Camp de concentració especial o de càstig disposat per les autoritats franceses el 1939 al castell de Cotlliure, destinat als refugiats de la guerra civil espanyola considerats indisciplinats o perillosos.
Hi hagué de 300 a 500 homes en règim penitenciari de treball forçós, amb una brigada especial de càstig.
(Cotlliure, Rosselló, 1691 – Perpinyà, 1791)
Organisme superior per als afers relacionats amb la marina, dependent del gran almirallat de França, instituït després de l’annexió del comtat de Rosselló a França, amb residència a Cotlliure.
Els antics organismes catalans, com el consolat de mar i les prohomenies, foren posats sota la seva autoritat. Confirmat per a la província del Rosselló el 1711, el 1787 fou traslladat a Perpinyà.
Fou abolit el 1791, amb la Revolució Francesa.
(ant: Cosperons) Poble, al centre de la vall de Cosprons, que des del puig de Tallaferro i de la torre de Madaloc davalla vers la costa, a l’antic port de Valentí, on s’ha format el barri industrial de Paulilles.
A l’església, del segle XIII, és venerada la imatge del Sant Crist de Cosprons.
Pertanyia a la comanda hospitalera de Cotlliure.
Capella de la Mare de Déu dels Córrecs, annexa a la catedral de Perpinyà (Sant Joan el Vell), corresponent al creuer meridional de la primitiva església perpinyanesa consagrada el 1025, damunt el qual fou construït el campanar.
El segle XII hom hi construí un portal, amb decoració d’inspiració probablement provençal, de gres roig.
La imatge de la Mare de Déu, talla de fusta del segle XIII, és tradicionalment invocada contra l’esterilitat.
Santuari de la Mare de Déu de la Consolació, al vessant septentrional de la serra de l’Albera, sota el pic de Tallaferro, a la capçalera de la vall del Dui; és envoltada de fonts i de til·lers, plàtans i castanyers.
Hom ha suposat que és successor d’un lloc de culte a Neptú, d’època romana. L’església és esmentada ja el 1292. Del 1582 al 1585 s’hi establí un convent franciscà. Hi tenia lloc una important fira els dies de festa.
Fou propietat del municipi de Cotlliure; venut el 1798 a particulars, el 1804 fou cedit a 79 altres veïns de Cotlliure en propietat col·lectiva, que encara subsisteix. L’actual edificació i la galeria coberta són de la fi del segle XVII.
Als aplecs que hom hi celebra, es ballen tradicionalment danses populars.
(o el Coll de Prunet) Santuari (620 m alt) de la Mare de Déu del Coll, prop del coll de Prunet.
Veure> Santa Maria de la Coberta (antiga església).
Sigla de l’entitat del Rosselló Centre d’Estudis i de Recerques Catalans dels Arxius (1958-67).
(Cotlliure, Rosselló, 1955 – )
Entitat esportiva i científica. El 1967 es convertí en Club Internacional d’Immersions de Cotlliure.
Les seves principals activitats són l’exploració i la pesca submarines i el paracaigudisme combinat amb la immersió.
(Perpinyà, 1657 – 1661)
Regiment format per dos batallons, creat pel cardenal Mazzarino i posat sota les ordres del coronel Josep de Caramany.
Passà el 1657 a Perpinyà, el 1658 fou dut a Flandes, participà en el setge de Gravelines, fou posat en guarnició a Oudenaarde, i després retornà a Perpinyà.
Després de la mort del cardenal Mazzarino, per una ordre del 1661 fou reduït a 12 companyies i rebé el nom de Reial Català (Royal-Catalan). Posteriorment (1667) esdevingué el Reial Rosselló (Royal-Roussillon).
Dades dels Països Catalans 