Arxiu d'etiquetes: romanistes

Estudis Romànics

2 Respostes

(Barcelona, 1947 – )

Revista aperiòdica. Editada per l’Institut d’Estudis Catalans, s’inicià sota la direcció de Ramon Aramon i Serra.

Dedicada a la romanística, i especialment a la llengua i a la cultura catalanes, hi col·laboraren romanistes de tot el món en la seva llengua original.

Cal remarcar el rigor dels articles i de les recensions i algunes miscel·lànies d’homenatge, com les dedicades a Nicolau d’Olwer (1961-66), a Jordi Rubió i Balaguer (1962-67) i a Pompeu Fabra (1963-68), amb una col·laboració molt variada.

Bastardas i Parera, Joan

5 Respostes

(Barcelona, 4 febrer 1919 – 31 gener 2009)

Llatinista i romanista. Fill d’Albert Bastardas i Sampere, i germà d’Albert i de Rafael. Professor emèrit (1987) de la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en l’estudi del llatí medieval.

Dirigí el Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae i ha publicat Particulariedades sintàcticas del latín medieval (cartularios españoles de los siglos VIII al XII) (1953); Mots fantasmes en el llatí medieval de Catalunya (1961); Nota sobre la influència dels glossaris en el llatí medieval català (segles X-XI) (1973); La llengua catalana mil anys enrera (1995); Diàleg sobre la meravellosa història dels mots (1996); “Els camins del mar” i altres estudis de llengua i literatura catalanes (1998).

Membre de la Acadèmia de Bones Lletres des del 1977; de l’IEC, n’ha estat vice-president (1983-86) i director de les oficines lexicogràfiques (1990-92); membre també del Consell Assessor del TERMCAT.

Ha estat condecorat amb la Creu de Sant Jordi (1991).

Riquer i Morera, Martí de

11 Respostes

(Barcelona, 3 maig 1914 – 17 setembre 2013)

Romanista. Fill d’Emili de Riquer i Palau.

Catedràtic de literatures romàniques de la Universitat de Barcelona, fou elegit membre de la Real Academia Española el 1964. S’ha dedicat, seguint el mètode positivista, a l’estudi de la literatura medieval, i d’una manera especial de la catalana i de la provençal.

Ha estat responsable de diverses edicions crítiques de Tirant lo Blanc (1947 i 1969), Bernat Metge (1959), Andreu Febrer (1951), Jordi de Sant Jordi, a l’ámbit català, i de Don Quijote de la Mancha (1944, nova edició, 1957), i l’Arcipreste de Talavera (1949), entre d’altres.

És autor de diversos estudis sobre literatura catalana: L’humanisme català (1934), Resumen de literatura catalana (1947) i els primers tres volums, corresponents a la part antiga, de la Història de la literatura catalana (1964), continuada per A. Comas i J. Molas; de literatura francesa: Los cantares de gesta franceses (1952), i provençal: Los trovadores (3 volums, 1975).

Ha fet estudis monogràfics sobre les poesies de Guillem de Berguedà (1949-55) i ha publicat Obras completas del trovador Cerverí de Girona (1947), altres treballs posteriors sobre el mateix poeta (1950-52), sobre el Ronsasvals (1956) i el Roman de Jaufré (1955), etc.

Completen la seva obra Aproximación al Quijote (1966), L’arnès del cavaller. Armes i armadures catalanes medievals (1968), Quinze generacions d’una família catalana (1979), Aproximació al “Tirant lo Blanc” (1990, premi Nacional d’Assaig, 1991), i Tirant lo Blanc, novela de historia y de ficción (1992), així com l’edició del volum I (època medieval) de l’Antologia de poetes catalans (1997).

Premí Príncep d’Astúries de Ciències Socials 1997.

Bohigas i Balaguer, Pere

3 Respostes

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 20 febrer 1901 – Barcelona, 27 febrer 2003)

Paleògraf i romanista. Doctor en lletres (1924), professor de paleografia de la Universitat de Barcelona (fins al 1939), del Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs (a partir del 1941), conservador de la secció de manuscrits i reserva de la Biblioteca de Catalunya i professor de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, del Comitè Internacional de Paleografia i president de la Secció Filològica de l’IEC.

Fou un dels fundadors de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (1946) i ha dirigit la Biblioteca Catalana d’Obres Antigues, on edità uns Miracles de la Verge Maria (1956), que, des del punt de vista lingüístic, ell mateix estudià al VII Congrés Internacional de la Lingüística Romànica de Barcelona (1953).

Ha publicat nombrosos estudis i textos sobre literatura catalana medieval (La ilustración y la decoración del libro en Cataluña -3 volums 1960-67-, a més de la tesi doctoral de la Demanda del Sant Graal), castellana (especialment sobre La Celestina i l’edició del Baladro del Sabio Merlín) i també un Repertori de manuscrits catalans conservats als Països Catalans i a l’estranger.