Arxiu d'etiquetes: Sabadell (hist)

Altura -Vallès Occidental-

(Sabadell, Vallès Occidental)

Antic castell, origen de la parròquia de Sant Julià d’Altura.

Baiona, castell de

(Sabadell, Vallès Occidental)

Antic castell, en lloc no identificat.

Vers la meitat del segle XII, els senyors de Baiona reberen com a feu la castellania d’Arraona, la qual conservaren fins al segle XIII.

Arraona -terme-

(Sabadell, Vallès Occidental)

Antic terme. Era una mansió esmentada als itineraris romans, al segle X es troba documentat com a castell i església consagrada a Sant Feliu, coneguda actualment com a ermita de Sant Nicolau.

Dins el seu antic terme hi havia el priorat de Sant Salvador, que donà lloc a l’actual nucli urbà de Sabadell.

Federació Local de Sindicats d’Oposició de Sabadell

(Sabadell, Vallès Occidental, 1910 – 1936)

Organització. Reuní la majoria dels sindicats obrers de Sabadell. Pel març de 1933 tenia 14.012 afiliats.

Havia pertangut a la CNT des de 1910-11, i fou la principal federació local que s’oposà, en 1931-33, a la direcció (en fou expulsada pel setembre de 1932), i posteriorment fou la més forta dels Sindicats d’Oposició a Catalunya.

Poc després d’esclatar la guerra civil s’integrà a la UGT.

Edità “Vertical” (1932-34 i 1937).

Can Roqueta

(Sabadell, Vallès Occidental)

Assentament i necròpoli de l’edat del bronze i primera edat del ferro.

Les excavacions realitzades a partir del 1995 revelaren l’existència de 103 estructures, que corresponen a fons de cabanes i de sitges datables entre l’edat del bronze inicial i la primera edat del ferro.

Les restes indiquen una ocupació intermitent, pròpia d’un règim de vida semisedentari, basat en la ramaderia i l’agricultura d’artiga.

Molt a prop, a la finca de Can Piteu, s’hi documentà una necròpoli d’incineració de l’època del bronze final i primera edat del ferro amb més de 1.200 tombes.

Can Llobateres

(Sabadell, Vallès Occidental)

Jaciment del Miocè superior, datat en uns 9 milions d’anys. Fou descobert al final dels anys 1920 per R. Arqués i Miquel Crusafont.

Can Llobateres ha posat al descobert una importantíssima fauna de mamífers fòssils, i destaca la troballa de restes de l’esquelet d’un hominoide primitiu del gènere Dryopithecus, així com nombroses restes dentals.

És així mateix l’estratotip de l’estatge Vallesià, definit pel mateix Miquel Crusafont, i que és l’equivalent continental del Tortonià.

Caixa d’Estalvis de Sabadell

(Sabadell, Vallès Occidental, 6 gener 1859 – 1 juliol 2010)

Institució de crèdit que inicià les seves activitats el 1859. El seu promotor i principal impulsor fou l’industrial llaner Pere Turull i Sallent.

El 1941 obrí la seva primera sucursal a Montcada i Reixac. Des d’aleshores la seva expansió geogràfica ha estat continuada i al final del 1984 tenia 101 oficines. El 1984 era cinquena entitat d’estalvi catalana.

Al marge de la seva obra social i cultural, cal destacar el seu paper de finançadora del procés industrial de la ciutat i de la comarca.

L’any 2010 fou integrada a Unnim, i el 2013 a BBVA.

Arraona -priorat-

(Sabadell, Vallès Occidental, abans 1192 – 1436)

Antic priorat de Sant Salvador d’Arraona (o de Sabadell) situat al mateix solar que ocupa l’actual església arxiprestal de Sant Feliu de Sabadell.

L’església fou erigida per Guillem Bernat d’Òdena, senyor del veí castell d’Arraona, el qual la féu consagrar l’any 1076 i la cedí tot seguit a la canonja catedralícia de Barcelona; poc després el fundador (o el seu fill) la donà al monestir de Santa Maria de l’Estany, igual com havia fet amb Sant Pere dels Arquells (Segarra).

L’Estany, després de certes qüestions amb el bisbe de Barcelona resoltes el 1185, hi fundà un priorat o prepositura que ja es trobava en funcionament el 1192.

La vila de Sabadell nasqué i es desenvolupà entorn d’aquest priorat; per això s’hi traslladà el 1373 la parròquia, abans forana, de Sant Feliu d’Arraona (anomenada de Sabadell pocs anys després del trasllat).

La prepositura fou unida a la dignitat abacial de l’Estany el 1436 i s’extingí com a entitat pròpia.