(Safor)
Antic nom del Rafalet de Bonamira o Llocnou de Sant Jeroni.
Benimira * -Safor-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Safor
Benifairó, baronia de
(Benifairó de la Valldigna, Safor, segle XIII – )
Jurisdicció senyorial concedida el 1238 a Berenguer Vives de Canyamars.
El títol ha continuat fins al segle XX a la mateixa família.
Benieto
Despoblat, dividit, des de la baixa edat mitjana, en dos nuclis: Benieto Jussà (o dels Moros) i Benieto Sobirà (o dels Cristians).
El 1609, habitaven el lloc 90 famílies morisques.
Benicaurix
Despoblat de l’antic terme de Benipeixcar.
Benicanena
Despoblat, entre els antics termes de Gandia i Beniopa (el 1535 fou agregat a la parròquia d’aquest darrer lloc).
Antic lloc de moriscs, era habitat per 11 famílies el 1609.
Beniardà * -Safor-
(Safor)
Altre nom de la població de Benirredrà.
Miramar (Safor)
Municipi de la Safor (País Valencià): 2,56 km2, 12 m alt, 2.571 hab (2014)
Situat al sud del riu d’Alcoi, en plena horta de Gandia, al sud-est d’aquesta vila, a la costa, que forma una platja plana i arenosa de més d’1 km de llargària.
El terreny és totalment pla i ocupat pels conreus de regadiu (dedicats bàsicament al taronger, i prop del mar s’obtenen conreus d’horta) els quals estan alimentats per la sèquia comuna de Gandia, a través de la sèquia de Miramar, derivada del riu d’Alcoi. Al sector més costaner, de platges sorrenques, s’ha construït un nucli residencial turístic. Àrea comercial de Gandia. La població , que augmentà els segles XVIII i XIX, ha restat estancada des del 1910.
El poble, d’origen islàmic, és situat a la vora de la carretera que comunica el Grau de Gandia amb Oliva, i és dominat per l’església parroquial de Sant Andreu, destruïda el 1936 i reedificada posteriorment.
Enllaç web: Ajuntament
Llocnou de Sant Jeroni (Safor)
Municipi de la Safor (País Valencià): 6,47 km2, 98 m alt, 546 hab (2014)
(ant: el Rafalet de Bonamira) Situat a la vall mitjana del Vernissa, al límit amb la Vall d’Albaida, al sud-oest de Gandia. Relleu accidentat, al sud, per les serres de Benicadell i d’Ador, ocupat per pinedes.
Agricultura localitzada al sector septentrional, amb conreus de regadiu (dedicats principalment als tarongers, en expansió), al costat del riu; de secà (vinya moscatell, oliveres, ametllers i garrofers), ramaderia i cria d’aviram. Àrea comercial de Gandia. La població, en augment fins al 1960, experimenta una lleugera davallada.
El poble és d’origen islàmic, que restà despoblada amb l’expulsió dels moriscs, fins a la repoblació del 1609. L’església parroquial és dedicada a sant Roc.
Enllaç web: Ajuntament
Guardamar de la Safor (Safor)
Municipi de la Safor (País Valencià): 1,03 km2, 11 m alt, 487 hab (2014)
(o l’Alquerieta de Guardamar, o l’Alqueria de Guardamar, o Guardamar, ant: l’Alqueria de Tamarit, Tamarit, el Rafal de Verdaguer o l’Alqueria de Don Enric) Situat enfront de la costa, en plena horta de Gandia, a l’est d’aquesta ciutat, a la dreta del riu d’Alcoi i prop de la seva desembocadura.
La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, on s’hi cultiven taronges, tomàquets i altres conreus d’horta, a través de la sèquia comuna de Gandia, que tanmateix no ha pogut evitar, durant les últimes quatre dècades, una lenta davallada de la població. Recentment ha començat l’explotació turística de la platja de Guardamar. Àrea comercial de Gandia.
El poble era una antiga alqueria islàmica.
Enllaç web: Ajuntament
Barranc Blanc, cova del
Cova amb jaciments prehistòrics del paleolític superior, on es succeeixen estrats corresponents als períodes gravetià (de primer encara amb tradició mosteriana, i després, ja sense), solutrià i epigravetià, amb possibles influències magdalenianes.
Els materials, encara no publicats detalladament, són conservats al Museu de Prehistòria de València.
