(Ripoll, Ripollès)
Veïnat, fins al 1970 pertanyia a l’antic municipi de la Parròquia de Ripoll, a la dreta del Ter, aigua amunt de la vila, al voltant de l’hostal de Rama i de la masia dita la torre de Rama.
Arxiu d'etiquetes: Ripollés
Ral, vegueria de la
(Garrotxa / Ripollès, segle XIII – segle XVIII)
Vegueria creada el 1248 per Jaume I. Comprenia els llocs sotmesos a la jurisdicció de l’abat de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès): la vila i el territori de Sant Joan, Sant Martí de Surroca, Ogassa, Tregurà, Sant Pau de Segúries, quatre parròquies de les valls de Bianya i de Beget, ja a la Garrotxa (Sant Martí de Tornadissa o del Clot, Sant Ponç d’Aulina, Santa Llúcia de Puigmal i Salarca), i, més tard, el terme del castell de Llaés (la Parròquia de Ripoll).
Fou creada pel rei davant l’oposició de l’abat de Sant Pere de Camprodon a admetre el veguer reial a la vila de Camprodon, però davant l’èxode de la gent de la vila a la Ral, l’abat cedí al rei Camprodon (1251), que esdevingué centre de la vegueria de Camprodon.
Restaurada el 1262, subsistí fins al segle XVIII; tanmateix, estigué sempre regida pel veguer de Camprodon o del Ripollès i Osona.
Ral, la -Ripollès-
(Sant Pau de Seguries, Ripollès)
Poble, situat al sector nord del terme, a la dreta del Ter.
El lloc pertanyia a la batllia de la Rovira del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Jaume I hi fundà el 1248 una vila reial, centre de la vegueria de la Ral, però la immediata creació de la vegueria de Camprodon dificultà la prosperitat de la nova vila, que restà, a més, molt afectada pel terratrèmol del 1425.
L’església de Santa Maria de la Gràcia (1388) fou refeta el 1609; és sufragània de la de Sant Pau de Seguries.
Puig-rodon
(Campdevànol, Ripollès)
Antic poble i parròquia (Sant Quintí de Puig-rodon, popularment Quentí), a l’extrem occidental del terme, a 1.122 m alt.
La parròquia fou donada pel comte Bernat II de Besalú al monestir de Ripoll (1096), del qual depengué sempre.
Resta part de l’església romànica (segle XII), ampliada posteriorment. En depenia com a sufragània Sant Pere d’Auira.
Puigdefrancor
(Camprodon, Ripollès)
Antic nucli de poblament i vil·la rural, dins l’antic terme de Freixenet de Camprodon, a l’interfluvi del torrent de la Boixeda i del Ritortell, esmentat des del 904.
El comte Guifré II de Besalú en cedí el domini al monestir de Sant Pere de Camprodon (952).
El nom primitiu és Pugna francorum, cosa que ha fet suposar que els francs obtingueren un aquest lloc una victòria.
Puig-alt de Ter *
(Ripollès)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Joan de les Abadesses.
Puig de la França, el
(Ripoll, Ripollès)
Santuari de la Mare de Déu del Puig de la França (o el Puig de França), a l’antic municipi de la Parròquia de Ripoll, al veïnat de les Corts, dins el terme de Llaés.
Pregon, coll -Ripollès/Vallespir-
(Molló, Ripollès / Prats de Molló, Vallespir)
Depressió (1.530 m alt) del massís de Costabona, entre els puigs de l’Artiga del Rei (1.636 m) i de la Clapa (1.652 m), a la línia de crestes que separa les dues comarques, per on passa el camí d’Espinavell a la Presta.
Pleta Roja, tossal de la
(Castellar de N’Hug, Berguedà / Toses, Ripollès)
Cim (2.031 m alt) de la serra que, a ponent de Mogrony, separa la vall de Ribes de la de Lillet, entre els colls de la Creueta i de Castellar.
Planès de Rigard
Poble (1.207 m alt), fins al 1967 del terme de Toses, situat a l’esquerra del Rigard, vora la carretera de Ribes de Freser a Puigcerdà (on hi ha l’hostal de Planès).
Té una interessant església romànica, que depenia de la parròquia de Nevà.
Dades dels Països Catalans 