(Perpinyà, Rosselló, 5 novembre 1910 – 25 desembre 1914)
Revista bimensual. Dirigida per H. Chauvet.
A part el seu caire regionalista, incloïa texts en català de literatura i de folklore.
Veu del Canigó, La
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Rosselló
Vespella -Rosselló-
Masia i veïnat, al sud-oest del terme, a la capçalera del Ròvol.
Vernet, el -Perpinyà-
Sector de la ciutat, a l’esquerra de la Tet. Era un antic terme centrat en el desaparegut castell de Vernet, a 2 km de la Tet, al nord, vora l’actual bifurcació de les carreteres de Perpinyà a Narbona i a Foix.
En aquest indret sorgí un nucli urbà que prengué el nom de l’Alt Vernet, per oposició a la zona propera a la riba esquerra de la Tet, formada al darrer quart de segle XIX (el Baix Vernet). A la zona intermediària, l’alt rendiment dels conreus (regats pel canal de Vernet i de Pià, que rega també les veïnes terres de Sant Genís de Tanyeres) i la localització d’establiments religiosos (les clarisses, el Bon Pastor, Sant Cristòfor) retardaren la urbanització, molt recent (el Vernet Mitjà).
A l’Alt Vernet, on hom construí el modern hospital de Sant Joan, s’han establert un important nombre de pieds-noirs (especialment a la Ciutat del Milió) i de gitanos i nord-africans (en bidonvilles).
Valric
Masia i antic poble, al nord del terme, vora l’agulla de la Mar.
Valloriola, la -Rosselló-
Església, a l’oest del poble, en una vall de les Corberes limitada pels planells de la Llaquera i de la Galera.
Vallòria
(Banyuls de la Marenda, Rosselló)
(o Vallàuria) Masia i antic lloc, a ponent de la vila, al fons de la vall de capçalera de la riera de Vallòria, que s’uneix a la Vila d’Amunt a la riera de les Abelles per formar la riera de Banyuls (dita també, fins a la mar, riera de Vallòria).
Vallicrosa
Llogaret, al sector septentrional dels Aspres, al nord del poble, vora el torrent de Vallicrosa, afluent per l’esquerra de la riera de Castellnou.
Vallbona -Rosselló-
Masia o antiga abadia cistercenca (Santa Maria de Vallbona), situada al peu de l’Albera, a la vall de la riera de Vallbona (afluent, per l’esquerra, del torrent Ravener). Fou fundada el 1242, com a filial de Fontfreda, sobre una antiga església, dita Santa Maria de Torreneules, que pertanyia al monestir de Sant Quirc de Colera, segurament des del 844.
Els monjos de Fontfreda compraren l’església a l’abat de Colera i hi instal·laren una comunitat de dotze monjos, regida pel primer abat Guitard (1243). A la fi del segle XV, sota l’abat Pere de la Roca (1486-90), la comunitat es traslladà a Perpinyà, a l’hospital de Sant Guillem.
Retornats a Vallbona, el monestir tingué una vida molt esllanguida a partir del segle XVI, sota el règim d’abats comendataris, molts d’ells canonges d’Elna. El 1585 l’abadia tenia el priorat o granja del Mas de la Garriga. Subsistí fins el 1721. Resten només ruïnes de l’abadia i de l’església.
Vallàuria *
(Banyuls de la Marenda, Rosselló)
Veure> Vallòria (masia i antic lloc).
Vall de Montbram, la
(o la Vall; ant: Sant Martí de Montbram o la Vall de Sant Martí) Llogaret, al sud-est del terme, en plena serra de l’Albera, a la vall de Montbram o de la Maçana (vall que s’estén entre els vessants del puig on s’assenta la torre de la Maçana i les gorges de la Vall, al peu del castell d’Ultrera, límit amb el terme d’Argelers). Aquesta vall és coberta per l’important bosc de la Vall.
Era un antic terme centrat en l’església de Sant Martí de Montbram (actual església de la Vall) i el castell de Montbram (adquirti, amb la Vall de Montbram, el 1364, per Pere Blan de Perpinyà).
Vora l’església hi ha la terrisseria de Sant Martí, del ceramista Pasqual Soler.
Dades dels Països Catalans 