Arxiu d'etiquetes: Rosselló

Canet de Rosselló (Rosselló)

23 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 22,39 km2, 10 m alt, 12.602 hab (2012)

Situat al litoral, entre prop de la desembocadura de la Tet i l’estany de Sant Nazari (dit també estany de Canet), a la Salanca.

La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en el monocultiu de la vinya (producció de vi dolç natural) i la pesca de la sardina, que fou un recurs considerable a meitat del segle XX, ha estat profundament transformada pel turisme, concentrat a l’anomenada i llarga platja de Canet, on hi ha el nucli de Platja de Canet, un port turístic i el famós Casino. Increment de població que a l’estiu fins pot arribar als 70.000 habitants.

La vila és a 2 km de la costa, prop de la riba dreta de la Tet; havia estat emmurallada i protegida pel castell de Canet, construït a l’entorn de l’església romànica de Sant Martí; l’actual església parroquial de Sant Jaume és del segle XVI. El port és el punt de partida de tres llargs cables submarins.

Dins el terme hi ha l’antic lloc de Vilarnau.

Des del 1322 fou centre del vescomtat de Canet.

Bajoles

1 Resposta

(Perpinyà, Rosselló, segle XII – segle XVIII)

Antiga comanda hospitalera. La casa de Sant Vicenç de Bajoles, l’actual mas Anglada, entre Perpinyà i Castellrosselló, era la principal dels religiosos hospitalers al Rosselló i tenia sotmeses les senyories o cases subalternes de Bompàs, Cabestany i Sant Nazari, i és esmentada ja el 1172.

La successió de comanadors (el primer conegut és del 1211) s’allargà fins a la Revolució Francesa (1790).

Vivien a la casa de Bajoles un prior i diversos frares, mentre que els cavallers tenien residència a Perpinyà.

Cameles (Rosselló)

9 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 12,72 km2, 350 m alt, 417 hab (2012)

(fr: Camélas) Situat en un terreny accidentat, entre la zona muntanyosa del nord dels Aspres i al límit amb la plana del Rosselló, drenat per les rieres de Castellnou i de les Illes, i és accidentat per la muntanya de Sant Martí, on hi ha l’ermita de Sant Martí de Cameles.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura, de regadiu i de secà (el cultiu predominant és la vinya), complementada per la ramaderia. Àrea comercial de Perpinyà. La població s’ha reduït a la meitat des del 1856 (607 h).

El poble es concentra al voltant de l’antic castell de Cameles (esmentat al segle XI); l’església parroquial de Sant Fruitós, d’origen pre-romànic i refeta al segle XIV, conserva un portal romànic (segle XII) i pintures murals i dos retaules gòtics.

Dins el terme hi ha els llogarets de Polig i Vallicrosa.

Calmella (Rosselló)

8 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 13,22 km2, 469 m alt, 65 hab (2012)

(fr: Calmeilles) Situat entre el coll de Prunet, al nord, i el coll d’Orris, al sud, al límit amb la zona muntanyosa dels Aspres.

Els escassos recursos econòmics del municipi, limitats a una agricultura precària (vinya, arbres fruiters), han estat la causa de la lenta però constant davallada demogràfica experimentada des de mitjan segle XIX. Explotació forestal.

El poble és a la capçalera de la riera de Canta-rana; l’església parroquial de Sant Feliu, romànica (segona meitat del segle XII), amb l’absis decorat amb arcuacions, columnes i capitells, conserva una imatge de la Mare de Déu i una pila baptismal decorada, ambdues també romàniques.

Dins el terme es troba el santuari de la Mare de Déu del Coll.

Calce (Rosselló)

4 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 23,77 km2, 228 m alt, 216 hab (2013)

(o Calça, ant. Cauça) Situat entre la conca de l’Aglí, que hi passa engorjat (estret de Cavanac) i que limita el terme pel nord, i les petites elevacions al nord del Riberal, a la vall de la Tet. El terreny, accidentat pel massís calcari de la serra de Pena i abrupte, no hi ha permès l’extensió de l’agricultura.

S’hi cultiva sobretot la vinya, que ha aprofitat principalment el marge de l’Aglí i la vall del torrent de la Bula, i que forma part del vi dolç natural de Ribesaltes i del vi de qualitat superior anomenat Corberes de Rosselló. L’explotació de pedreres de marbre complementa l’activitat econòmica del municipi.

El poble és emplaçat al vessant meridional de la serra de Pena; l’església parroquial conserva un retaule del començament del segle XVII. Hi ha restes de l’antic castell de Calce, citat el 1312.

Cabestany (Rosselló)

6 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,42 km2, 27 m alt, 9.399 hab (2012)

Situat al Riberal, en un territori pla, entre els rius de la Tet i del Rard.

