Antic priorat (Sant Miquel de Candell), depenent de l’abadia de Sant Andreu de Sureda.
Candell, priorat de -Rosselló-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Rosselló
Candell -Rosselló-
Vilanova de Raó (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,40 km2, 58 m alt, 3.828 hab (2012)
(o de la Raó, fr: Villenueve-de-la-Raho) Situat al Riberal, a la dreta del riu Rard, que constitueix el límit amb el terme de Perpinyà, entre les terres regades per l’agulla de Fontcoberta, al nord, i l’antic estany de Vilanova (dessecat vers el 1850).
L’agricultura és la principal font de riquesa del municipi, i està dominada pels conreus de secà, principalment vinya i també de regadiu (hortalisses i fruita). Producció de vi. La ramaderia ovina i bovina, complementa l’economia. Població en ascens.
El poble fou bastit al cim d’un turó que dominà, per l’est, l’estany que fou novament reomplert el 1977 per a regadiu i que s’ha convertit en un atractiu turístic.
Dins el terme hi ha l’important mas Sauvi i, al peu del turó on s’alça la població, l’església romànica de Sant Julià de Raó.
Vilanova de la Ribera (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 4,38 km2, 48 m alt, 1.290 hab (2012)
(ant: de Roter, fr: Villeneuve-la-Rivière) Situat al sector esquerre del Riberal, entre els primers contraforts del massís calcari de Calce (torrents de la Bula i del Menadell) i la plana al·luvial de la Tet, el qual toca només en un punt.
En aquest sector meridional s’estenen els conreus de regadiu (hortalisses i arbres fruiters); l’agricultura de secà és dedica preferentment al conreu de la vinya, que es destinada a la producció de vi de qualitat superior. Petita indústria de fabricació d’embalatges. Havia estat tradicional la cria de cucs de seda, per la qual Pasteur s’interessà personalment. Àrea comercial de Perpinyà.
El poble és situat a l’esquerra de la Tet. La jurisdicció senyorial pertanyia des del segle XII a la canònica d’Espirà de l’Aglí i des del 1381 pertany a la Real de Perpinyà. L’actual nom és del segle XV.
Vilamulaca (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 5,60 km2, 90 m alt, 1.191 hab (2012)
(fr: Villemolaque) Situat a la dreta del Rard, límit septentrional del terme, damunt els primers contraforts nord-orientals dels Aspres; el territori és drenat, a més, per la riera de Paçà.
Agricultura de regadiu (fruiters, verdures), així com de secà, aquesta és destina al conreu de la vinya, que ocupa la major extensió, i que és destinada a la producció de vi de qualitat superior dins la zona del Rosselló dels Aspres i vi dolç natural de la zona de les Costes de l’Alt Rosselló. Hi ha una mica de ramaderia de bestiar cabrum. Àrea comercial de Perpinyà. Població en ascens.
El poble és a la dreta de la riera de Paçà, aigua avall del monestir del Camp; l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, d’origen romànic, ha estat recentment ampliada.
El municipi comprèn, a més, l’antic priorat de Candell.
Vilallonga dels Monts (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,55 km2, 117 m alt, 1.483 hab (2012)
(fr: Villelongue-dels-Monts) Situat entre un contrafort septentrional de la serra de l’Albera, a l’est del pic de Sant Cristau, i la plana al·luvial del Tec. El terme comprèn tres sectors: la zona muntanyosa, on hi ha la riera de Vilallonga (afluent, per la dreta, del Tec, a Palau del Vidre), força boscada; el raiguer, on es situat el poble, drenant encara per la mateixa riera; i la plana que centra la granja i antic llogaret i priorat del Vilar.
Economia agrària de secà: vinya (destinada a la producció de vi de qualitat superior) i arbres fruiters al regadiu, hortalisses. La funció de lloc de segona residència ha fet sorgir alguna urbanització i un càmping.
El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Esteve, romànica, amb absis ornat, campanar de planta quadrada i notable ferramenta a la porta, que s’alça a la dreta de la riera de Vilallonga, al peu de la serra de l’Albera.
Vilallonga de la Salanca (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 7,21 km2, 9 m alt, 3.229 hab (2012)
(fr: Villelongue-de-la-Salanque) Situat a la Salanca, a l’esquerra de la Tet (límit meridional del terme), entre aquest riu i l’Aglí.
L’agricultura és la base econòmica del municipi; s’hi conreen fruiters i hortalisses al regadiu, però prepondera lleugerament el secà, destinat a la viticultura. Hi ha una cooperativa de fruita i un altra de vinícola amb un celler cooperatiu. Turisme.
El poble és situat al mig de la plana, vora un dels braçals de l’agulla Cabdal; l’església parroquial de Sant Marcel, és d’origen romànic, ampliada a la fi del segle XV amb una segona nau adossada al nord i comunicada amb l’anterior a través de dos grans arcs; el campanar és del 1508.
Canadell, cap -Rosselló-
(Cervera de la Marenda, Rosselló)
Cap de la costa de la Marenda, a la comarca, entre les cales de Terrimbou i de Cervera.
Camus de Beaulier, Germain
(França, segle XVII)
Militar. Nomenat intendent del Rosselló el 1676. Fou encarregat de vendre els béns confiscats als conspiradors de Vilafranca de Conflent.
Durant el seu comandament, l’enginyer Sébastien de Vauban planejà les fortificacions de defensa de la nova frontera de Montlluís al mar.
Tuïr (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 19,88 km2, 100 m alt, 7.189 hab (2012)
(fr: Thuir). Situat en un terreny pla, entre el riu Canta-rana, afluent del Rard, i la Tet, i entre els Aspres i el Riberal.
L’economia és basa en l’agricultura: els conreus de secà són els més estesos, entre els quals la vinya ocupa el primer lloc i apareix en règim de monocultiu. Pel que fa als regadius, són possibles gràcies als canals derivats de la Tet i a l’aprofitament de les capes freàtiques, i són importants els fruiters (albercocs i prèssecs) i les hortalisses. Cooperatives vinícoles; obtenció del Byrrh, vi aperitiu que té un ampli mercat francès. Àrea comercial de Perpinyà. Població en ascens.
La vila conserva part de les muralles; església parroquial del segle XIX. Santuari de la Pietat.
Dades dels Països Catalans 