(Rosselló)
(o riu del Bolès) Riu, afluent dretà de la Tet. Neix al vessant nord-est del puig de l’Estela, dins el terme de la Bastida.
Després de passar per Bula d’Amunt, per sota Casafabre, i per Bulaternera, deixa part de la seva aigua a la sèquia de Corbera i continua pel Riberal, gairebé paral·lelament a la Tet, d’Illa a Millars, passat el qual s’uneix al seu col·lector.
La vall del Bulès és la més occidental del Rosselló, a la zona de contacte entre els Aspres i el massís del Canigó.
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 45,08 km2, 680 m alt, 1.173 hab (2013)
(fr: Saint-Laurent-de-Cerdans) Situat al sector més alt de la comarca, al vessant sud-occidental de la serra de Montner.
L’agricultura és poc important; s’hi conreen fruiters, vinya i hortalisses. Ramaderia ovina, bovina i de cabrum. Indústria tèxtil de jute i sisal i del calçat. Centre d’estiueig.
La vila és situada a la dreta del riu de Sant Llorenç; el nucli vell és al voltant de l’església parroquial de Sant Llorenç, consagrada el 1142 i reconstruïda al segle XIX.
Dins el terme hi ha el santuari marià de la Sort, el veïnat i castell de Cremadells i els veïnats de Puigsec, les Casotes, la Quera, la Farga d’En Bosc i la Farga del Mig.
L’abril de 1793 hi tingué lloc un avalot per la prohibició de la processó de dijous sant, que fou l’origen de la Guerra Gran.
Altre nom amb què també és conegut el riu Llobregós.
(ant: Vilangolí) Veïnat (1.521 m alt), sota la muntanya de Bell-lloc, a l’esquerra del riu de Brangolí, que neix al massís de Carlit i s’uneix a Ur al riu d’Angostrina, formant el Reür.
De la seva parròquia (Sant Fructuós) depenen Feners i Bena.
La seva església és un petit edifici d’origen romànic.
Altre nom del riu Ample.
Prop seu hi havia la cel·la benedictina de sant Joan de Bossac, dependència, el segle XI, de l’abadia d’Arles.
(Alta Ribagorça / Pallars Jussà)
Altre nom del riu de Bellera.
(o riu Sec) Riu (27 km), neix prop de la Pobla Tornesa, però dins el terme de Borriol.
El seu curs alt forma la vall de Borriol, petita prolongació de la Plana de Castelló; té una direcció nord-est – sud-oest i és dominada per les muntanyes del desert de les Palmes i per la serra de Borriol, a la banda de la marina, i per la Penya i pel tossal de Mollet, que la separen de la conca de la rambla de la Viuda.
Després de deixar la vila de Borriol a la dreta i de descriure alguns meandres, tomba vers el sud – sud-est i, després de vorejar pel nord la ciutat de Castelló de la Plana, pren la direcció est – nord-est i s’extingeix en el regadiu de la Plana abans d’arribar a la mar.
Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 43,3 km2, 480 m alt, 2.431 hab (2015)
(o la Romana de Tarafa) Situat a les ribes de la rambla de la Romana, afluent per la dreta del Vinalopó, al sud-oest de Novelda, al sistema Subbètic valencià i envoltat de muntanyes.
L’agricultura, tradicionalment de secà, s’ha vist beneficiada pels regatges derivats de pous i fonts i, gràcies a això, els conreus de regadiu, abans minoritaris, s’han estès per tot el terme. Els principals conreus són els ametllers, els cereals i, especialment, la vinya. Àrea comercial d’Alacant.
El poble és anomenat la Romana de Baix; església parroquial de Sant Pere. La població donà nom al marquesat de la Romana.
El municipi compta amb nombroses caseries, entre les quals Alcanà, Algaiat, els Bertrans, la Boquera, els Palaus, les Joveres, els Canisis, la Solana Alta, la Solana Baixa, l’Ombria Alta i l’Ombria Baixa de la Romana.
Fou segregat de Novelda el 1929.
Enllaç web: Ajuntament
Riu de la vall de la Vansa, afluent, per la dreta, del riu de la Vansa, aigua avall de Sorribes de la Vansa.
Neix al vessant septentrional del massís de Cadí.
Riu, afluent dretà de l’Aglí.
Neix al vessant septentrional de la serra d’Escales, a la part actualment llenguadociana de l’antic vescomtat de Fenollet, segueix, inicialment, la direcció sud-nord (sector de la conca anomenat vall de Santa Creu) fins al lloc de la Pradella, on pren la direcció oest-est; passa després per Cauders de Fenollet i s’uneix a l’Aglí prop de Sant Pau de Fenollet, després de més de 30 km de recorregut.
Dades dels Països Catalans 