(Castellar de N’Hug, Berguedà / Toses, Ripollès)
Cim (2.031 m alt) de la serra que, a ponent de Mogrony, separa la vall de Ribes de la de Lillet, entre els colls de la Creueta i de Castellar.
(Castellar de N’Hug, Berguedà / Toses, Ripollès)
Cim (2.031 m alt) de la serra que, a ponent de Mogrony, separa la vall de Ribes de la de Lillet, entre els colls de la Creueta i de Castellar.
Poble (1.207 m alt), fins al 1967 del terme de Toses, situat a l’esquerra del Rigard, vora la carretera de Ribes de Freser a Puigcerdà (on hi ha l’hostal de Planès).
Té una interessant església romànica, que depenia de la parròquia de Nevà.
(Ribes de Freser, Ripollès)
Masia i església, a l’esquerra de la riera de Bruguera, aigua avall del poble de Bruguera.
A la vora del Freser, a la carretera de Barcelona a Puigcerdà, hi hagué un establiment balneari Perramon.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)
Antiga vil·la rural, actual masia i església de Santa Magdalena, situada dalt un turó, a la dreta del Ter, prop del límit amb el terme de Sant Pau de Seguries.
Consta ja el 887 i depenia del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
L’església, edificada el 1145, restà sotmesa a la parròquia de Sant Joan i Sant Pol de la vila de Sant Joan (actualment depèn de la parròquia de Sant Pau de Seguries) i es conserva en culte.
La masia ha estat renovada.
(Ogassa, Ripollès)
Antic castell, situat al puig de Sant Amanç, entre Saltor i Bruguera.
Existia ja el 1024 i era propietat d’Oriol, senyor d’Ogassa. El seu fill Bernat Oriol el 1092 el llegà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, bo i deixant-ne la castlania als seus successors, i molt de temps fou objecte de litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans, fins que el monestir de Sant Joan, per compres del 1264 i 1267, n’adquirí tot el domini.
Fou abandonat el segle XIV.
El pla de Pena i la font de Pena recorden el seu emplaçament.
(Queralbs / Setcases / Vilallonga de Ter, Ripollès)
Cim (2.689 m alt) de la serra que separa les valls del Freser (coma de Fresers) i del Ter (comes de l’Orri i del Catllar), termenal dels tres municipis.
(Ripoll, Ripollès)
Antic municipi (o les Masies de Ripoll, hist: Fontfreda de Ter), a la confluència del Ter amb el Freser.
Es creà a partir de mitjan segle XVIII amb les pagesies que es consideraven sotmeses a la jurisdicció reial, que s’estenien per la jurisdicció de l’antiga parròquia de Sant Pere de Ripoll i de sufragànies seves, com Sant Julià de Saltor i Santa Maria de Vidabona (actualment ambdues d’Ogassa) i Sant Bernabé de les Tenes; més tard se li uní la parròquia de Llaés.
La capitalitat del municipi radicava en una casa de la plaça del Mercadal de la vila de Ripoll, i a la vora del monestir es localitza la parròquia de Sant Pere, que donà nom al municipi i de la qual depenien bon nombre de les masies.
El municipi comprenia, a més, l’església de Sant Jaume del Barretó o de Montbac, l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Puigmal, el veïnat de Rama, els antics termes i masies de Balbs, Sanarús, Vilardanó, els santuaris de la Cau i del Puig de la França i les colònies industrials de Santa Maria i Botey.
(Vidrà, Ripollès)
Veïnat i antic terme, als vessants del puig Palou (1.431 m alt), contrafort meridional de la serra de Milany.
Té el seu origen en una vil·la rural, esmentada ja el 960 a l’acta de consagració de la parròquia de Vidrà.
Resten actualment els masos de Palou Gran i Palou Xic.
(les Llosses, Ripollès)
Poble (1.095 m alt) i antic municipi (pop: Pomerola), agregat el 1991 a l’actual, al límit amb el Berguedà.
El poble, en procés de despoblament, és en un turó a l’oest del puig Verdolet (1.148 m), on s’alcen l’antiga església parroquial de Sant Vicenç i la casa forta o castell de Palmerola, molt restaurats en època recent pel marquès de Palmerola, amb subvencions estatals. Sota el turó es bastí una nova església i, al seu voltant, unes cases.
El lloc i la casa forta (esmentats ja al segle XIII) formaren part de la baronia de la Portella i en foren castlans la família Palmerola (Joan de Palmerola reféu la casa forta, que es trobava enrunada, a mitjan segle XV); un de llurs descendents rebé el marquesat de Palmerola.
L’antic terme comprenia, a més, el veïnat de Vila-seca, i les antigues parròquies de Sant Julià de Palomera (amb la masia del Cosp) i de Sant Julià de Vilacorba (amb la masia de Moreta). Hi pertangué l’enclavament de la Rovira de Baix.
(Setcases, Ripollès)
Vall, a la vall de Camprodon.
Es forma als vessants orientals de la serralada que separa les conques del Freser i del Ter (massís del Gra de Fajol, 2.862 m alt; coll de coma de l’Orri; puig de Pastuira, 2.689 m) i aflueix al Ter aigua avall de l’estret de Morenç.