) i una copa de la CERS (1998). L’equip juga al Pavelló de l’Ateneu, que fou subseu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

Enllaç web:  Club Esportiu Noia Freixenet

Casanovas i Maristany, Joan

Deixa un comentari

(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 11 agost 1890 – Valràs, Llenguadoc, 7 juliol 1942)

Polític i advocat. Llicenciat en dret (1911), es dedicà a la defensa dels sindicalistes perseguits. Militant del Partit Republicà Català, fou diputat provincial per Vilafranca del Penedès (1919-23). Les seves campanyes a favor dels obrers el dugueren repetidament a la presó. Fou conseller de la Mancomunitat de Catalunya (1921) i col·laborà a “El Diluvio” i “L’Opinió”.

S’exilià a França (1924) a l’adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera. Col·laborà a “Ressorgiment” de Buenos Aires, i a les “Hojas Libres” d’Hendaia, així com amb el grup separatista de Santiago de Cuba. Retornà a Barcelona a la proclamació de la República (1931). Fou un dels fundadors d’ERC, detingué la cartera de defensa del primer govern de la República Catalana, presidit per Francesc Macià; conseller de governació, més tard fou vice-president i conseller de foment, en el nou govern de la Generalitat (desembre 1931).

L’any 1936, ja esclatada la guerra civil, fou designat per Lluís Companys conseller primer del govern i president del consell executiu de la Generalitat (31 juliol-26 setembre). La seva actitud contrària als excessos de l’anarquisme i al predomini del govern central de la República motivaren la seva partida a França pel novembre de 1936.

Tornà a Barcelona el 1937 i prengué part en un intent, que fracassà, de declarar la neutralitat de Catalunya i posar-la sota la protecció de la Gran Bretanya i de França. Llavors hagué d’exiliar-se definitivament, per tal d’evitar les represàlies del govern central, i s’instal·là a Perpinyà.

El 1939 publicà un document en el qual intentava de justificar la seva actuació. També publicà El sindicalismo en el Pretorio (1924), sobre les lluites socials al Principat els anys immediats a la Dictadura.