La vida econòmica local es basa en la producció fruitera i en el conreu de la vinya i l’elaboració de vi de qualitat, pràcticament d’una manera exclusiva, activitats que han donat lloc a la creació d’una cooperativa vinícola i en un dels primers centres productors de vi dolç natural (blanc) i de vi negre. La producció de fruites i verdures és possible gràcies a l’aprofitament de la terrassa al·luvial. El seu mercat és Perpinyà, a l’aglomeració del qual s’ha integrat. La població del municipi, molt pròxim a la ciutat de Perpinyà, ha crescut espectacularment durant l’últim terç del segle XX.

Al poble destaca l’església parroquial, d’origen romànic (primera meitat del segle XII), per bé que molt reformada posteriorment, però conserva l’absis i, sobretot, l’important timpà de Cabestany, de marbre (segle XII), d’autor desconegut, anomenat precisament per aquesta obra el Mestre de Cabestany.

Bulaternera (Rosselló)

12 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,63 km2, 180 m alt, 880 hab (2012)

(o Bula Terranera, fr: Bouleternére) Situat a la part baixa de la vall del Bulès, a l’àrea que connecta la zona muntanyosa dels Aspres amb el Riberal. El terreny és accidentat pel coll de Ternera; hi ha alzinars i garrigues.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del regadiu, principalment arbres fruiters i hortalisses, que és possible gràcies a la sèquia derivada del Bulès i al rec de Corbera; hi ha una part de secà, on hom hi cultiva vinya. També s’explota una pedrera de marbre.

El poble és esgraonat al vessant del darrer contrafort dels Aspres, a l’esquerra del Bulès. És presidit per les restes de l’antic castell de Bulaternera i l’església parroquial de Sant Sulpici, gòtica, que va substituir l’antiga església romànica, de la qual conserva el portal.

Dins el terme es troba també l’antiga església de Sant Nazari de Barbadell.

Bula d’Amunt (Rosselló)

11 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 23,22 km2, 483 m alt, 65 hab (2012)

(fr: Boule-d’Amont) Situat al sud-oest de la comarca, a la dreta del riu de Bulès, afluent de la Tet, al peu del Roca-roja, a la zona muntanyosa dels Aspres, al límit amb el Conflent.

Els recursos econòmics del municipi són pobres a causa de les condicions del territori, sec a més d’accidentat, que no han permès el desenvolupament de l’agricultura (només hi ha conreus de secà per a consum local) ni de la ramaderia. La població, en conseqüència, ha minvat notablement a partir de mitjan segle XIX.

El poble és a la vora esquerra del riu de Bulès; es va formar al voltant de l’església parroquial de Sant Sadurní, romànica dels segles XI-XII; a l’altra cantó del riu hi ha el barri del Serrat.

Dins el terme es troben l’antic poble i monestir de Serrabona i el llogaret de Sant Joan d’Arsós.

Brullà (Rosselló)

1 Resposta

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 7,83 km2, 46 m alt, 1.155 hab (2012)

(fr: Brouilla) Estès pel sector meridional de la plana rossellonesa, travessat pel riu Tec, a l’esquerra del qual s’estén la major part del terme, al límit amb el baix Vallespir.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura, dedicada especialment a la vinya; també hi ha conreus d’arbres fruiters (préssecs, albercocs i pomeres) i hortalisses. La producció de sorra i grava per a la construcció és important. Al nord del nucli urbà hi ha l’estació de ferrocarril d’Elna als Banys d’Arles.

El poble és emplaçat a poca distància a l’esquerra del riu Tec; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, romànica, d’una nau i planta trilobulada a la capçalera, amb un portal esculpit de marbre blanc i gris, a la sagristia es conserven dues taules procedents d’un retaule del segle XVI amb escenes de la vida de Crist.

La senyoria de Brullà passà a partir del segle XII, a mans del comte d’Empúries.

Bou (Rosselló)

4 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 7,90 km2, 39 m alt, 3.221 h (2012)

(o Baó, fr: Baho) Situat al Riberal, a l’esquerra de la Tet.

L’agricultura ha estat sempre la base econòmica del municipi; s’hi cultiva vinya per a la producció de vi de taula; i al regadiu, llegums i arbres fruiters, els quals són possibles gràcies al sistema introduït a l’edat mitjana pels monjos de Cuixà, que aprofita l’aigua de la Tet i la fertilitat del terreny. La indústria és representada per una fàbrica de ciment. Àrea comercial de Perpinyà. Degut a la proximitat i la influència de Perpinyà (d’on Bou tendeix a esdevenir un satèl·lit), la seva població s’ha triplicat en les tres últimes dècades.

El poble depengué del monestir de Sant Miquel de Cuixà, conserva les antigues muralles del fort que envoltava el veïnat, i, al mig, l’església parroquial de Sant Vicenç, d’època romànica, ampliada el segle XVIII, amb tres retaules barrocs.