Masia i antic terme, al sud de la vila, a la capçalera del torrent Ravener, sota la torre de Madaloc.
És esmentat als fogatges del segle XIV.
Masia i antic terme, al sud de la vila, a la capçalera del torrent Ravener, sota la torre de Madaloc.
És esmentat als fogatges del segle XIV.
(Rosselló)
Antic nom del poble i municipi de la Torre d’Elna.
(Capcir / Alta Cerdanya / Conflent / Rosselló)
Riu del litoral mediterrani, que neix prop del límit entre el Conflent i la Cerdanya, al massís del Carlit, encaixat en el qual s’escola vers el sud, formant prop de la capçalera l’estany de la Bullosa, fins a Montlluís, on s’obre la vall en travessar l’altiplà de la Perxa, que separa la seva conca de la del Segre; aquest curs era recorregut per una glacera.
A partir d’aquí s’engorja al congost dels Graus de Canavelles, i pren la direcció sud-oest – nord-est, marcada per la vall tectònica longitudinal, que integra el Conflent i s’obre vers la plana rossellonesa, limitada per falles importants, al peu de roc de Madres, la Pelada (al nord) i el massís del Canigó, el Gallinàs i Tres Esteles; però el seu curs epigènic no segueix el fons de l’eix sinclinal ni de les línies de falla, sinó que s’encaixa al sòcol paleozoic i divideix la fossa en compartiments, com a Vilafranca de Conflent (cubetes del Vernet i de Prada).
Al Rosselló origina bona part del Riberal i travessa el sector central de la comarca, entre els rius Aglí i Rard; desemboca a la Salanca, a la platja de Santa Maria la Mar.
Les principals valls afluents són la de la Saorra, del Vernet i de la Castellana; cal esmentar, entre els afluents de l’esquerra, el Cabrils i el riu de Catllà, i entre els de la dreta, el Carançà i el de Prats de Balaguer. És de règim nival a la capçalera, amb transició de nivopluvial.
La seva vall és seguida per la carretera de Puigcerdà a Perpinyà per Prada, que serveix de via de comunicació entre el Rosselló i la Cerdanya.
A l’alt curs s’obté un notable aprofitament hidroelèctric, gràcies a la conca-dipòsit de la Bullosa i al fort pendent de la vall (en 15 km des del pla de la Perxa fins a Oleta, el desnivell és de 900 m). Hi ha 8 centrals: les principals són les de Fontpedrosa, Toès, Oleta i Cassanyes (salt de 432 m).
L’aprofitament agrícola de l’alta conca es destina sobretot a prats per al bestiar, mentre que al baix Conflent s’inicia la creixent especialització hortícola i fruitera, com a prolongació del Riberal; els regatges a les petites conques i valls afluents i a la principal són d’antiga tradició. Cal esmentar la producció de peres i pomes, al sector alt, en comptes dels prèssecs i albercocs del Riberal.
Altres poblacions del curs són Rià, Vinçà, Cornellà de la Ribera, el Soler, Sant Esteve del Monestir, Perpinyà i Canet de Rosselló.
(Bulaternera, Rosselló / Rodés, Conflent)
Pas dels Aspres (200 m alt), situat a la dreta de la Tet.
És aprofitat per la carretera de Puigcerdà a Perpinyà per travessar un contrafort septentrional del Canigó.
Llogaret, al nord de la vila, a poca distància de Tatzó d’Amunt, centrat en l’antic castell de Tatzó.
Hi ha adjunta l’església romànica (Sant Martí), de dues naus i un gran absis, sufragània de Santa Maria d’Argelers; el 1209 tenia comunitat de preveres que depenia, en part, de l’abat de Sant Genís de Fontanes. Al segle XVII passà a dependré dels canonges d’Elna.
(Sant Andreu de Sureda, Rosselló)
Poble, al nord-est del terme, al límit amb el d’Argelers (on es troba ja el llogaret de Tatzó d’Avall).
L’església parroquial (Sant Vicenç), sufragània de Sant Andreu de Sureda, fou consagrada el 1408.
Santuari (la Mare de Déu de Tanyà) i despoblat, al nord del poble.
Conjunt de fòssils d’homínids d’una antiguitat de 450.000 anys, trobats a la cova de l’Aragó (o home de l’Aragó), que han estat classificades dins el paleolític inferior.
(Rosselló)
Antic nom del poble i municipi de Sant Nazari.
(Rosselló, segle XV)
Combinació de cognoms, per la qual són coneguts més sovint els germans Castre-Pinós i de So, fills de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Blanca de So i de Sagarriga.