Arxiu d'etiquetes: Rubí

Homs i Oller, Eladi

2 Respostes

(Valls, Alt Camp, 27 febrer 1886 – Rubí, Vallès Occidental, 18 març 1973)

Pedagog. El 1906 fou pensionat als EUA per a estudiar les darreres experiències pedagògiques.

De nou a Barcelona, dirigí la “Revista de Educación”, on publicà el 1913 La doctrina de la educación nacionalizadora, i la primera escola d’estiu i fou secretari del Consell d’Investigació Pedagògica; fou un actiu divulgador del mètode de la doctora Montessori.

Durant la II República fou secretari del “Butlletí dels Mestres”. Col·laborà, entre d’altres publicacions, a “La Mainada” (1921-23) i “València” (1913-14).

La seva obra, nacionalista i espiritualitzant, es troba dispersa en publicacions i revistes. Fou un dels primers introductors a l’estat de l’esport del bàsquet.

Esbart Dansaire de Rubí

Deixa un comentari

(Rubí, Vallès Occidental, 1923 – )

Grup de dansa catalana. Fundat a l’empara del Casal parroquial. Des del 1952 emprengué una tasca de renovació de la dansa tradicional, instituint una manera de ballar i cercant l’establiment de la dansa teatral, fent ús de la moderna escenografia però sense trair l’autenticitat dels documents.

A partir del 1964 oferí un gran nombre de ballades a tot Catalunya i a l’estranger, presentant els balls tradicionals amb una gran atenció a les exigències escèniques i cercant la creació de noves coreografies.

L’any 1979 col·laborà a la reconstrucció dels cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat, que després presentà com a primícia mundial, acompanyat per l’Escolania de Montserrat i pel conjunt Ars Musicae d’instruments antics. L’any 1980 aconseguí de fer la presentació de tot un espectacle de dansa catalana al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Enllaç web: Esbart Dansaire de Rubí

Basili de Rubí

4 Respostes

(Rubí, Vallès Occidental, 1899 – Barcelona, 1986)

(Francesc Malet i Vallhonrat)  Escriptor i frare caputxí. Editor d’“Estudios franciscanos” i de la publicació monogràfica “Critèrion” (1959-69); va fundar l’any 1949 l’entitat Franciscàlia.

Entre els seus nombrosos treballs cal esmentar Reformas de Regulares a principios del siglo XIX (1943), Necrologi dels frares menors caputxins de Catalunya i Balears (1945), Art pessebrístic (1947), La última hora de la tragedia. Hacia una revisión del caso Verdaguer (1958), El padre Bernardino de Manlleu (1962), Les Corts Generals de Pau Claris (1976), Un segle de vida caputxina a Catalunya (1977) i Els caputxins a la Barcelona del segle XVIII (1984).