Arxiu d'etiquetes: rius

Orriols -Llitera-

(Tamarit de Llitera, Llitera)

(o Olriols)  Despoblat, al peu de la serra de la Gessa, a l’indret on s’obre pas el riu d’Orriols, o de Vallbona (dit barranc de Segarra a la capçalera), que procedeix del Coscollar de Baells i aflueix, per la dreta, a la clamor d’Almacelles.

El poble havia estat adquirit pel capítol de la col·legiata de Tamarit; el 1843, amb la desamortització, restà despoblat i foren enderrocades les cases, excepte l’església parroquial (Sant Isidre).

Ordino, ribera d’

(Andorra)

(o la Valira del Nord)  Riu, afluent dretà de la Valira, que neix amb el nom de torrent de Fontblanca als estreps del puig de Siguer (2 520 m). Davalla en direcció est-sud-est fins a uns 1.940 m alt i adopta la direcció sud-oest, amb el nom de Rialb. A uns 1.460 m alt rep la riera de Tristaina i pren la direcció sud-sud-oest, i a uns 1.180 m alt rep la riera d’Ercs i s’orienta al sud-sud-est. L’aiguabarreig és a uns 1.040 m alt, entre Engordany i Andorra la Vella, enfront de les Escaldes.

El perfil longitudinal evoluciona seguint el curs: vall glacial ben visible a la capçalera, els llindars van desapareixent convertits en ràpids d’acord amb el règim (nivopluvial a la capçalera i pluvial aigües avall).

La conca coincideix aproximadament amb les parròquies d’Ordino (on desguassen les rieres de Tristaina i Llengonella per la dreta i de Sorteny, coma Obaga i Cegudet per l’esquerra) i de la Maçana (on rep per la dreta les rieres d’Ercs i de Muntaner i per l’esquerra les d’Anyós i de Padern) i la part nord-est del quart d’Andorra la Vella.

Les aigües són derivades per a regar prats i per al consum urbà d’Andorra la Vella.

Noguerola, la

(Ribagorça)

Antic nom de la Noguera Ribagorçana, que ha donat nom al sector dit la Terreta.

Ner, riu *

(Alt Urgell / Andorra)

Veure> el Runer  (afluent de la Valira).

Murell, rambla de

(Vall de Cofrents)

Afluent dretà del riu de La Hoz, a la comarca. Neix dins el terme de Teresa de Cofrents i, després de travessar el de Xarafull, desemboca al seu col·lector dins el terme de Xalans.

Muntaner, riu de -Andorra-

(la Massana, Andorra)

Afluent dretà de la ribera d’Ordino. Neix al coll de Muntaner (o d’Aós), al límit amb l’Alt Urgell, i s’uneix al seu col·lector prop de Sispony.

Morvedre, riu de *

(País Valencià)

Veure> el Palància  (riu).

Morellàs

(Morellàs i les Illes, Vallespir)

Poble (130 m alt) i capital del municipi, és a la dreta del riu de Morellàs o de les Illes.

L’església parroquial de Sant Esteve és un edifici modern.

Montnegre -Alacant-

(Alacant, Alacantí)

(o Casolet)  Partida i caseria, a la vall del riu de Montnegre (o riu Verd), després d’obrir-se pas a través del Montnegre, que tanca pel sud la foia de Xixona.

Forma un enclavament respecte al sector principal del municipi pels de Mutxamel i de Sant Vicent del Raspeig.

Montlleó, riu de

(País Valencià)

Curs d’aigua de la conca del Millars.

Neix a la serra de la Batalla, a l’Aragó, i recorre l’Alt Maestrat formant un arc convex cap al nord, als estreps septentrionals de Penyagolosa; rep els barrancs d’Hortisella i dels Fumers, conflueix amb la rambla Carbonera, en el pla de l’Arc, i desguassa a la rambla de la Viuda.

És de règim torrencial i de cabal intermitent, sotmès al règim pluviomètric. Les seves aigües són apropiades en part pel regadiu.