Municipi de la Safor (País Valencià): 1,03 km2, 11 m alt, 487 hab (2014)
(o l’Alquerieta de Guardamar, o l’Alqueria de Guardamar, o Guardamar, ant: l’Alqueria de Tamarit, Tamarit, el Rafal de Verdaguer o l’Alqueria de Don Enric) Situat enfront de la costa, en plena horta de Gandia, a l’est d’aquesta ciutat, a la dreta del riu d’Alcoi i prop de la seva desembocadura.
La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, on s’hi cultiven taronges, tomàquets i altres conreus d’horta, a través de la sèquia comuna de Gandia, que tanmateix no ha pogut evitar, durant les últimes quatre dècades, una lenta devallada de la població. Recentment ha començat l’explotació turística de la platja de Guardamar. Àrea comercial de Gandia.
Cova amb jaciments prehistòrics del paleolític superior, on es succeeixen estrats corresponents als períodes gravetià (de primer encara amb tradició mosteriana, i després, ja sense), solutrià i epigravetià, amb possibles influències magdalenianes.
Municipi i capital comarcal de la Safor (País Valencià): 60,83 km2, 22 m alt, 76.497 hab (2014)
El 1965 hi foren annexats els municipis de Beniopa i de Benipeixcar. Situat al litoral, a la plana regada pel riu d’Alcoi, que drena el terme, juntament amb el riu de Sant Nicolau. El sector nord-occidental del terme és accidentat per la continuació de la serra Grossa.
ECONOMIA.- La font de riquesa tradicional del municipi és l’agricultura de regadiu (principalment taronges i hortalisses), amb una mitjana de tres collites a l’any, que s’estén per l’anomenada horta de Gandia i s’alimenta de la sèquia reial d’Alcoi (que a través de la sèquia comuna de Gandia, rega les terres de la dreta del riu, mentre que la de Vernissa rega les de l’esquerra). La ramaderia és marginal, només destaca l’aviram. Les principals activitats industrials estan també relacionades amb l’agricultura (embalatge, transport de mercaderies, etc.), que antigament eren exportades a través del port de Gandia, inaugurat el 1893, i que és el primer port taronger del País Valencià. Darrerament, però, el turisme ha impulsat el sector de la construcció i ha esdevingut el principal recurs econòmic del municipi, localitzat a la façana marítima del municipi, que enclou l’ampla platja de Gandia, al nord del riu d’Alcoi, i la de Venècia, al sud. La pesca s’ha convertit en una activitat secundària.
POBLACIÓ.- El creixement de la població, a causa d’un fort corrent immigratori, ha estat espectacular, sobretot a partir del 1960.
LA CIUTAT.- Era una antiga alqueria islàmica, comprèn dos sectors: el nucli primitiu, que conserva part de les antigues muralles, i la Vila Nova, expandida a partir del segle XVI. Al nucli primitiu destaquen l’església arxiprestal i antiga col·legiata de Santa Maria, el palau ducal, el convent de Santa Clara, amb una capella gòtica, i la casa de la ciutat, amb façana neoclàssica. A la Vila Nova es destaquen l’edifici de l’antiga Universitat (segle XVI), actualment col·legi de les Escoles Pies, i el raval de la moreria.
HISTÒRIA.- El 1521, durant les Germanies, hi tingué lloc la decisiva batalla de Gandia, el dia de sant Jaume, on fou derrotat l’exèrcit del lloctinent Rodrigo Hurtado de Mendoza; els agermanats saquejaren i incendiaren el palau ducal i atacaren la moreria.
Municipi de la Safor (País Valencià): 9,9 km2, 45 m alt, 3.796 hab (2014)
(ant: la Font de Potries) Situat als contraforts septentrionals de la serra de Gallinera, a la dreta del riu d’Alcoi, al sud de Gandia. Un 20% del terme és improductiu.
Els conreus s’estenen per la plana, al nord, amb predomini del regadiu (tarongers i hortalisses), alimentat principalment amb aigua del riu d’Alcoi, a través de la sèquia reial d’Alcoi, de la font d’En Carrós i també per mitjà de pous. L’agricultura de secà, en regressió davant el regadiu, és destina a garrofers, ametllers i oliveres, i es localitza al peu de les muntanyes. Àrea comercial de Gandia.
La vila és al peu de la serra de Gallinera, dominada per l’església parroquial de Sant Antoni, gòtica del segle XV.
