Església romànica, al nord de la vila, a la riba esquerra de la Tet.
És esmentada ja el segle IX.
Església romànica, al nord de la vila, a la riba esquerra de la Tet.
És esmentada ja el segle IX.
Santuari, al sud del poble, davant el serrat de Sant Martí. És un edifici romànic.
Honorat Ciuró, que en fou ermità, el reconstruí i en deixà escrites unes memòries, el Tractat de la capella (1637-64).
Església romànica (segle XII), al sud de la vila, antigament parroquial.
(Morellàs i les Illes, Vallespir)
Antiga església romànica, actualment arruïnada, al sud-oest del poble.
Església (1.560 m alt) de tradició preromànica, situada damunt un turonet que s’aixeca a la dreta de la Valira d’Encamp, aigua amunt de la població. Fou refeta al segle XII, quan li foren afegits l’absis i el campanar llombard. Els pòrtics de davant i de la façana oest daten dels segles XVI i XVII.
En el curs dels treballs de restauració, duts a terme sota la direcció de Rafael Benet, el 1963, hi fou descoberta una majestat d’estuc, adossada a una creu pintada, sobre els braços de la qual hi ha representats el sol i la lluna i, a sota, dos personatges llegendaris, Longí i Stefanton, relacionats amb la crucifixió, tot emmarcat per una sanefa també pintada.
S’hi guarda igualment un notable retaule gòtic del principi del segle XVI, d’autor desconegut, amb escenes de la vida de Joan Evangelista, titular de l’església.
Antic monestir benedictí, a la vora de la Tet, aigua amunt de la vila.
És esmentat ja el 844, quan el seu abat Sistremon rebé un precepte d’immunitat de Carles el Calb. Al segle XII era ja un simple priorat que depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda.
Deixà de tenir comunitat des del segle XIV i la seva església era regida per un sacerdot nomenat per Sureda. El 1570 l’antic monestir i les seves rendes foren units a la dotació de la comunitat de Sant Esteve de Pedreguet, parròquia d’Illa.
Resta l’església, romànica, molt reformada en la volta i posteriorment fortificada; i també part dels antics murs de defensa i restes del monestir.
Església, al sud-oest del poble, al límit amb el terme de Tamarit de Llitera.
És romànica, de petites dimensions, amb dos absis, un a cada extrem de la nau.
(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat)
Veure> Sant Pere Sacama (església romànica).
Església (Santa Maria de la Rodona), actualment desafectada.
Romànica, del segle XIII, incorporada al darrer recinte fortificat de la vila. Era flanquejada per un campanar, actualment destruït, i té un absis poligonal.