Despoblat, aturonat als primers contraforts de les Corberes.
Castellvell -Rosselló-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Rosselló
Castellrosselló
Poble, a l’est de la ciutat, a la dreta de la Tet.
És l’emplaçament de l’antigua ciutat ibero-llatina Ruscino, arruïnada el 409 pel pas dels vàndals. Amb la reconquesta carolíngia, després del 769, esdevingué el centre de l’administració civil, i els comtes hi posseïen un castell, el Castrum (o Castellum) Rossilio (927), del qual prengué el nom el comtat de Rosselló, tot i que Perpinyà l’hagués suplantada com a capital des de l’any 990.
Castellrosselló fou aleshores de la família d’aquest nom, documentada des de la fi del segle XI. Al darrer quart del segle XIII la senyoria passà, per casament, a una línia secundària dels vescomtes de Castellnou, després a Andreu de Fenollet (segona meitat del segle XIV), a les famílies Perapertusa (fi del segle XIV), dels Vivers (1466) i Canta (segle XVI).
De l’antic castell només es conserva una gran torre rodona del segle XIII, prop de l’antiga església romànica (segles XI i XII) de dues naus, dedicada a santa Maria i a sant Pere.
Castellnou, priorat de
(Castellnou dels Aspres, Rosselló)
Priorat canonical (Sant Pere de Castellnou), dependent de Sant Ruf d’Avinyó (Provença).
Radicava a l’església romànica, actualment parroquial, de Castellnou dels Aspres.
Esmentat des del 1420, fou secularitzat el 1592.
Castell, la Mare de Déu del
Santuari i antiga capella del castell d’Ultrera.
Casesnoves -Rosselló-
(o Casanoves) Despoblat, a l’esquerra de la Tet, aigua amunt de la vila.
L’antiga església parroquial de Sants Just i Pastor és obra del segle XI, però ampliada el XIII i el XIV; fou unida a la parròquia d’Illa el 1561.
Les pintures al fresc que la decoraven (escenes del Nou Testament presidides per una Majestat envoltada pels símbols dels evangelistes), publicades el 1953, constitueixen el grup més antic dels conservats al Rosselló.
El 1954 foren venudes a un antiquari, i han passat als EUA.
Casanoves * -Rosselló-
Veure> Casesnoves (despoblat i església romànica).
Voló, el (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 14,42 km2, 84 m alt, 5.520 hab (2012)
(fr: le Boulou) Situat al límit amb el Vallespir, a banda i banda del Tec i accidentat pels Aspres i per la serra de l’Albera.
Agricultura dominada per la vinya, que es la base de la seva economia; producció de vi. Petita indústria. Aigües medicinals, explotades mitjançant els banys del Voló. Indústria surera. Activitat duanera i turisme.
La vila és situada a la plana al·luvial de l’esquerra del Tec, al llarg de la carretera de Barcelona a Perpinyà, que segueix el traçat de l’antiga via romana; conserva restes de les antigues muralles; l’església parroquial de Santa Maria, del segle XIII, conserva un notable portal de marbre blanc, de la segona meitat del segle XII, i a l’interior hi ha un interessant retaule del segle XV.
El municipi comprèn també la masia i església de Molars.
Durant la Guerra Gran hi tingué lloc la batalla del Voló, i el 1939 s’hi establí el camp del Voló, destinat a refugiats republicans de la guerra civil.
Vivers (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,07 km2, 228 m alt, 172 hab (2012)
(fr: Vivès) Situat a l’esquerra del Tec i el seu afluent el riera de Vivers, entre els vessants meridionals del coll de Llauró i la plana al·luvial regada, centrada per Sant Joan de Pladecorts, al límit del baix Vallespir. El sector oriental del terme és cobert de bosc i de matollar.
La superfície agrícola és modesta, amb conreus de secà, la major part dedicada a la vinya (destinats a la producció de vi de qualitat superior), a més d’arbres fruiters, hortalisses i farratge. Ramaderia ovina. Al sud del terme hi ha explotacions d’argila per a la teuleria de Sant Joan de Pladecorts.
El poble és troba a la capçalera de la riera de Vivers, sota el pla del Mener; la seva església parroquial conserva un retaule de Sant Miquel dels primers anys del segle XVI; des del 1993 hi ha la seu de l’Institut Mediterrani del Suro.
Vingrau (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 32,12 km2, 322 m alt, 644 hab (2012)
Situat a les ribes del Verdoble, afluent de l’esquerra de l’Aglí, al sector més oriental de les Corberes i de la serra de Vingrau (553 m alt), és drenat pel torrent de la Millera o de Casanova i per la capçalera del Ròvol, al nord de la comarca, al límit amb el Llenguadoc.
Agricultura de secà, dominada principalment per la vinya, amb una cooperativa vinícola que produeix vi de qualitat superior; al regadiu hi ha fruiters i verdures.
El poble és situat al peu de l’extrem meridional de la serra de Vingrau, a l’esquerra del torrent de Casanova. A l’est del nucli urbà s’alça el santuari de la Mare de Déu del Bonconsell.
S’hi parla un català de transició vers l’occità.
Canet, vescomtat de
(Rosselló, segle XIV)
Territori feudal, concedit el 1321 per Sanç I de Mallorca a Guillem de Saguàrdia i de Canet.
Dades dels Països Catalans 