Municipi de la Safor (País Valencià): 3,15 km2, 6 m alt, 3.062 hab (2014)
(o Demús) Situat a la costa, a la plana regada pel riu d’Alcoi en la seva desembocadura (dita pla de la Llacuna), a la plana al·luvial de l’horta de Gandia. La costa és baixa i sorrenca (platja de Daimús).
La base de l’economia és l’agricultura de regadiu (tarongers i hortalisses), gràcies a la sèquia comuna de Gandia a través de la sèquia de Daimús, que ocupa quasi tot el terme, complementada pel turisme, subsidiari de la veïna platja de Gandia. Hi subsisteixen zones de conreu de vimet i canyamel, tradicional al municipi. Àrea comercial de Gandia.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba en una elevació sobre la costa; l’església parroquial és dedicada a sant Pere.
Dins el terme van ésser descobertes al segle XVI restes d’època romana; a la costa, hi ha el barri turístic dels Màrtirs.
Municipi de la Safor (País Valencià): 5,4 km2, 175 m alt, 146 hab (2014)
(o Castelló, o Castellonet, o de Borró, ant: de Santa Fe) Accidentat per les petites serres que marquen la transició entre la vall d’Albaida de l’horta de Gandia. Les terres no conreades són parcialment poblades per pins i brolles, en part de propietat comunal.
La vida econòmica del municipi es limita a l’agricultura, predominen els conreus de regadiu (ampliat darrerament per la perforació de pous) i és dedicat preferentment al taronger. També hi ha cultius de secà (garrofers, vinya -moscatell-, ametllers i oliveres). Àrea comercial de Gandia. Els darrers anys la població tendeix a disminuir.
El poble és al sector més pla del terme; l’església parroquial, dedicada a sant Jaume, fou iniciada el 1729.
Antic castell, anomenat actualment castell de Sant Joan de Gandia. Era cap d’un dels quatre termes en què era dividit el ducat de Gandia quan aquest fou creat el 1399; la capitalitat del terme anà passant, tanmateix, a Gandia.
Antiga ràpita en època musulmana, el 1097 prop seu fou lliurat la batalla de Bairén entre els almoràvits, comandats pel nebot de l’emir Yüsuf, i una coalició establerta entre el Cid i Pere I d’Aragó, que tornaven a València després d’haver anat en ajuda del castell de Benicadell, en la qual foren derrotats els primers.
El 1240 hi fou lliurada la batalla decisiva per a la reconquesta de la zona del País Valencià al sud del Xúquer.
Era situat en un turó, a tocar de la mar, dominant el camí de València a Dénia; actualment, els dipòsits del riu d’Alcoi i les rambles veïnes hi ha allunyat la mar.
Amb el nom de vall de Bairén era coneguda antigament la conca de la Safor.
Municipi de la Safor (País Valencià): 0.39 km2, 25 m alt, 1.639 hab (2014)
(o Beniardà) Situat en un territori pla, a l’horta de Gandia, municipi al qual està gairebé unit, a l’esquerra del riu d’Alcoi.
El terme és molt petit i ocupat gairebé tot ell pel regadiu (taronges, melons, que han substituït l’antic conreu de moreres), que s’alimenta d’aigua de la sèquia de Vernissa, afluent del riu d’Alcoi; a les poques terres de secà s’hi cultiven arbres fruiters. La terra, molt repartida, és explotada pels propietaris. Hi és produïda mel destinada a l’elaboració de dolços de Gandia. Amb tot, bona part de la població activa del municipi treballa a la veïna ciutat de Gandia, que gairebé envolta el terme. L’evolució demogràfica ha anat creixent fins al 1970, per a minvar els darrers anys.
El poble és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de Sant Llorenç i, sobretot, l’edifici i temple neogòtic de les esclaves del Sagrat Cor, construït al començament del segle XX.
Municipi de la Safor (País Valencià): 0,60 km2, 50 m alt, 451 hab (2014)
Situat a l’horta de Gandia, a la dreta del riu d’Alcoi, límit occidental del terme, al sud-oest de Gandia. Ocupa un petit sector de la fèrtil plana al·luvial del riu.
La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu. El tradicional conreu de la morera (en funció de la seda) fou substituït al principi del segle XX pels conreus de tarongers i hortalisses primerenques, gràcies a l’aprofitament del riu a través de la sèquia comuna de Gandia. La terra, de propietat molt repartida, és explotada en règim directe. Hi ha magatzems de fruites. Àrea comercial de Gandia. La població, amb tot, tendeix a disminuir, amb lleugeres oscil·lacions, a partir del segon terç del segle XX.
El poble és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial, dedicada a sant Jaume, que havia estat annexa de la de Potries.
Dades dels Països Catalans 