Arxiu d'etiquetes: Rosselló

Universitat de Perpinyà

21 Respostes

(Perpinyà, 1350 – )

-Via Domitia  (UPVD)  Institució d’ensenyament superior. Creada per iniciativa de Pere III el Cerimoniós, poc després de la definitiva reincorporació del Regne de Mallorca a la corona catalano-aragonesa. Fou dotada de tres facultats: teologia, dret i arts, amb les mateixes prerrogatives i privilegis que la Universitat de Lleida.

El 1379 fou confirmada eclesiàsticament per butlla papal de Climent VII, però aquest li suprimí la facultat de teologia i li n’afegí una de medicina, per suplir possiblement la de Montpeller, vila incorporada al regne de França. La Universitat depenia bàsicament del bisbe d’Elna.

Els estatuts foren redactats el 1380, calcats sobre els de la Universitat de Lleida; el 1647 hi foren afegits els de Tolosa, fet que accentuà la desvinculació respecte a Montpeller. Hi afluïren mestres i estudiants de la corona. La facultat de teologia hi fou restablerta el 1447 per butlla de Nicolau V. L’ensenyament de dret conservà la primacia, mentre que el de les lletres reculava i el de teologia s’estenia.

Amb la incorporació a França dels comtats de Rosselló i Cerdanya desaparegueren pràcticament els estudiants de la resta de Catalunya, que foren substituïts per occitans i francesos, i en general la universitat experimentà una gradual decadència i esdevingué un focus de francesització, obra principalment dels jesuïtes. Amb tot, entre els seus professors i rectors es troben alguns dels membres més destacats del nucli d’escriptors neoclàssics rossellonesos en llengua catalana (J. Balanda i Sicart, Antoni de Banyuls i de Montferrer).

Amb l’expulsió de l’orde, només la facultat de medicina mantingué prestigi, i fou enriquida amb una càtedra de botànica i d’anatomia, amb un jardí botànic i laboratoris. Malgrat un intent de restauració factícia el 1759 i de la construcció d’un edifici de nova planta, la Universitat de Perpinyà no pogué sobreviure a la Revolució Francesa (1793).

El 1957 hom inicià activitats universitàries, amb cursos de dret i, després, de lletres i ciències. A partir del 1971, amb la creació del Centre Universitari de Perpinyà, dependent de la Universitat de Montpeller, s’inicià un nou període que portà a la constitució, amb plena actuació, de la Universitat de Perpinyà el 1979.

L’any 2005 disposava de cinc campus (Perpinyà, on es troba el rectorat, Font-Romeu, Narbona, Carcassona i Mende) i oferia un total de 75 titulacions.

Ultrera

5 Respostes

(Argelers, Rosselló)

Antic castell (533 m alt), aturonat en un contrafort nord de la serra de l’Albera, entre les valls de Sureda i de la Vall de Montbram, pas d’antics camins vers l’Empordà.

El castell sembla d’origen romà i és esmentat, juntament amb el de les Cluses, el 673, durant la revolta del duc Pau contra Wamba, que fou pres pel rei. El 1100 és esmentada la capella del castell (Santa Maria d’Oltrera); al segle XIII n’era capellà major l’ardiaca del Vallespir i hom li assignà els drets senyorials del lloc de la Pava. A la baixa edat mitjana, el castell formà part de la senyoria de Sureda.

Fou destruït, juntament amb la capella, el 1675 per les tropes franceses. El 1681 fou construït, a l’oest de les restes del castell, al vessant espadat del turó, un nou santuari de la Mare de Déu del Castell, amb un hostal; el portal romànic, esculpit, de l’antiga capella (dita des d’aleshores la Mare de Déu Vella) hi fou traslladat.

Ullastrell, cap d’ -Rosselló-

Deixa un comentari

(Portvendres, Rosselló)

Cap de la costa de la Marenda, que tanca pel sud el golf de Paulilles.

Turà -Rosselló-

1 Resposta

(Ribesaltes, Rosselló)

Despoblat, a l’esquerra de l’Aglí, davant la vila.

Sorgit damunt una antiga vil·la romana i esmentat durant tota l’edat mitjana, se’n perd tota notícia des de mitjan segle XVI.

Tuïr, Grup de

1 Resposta

(Tuïr, Rosselló, segle XVIII)

Grup de dramaturgs. Les obres dels quals foren representades a la fi del segle XVIII en el cicle organitzat per Guillem Agel per tal de beneficiar la construcció de l’església.

Entre altres noms, hom ha de destacar el d’Antoni de Banyuls i de Forcada, Sebastià Sibiuda i, sobretot, Miquel de Ribes i de Vilar.

Trullars, comtat de

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XVIII)

Títol concedit el 1794 a Francisca Maria Dávila, vídua del general Antonio Ricardos y Carrillo de Albornoz, en memòria de la victòria d’aquest sobre els francesos a la batalla de Trullars (Rosselló) en la Guerra Gran.

En fou l’única titular.

Trullars, batalla de -1793-

2 Respostes

(Trullars, Rosselló, 22 setembre 1793)

Fet d’armes ocorregut a la Guerra Gran entre les tropes de Carles IV de Borbó, manades pel general Antonio Ricardos, i les de la República Francesa, dirigides per Luc Dagobert de Fontenille.

Malgrat haver assolit la victòria, Ricardos no aprofità l’oportunitat de completar l’ocupació del Rosselló i poc després es retirà al campament d’hivern del Voló.

Trinitat de Bellpuig, la

1 Resposta

(Prunet i Bellpuig, Rosselló)

Antiga església parroquial, dita abans de Sant Pere de la Serra, al poblet de Bellpuig, on hi ha la casa del comú. Es troba al peu de la carretera dels Banys d’Arles a Bulaternera, dalt la carena, sota l’antic castell de Bellpuig.

Modernament ha esdevingut un famós santuari gràcies, sobretot, a la majestat romànica del segle XII que s’hi venera, esculpida segons el model del Volto Santo de Lucca i policromada amb poc encert al principi del segle XVIII.

Hi hagué una primera església, que fou consagrada el 953, de la qual subsisteixen traces de l’absis i pedres decorades de línies verticals i horitzontals, englobades en l’actual nau principal, de pedra d’esquist, construïda al segle XI, que acaba amb un absis semicircular i té la volta que reposa sobre arcs torals.

Al segle XII li fou afegida una segona nau, construïda amb pedres grans i ben tallades i amb volta de quart de cercle, que té una cornisa ornada amb escultures d’animals; finalment, al segle XIII hom li afegí a l’est de la segona nau una capella rectangular, també amb una cornisa decorada geomètricament.

El campanar és més tardà. Té una porta amb ferramenta romànica i dos antics retaules barrocs.

Tresmals *

Deixa un comentari

(Elna, Rosselló)

Veure> Santa Eugènia de Tresmals  (antic lloc).

Torrent * -Rosselló-

Deixa un comentari

(la Roca d’Albera, Rosselló)

Veure> Rocavella  (despoblat).