(Osona)
Afluent de capçalera de la riera Gavarresa, subafluent del Llobregat.
Neix als relleus de Comià, a 1.045 m alt, a ponent d’Alpens (Osona). Té uns 20 km de curs; recorre el Lluçanès en direcció nord-sud, i desemboca, per la dreta, al seu col·lector prop d’Olost.
És de règim pluvial, amb màxim de maig, i d’un cabal escàs, atesa la reduïda extensió de la conca vessant.
(Andorra / Baixa Cerdanya)
Riu, afluent per la dreta de l’alt Segre.
Neix a les muntanyes d’Andorra limítrofes amb la Cerdanya, prop dels estanys de Vallcivera.
Forma la vall de la Llosa i desemboca, prop de Martinet, al Segre.
(o de Balaguer, o Sant Llorenç de Montgai) Poble (290 m alt), situat a l’oest del municipi, al peu dels darrers relleus calcaris pre-pirinencs (el Mont-roig, limitat a l’oest pel coll de Llorenç, de 629 m alt), vora la riba occidental del pantà de Llorenç de Montgai, format a la vall del Segre amb la construcció, el 1935, per part de La Canadenca, d’una resclosa 2 km al sud del poble, i destinat a la producció d’electricitat (central de Llorenç de Montgai) i al regadiu.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
(Anoia / Noguera / Segarra)
(o riu Bregós, o Riubregós) Riu, afluent esquerrà del Segre, a la Depressió Central Catalana.
Neix a 740 m alt, al vessant meridional de la serra de Pinós, al Solsonès, corre en direcció sud-est – nord-oest, i travessa la part septentrional de la Segarra, fins a desembocar prop de Ponts. El seu curs és de 48 km de longitud.
Rep com a principals afluents, per la dreta, el riu de Llanera i la riera de Sanaüja.
La seva vall ha estat aprofitada per a l’establiment de conreus.
(Alt Empordà)
Riu, afluent de la Muga.
Neix al massís de l’Albera, prop del coll del Pertús, corre en direcció nord-oest – sud-est, fins a desguassar a la Muga, aigües avall de Peralada.
Els seus afluents són el Ricardell, per la dreta, i el Masarac, el Net i l’Orlina, per l’esquerra.
(el Prat de Llobregat / Viladecans, Baix Llobregat)
Zona humida deltaica, situada a la dreta del Llobregat. Comprèn una àrea fortament antropitzada on resten encara alguns estanys d’aigua salabrosa, aiguamolls litorals i maresmes.
Aquesta àrea és considerada la tercera gran zona humida de Catalunya i presenta un gran valor tant per l’important nombre d’espècies d’ocells que hi hivernen i crien, com per la vegetació halòfila i d’aiguamolls.
L’any 1988 la Generalitat declarà reserves naturals parcials el sector de la Ricarda-ca l’Arana (111 ha) i el del Remolar-Filipines (177 ha). L’any 1994 aquestes reserves i la platja del Prat, l’estany de la Murtra i el dels Reguerons foren declarats zones d’especial protecció per als ocells d’acord amb la directriu europea 79/409 de 1979.
Els projectes d’ampliació de l’aeroport de Barcelona i del desviament del tram final del curs del Llobregat podrien afectar part de les reserves esmentades.
(Baix Llobregat, segle XIX)
Canal paral·lel al Llobregat, que té la presa passat l’aiguabarreig amb la riera de Torrelles, en el terme de Sant Vicenç dels Horts.
Travessa, paral·lel al Llobregat, els municipis de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi i el Prat, i mor a llevant de l’estany de la Ricarda, on primerament abocava les aigües d’escolament.
Inaugurat el 1855, no fou acabat fins el 1885, amb un cabal real d’1,3 m3/s, que permetia el regatge de 1.200 ha quan el consum del canal de la Infanta, amb la presa, situada aigua amunt, ho permetia.
L’acabament del pantà de Sant Ponç, al Cardener i el complement, després del 1890, de l’aigua artesiana del delta han permès l’aprofitament regular de 3,75 m3/s (que ja era el cabal teòric del canal), amb una xarxa de sèquies que domina 4.517 ha, 4.303 de les quals efectivament regades, als municipis de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi, el Prat, Viladecans, Gavà i Castelldefels.
(Garrotxa)
Riu de la comarca. Corre en direcció noroest-sudest, entre la serra de Bestracà i les muntanyes de la Mare de Déu del Mont.
La conca alta es localitza entre les serres de Monars, el coll de la Muga i el pic de Bassegoda.
És format per l’aiguabarreig de les aigües del Beget i del riu d’Oix, i, a Sant Jaume de Llierca, desguassa per l’esquerra al Fluvià, riu del qual és el principal afluent.
Una part de les seves aigües s’infiltren a través de les fissures calcàries eocèniques, i recorren uns 20 km, fins a reaparèixer a l’estany de Banyoles.
(Garrotxa / Gironès)
Afluent esquerrà del Ter, que neix a la subcomarca d’Olot, al peu de la serra de Finestres, i que, seguint la direcció nord-oest – sud-est del horst tectònic, corre al peu de Rocacorba, paral·lelament a la vall d’Hostoles.
Travessa la part occidental del Gironès, entre la serra de Ginestar i el puig de Sant Grau, fins a desguassa al Ter, aigües amunt de Girona.
Forma la vall de Llémena, el fons de la qual és cobert de materials basàltics procedents dels corrents de lava compacta dels volcans propers.
La vall és aprofitada per a l’establiment de nuclis de població dedicats a l’agricultura, afavorida per l’abundància d’aigua i la bona qualitat dels sòls volcànics.
(Alta Cerdanya / Baixa Cerdanya)
Afluent dretà del Segre.
Neix al vessant septentrional de la serra de Gorrablanc, dins el terme de Vallcebollera, i desemboca al seu col·lector prop d’Age.
Dades dels Països Catalans 