Arxiu d'etiquetes: Ripollés

Núria, vall de

(Queralbs, Ripollès)

Vall del Pirineu axial. Formada per la glacera que davallava del Puigmal; s’estén en direcció nord-oest – sud-est, fins a la confluència amb la vall del Freser.

El riu de Núria que recorre la vall, recull les aigües del muntanyam que envolta la seva capçalera (Puigmal, pica de Finestrelles, Eina, Noufonts i Noucreus), i s’ha encaixat en una gorja estreta de més de 3 km de longitud. Comunica amb l’Alta Cerdanya pel coll de Finestrelles, i amb el Conflent amb el coll de Núria (o d’Eina) i pel de Noufonts.

A la cubeta glacial (a 1.967 m alt), on hi ha el santuari de Núria, s’hi troba una estació d’esquí, amb telesquís, telecadires i instal·lacions hoteleres.

A la part baixa de la vall hi ha boscos de pins negres; la resta és ocupada per prats, que són aprofitats pel bestiar (boví i oví) procedent de Queralbs i Ribes de Freser.

Hi ha un tren de cremallera, instal·lat el 1931, que va del santuari a Ribes de Freser.

Enllaç: Vall de Núria

Noufonts, pic de

(Fontpedrosa, Conflent / Queralbs, Ripollès)

Muntanya (2.864 m alt) del Pirineu axial, entre els dos municipis. Es destaca damunt els pics d’Eina (oest) i de Noucreus (est), del qual és separat pel coll de Noufonts (2.660 m alt).

En facilita l’ascensió la vall del torrent de Noufonts, la capçalera de la qual (coma Fonda) és dominada pel pic Reconca de Noufonts (2.529 m).

Al vessant septentrional, el coll de Noufonts davalla lentament per un circ glacial, la coma dels Racons, capçalera de la riera de la Valleta.

Noucreus, pic de

(Fontpedrosa, Conflent / Queralbs, Ripollès)

Muntanya (2.799 m alt) del Pirineu axial, entre els dos municipis. El coll de Noucreus la separa del pic de la Fossa del Gegant, a llevant, i el pic de Noufonts és a ponent.

Fou arrodonida per les glaceres que formaren el circ de Carançà, al vessant septentrional. El vessant meridional, més pendent, és accessible per la coma de Noucreus, drenada cap a Núria pel torrent de les Molleres.

Nevà

(Toses, Ripollès)

Poble (1.256 m alt), damunt la riba dreta del Rigart, al sector sud-oriental del terme.

L’església parroquial de Sant Cristòfol és un edifici modern; resta encara l’antiga.

El lloc és esmentat ja el segle IX.

Munts, els -Osona / Ripollès-

(Osona / Ripollès)

Massís muntanyós del Prepirineu meridional oriental, que separa les conques altes del Ter (Ripollès) i el Llobregat (Lluçanès i angle nord-oest de la plana de Vic).

És un anticlinal on alternen els gresos i les margues eocèniques, que continua, a la dreta del Ter, el de la serra de Bellmunt.

Culmina a 1.059 m alt (tossal dels Munts) i en deriva, al sud, la serra de Sobremunt.

Morenç

(Setcases, Ripollès)

Coma de la vall de Camprodon, als Pirineus axials, a l’extrem septentrional de la comarca.

El circ o la coma estricta de Morenç correspon a la vall de la riera de Morenç, prolongat al sud-oest pel circ d’Ulldeter, capçalera extrema del Ter.

Monegals

(Gombrén, Ripollès)

Plana destinada a conreus i pastures, situada darrera el puig de Sant Pere de Mogrony, dins l’antiga batllia de Pardinella, del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

És esmentada ja el 1125. Hi ha les ruïnes d’un antic mas que es despoblà a mitjan segle XIV i fou poblat de nou entre els segles XVII i XIX.

Una llegenda, basada en el nom, diu que era un antic monestir benedictí d’on potser baixaren els monjos que fundaren el monestir de Ripoll.

Mogrony, serra de

(Berguedà / Ripollès)

(o de Montgrony) Massís dels Pirineus Orientals, que s’estén en direcció est-oest, entre les dues comarques, sobre les valls de Toses i de Ribes (al nord) i la de Gombrèn (al sud) i que separa les conques del Llobregat i el Freser.

Al pla de Sant Pere hi ha l’església romànica de Sant Pere de Mogrony i el santuari de Mogrony.

L’altitud màxima és de 2.045 m, al puig de coma Ermada.

Misteri, Santíssim -Ripollès-

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XIII)

Nom del conjunt escultòric romànic del Davallament de la Creu, del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

El 1251 fou posada al cap del Crist una hòstia consagrada, que fou descoberta incorrupta el 1426, quan foren repintades les imatges.

Es conservà incorrupta fins al 1936 i fou objecte de culte, la qual cosa obligà a construir unes escales d’accés (1686) i una capella-cambril el 1710, obra de Jacint Moretó, que mutilà amb aquesta finalitat l’absis major de l’església del monestir.

Milany, serra de

(Ripollès)

Serra del Subpirineu, al sud  de la comarca.

D’estructura juràssica, és el sector ponentí de l’anticlinal que enllaça amb la serralada Transversal.

Culmina a l’Obiols (1.533 m alt).