(Vilafant, Alt Empordà, segle XVIII – Llorà, Gironès, 1810)
(dit “el Ferrer“) Cap d’una partida de brivalles que actuà a la Garrotxa durant la Guerra del Francès i morí en un combat contra els “almogàvers” empordanesos comandats per Narcís Gay.
(Mieres, Garrotxa / Sant Miquel de Campmajor, Pla de l’Estany / Sant Martí de Llémena, Gironès)
Coll de la serra que separa la vall de la riera de Llémena de la del riu Tort, termenal dels tres municipis.
(Sant Martí de Llémena, Gironès, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Capità de fusellers. Es distingí molt a la lluita contra els borbònics. Durant la guerra de Successió arribà a manar una companyia al regiment de fusellers de Sant Ramon de Penyafort, comandat pel coronel Ermengol Amill, del qual fou un important col·laborador al front del nord.
El 1713, s’incorporà amb Amill a l’arriscada expedició del diputat militar Antoni Francesc Berenguer, que recorregué el país ocupat del 9 d’agost al 5 d’octubre. A la fi de l’expedició, aconseguí forçar el bloqueig de Barcelona amb els seus homes i introduir-se a la ciutat.
Fou ferit el 23 de desembre de 1713, durant una missió de reconeixement fora de les muralles. Ja refet, prengué part amb Amill a la terrible campanya de l’exterior.
Pel setembre de 1714, deposades les armes, aconseguí ocultar-se. Poc després es refugià a França. Al front de petites partides tornà encara a Catalunya per a combatre durant els rebrots guerrillers de 1719 i 1726.
Dades dels Països Catalans 