(Ripoll, Ripollès, segle X)
Bíblia, dita de Sant Pere de Rodes (al segle XII ja era al monestir de l’Emporda, d’on fou sostreta pel mariscal de Noaïlles al final del segle XVII); és quelcom anterior a la Bíblia de Ripoll anomenada de Farfa.
Conté un nombre inferior de texts extrabíblics, però la riquesa artística és semblant.
La divisió actual en quatre volums és fictícia i moderna.
Esta conservada a la Biblioteca Nacional de París.
(Castellar de N’Hug, Berguedà / Toses, Ripollès)
Curs d’aigua, subafluent de la dreta del Ter, que neix al límit entre l’alt Berguedà, la Cerdanya i el Ripollès, als vessants del massís del Puigllançada, formant la vall de Toses.
Desemboca al Freser, prop de Ribes de Freser.
(Ripollès)
Vall de l’alt Ripollès, situada al sector nord-oest de la comarca.
És constituïda pel curs alt del riu Freser, que forma una sèrie de valls diferenciades: la vall principal que davalla del puig de Bastiments (2.881 m alt), la vall de Núria, que recull les aigües del sector del Puigmal, i les valls afluents formades pels rius Rigard (forma les valls de Toses i de Ribes, a la dreta) i Segadell (forma la vall de Pardines, a l’esquerra).
Les activitats econòmiques estan molt diversificades. L’agricultura s’estén per les vores dels rius pels replans d’erosió més enlairats. Els conreus més estesos són els de farratges, cereals d’hivern i patates. Important ramaderia bovina destinada a la producció de llet, que aprofita les pastures naturals.
Les activitats industrials han evolucionat amb els anys; actualment no s’exploten, per la seva escassa rendibilitat, les mines de coure i de níquel (Ventolà) i han desaparegut totalment les antigues fargues; modernament, però, les possibilitats energètiques dels rius han facilitat l’establiment de la indústria tèxtil (Ribes de Freser, Campelles).
Gran atracció turística (centres d’estiueig i d’esports d’hivern). Alterna el poblament concentrat en petits nuclis amb el poblament disseminat. El centre i cap comarcal és Ribes de Freser.
Enllaç web: Vall de Ribes
(Catalunya, segle XII – segle XVII)
Antiga demarcació administrativa, dependent de la vegueria de Cerdanya (després de Puigcerdà), que comprenia la vall de Ribes, fins a Campelles i Bruguera, llevat de la vall de Toses (més amunt de Planoles), que des del segle XVII fou agregada a la sots-vegueria de Berga.
De fet, als segles XVI i XVII eren sots-veguers els veguers de Camprodon.
(Campelles, Ripollès)
Grans coves, obertes a la paret occidental de l’estret de les Coves, prop dels banys de Ribes.
Segons la llegenda s’hi refugiaren i feren forts els cristians durant la invasió islàmica.
(Campelles, Ripollès)
Balneari (810 m alt), situat a la dreta del Freser, a la sortida de l’estret de les Coves.
Utilitzat des de molt antic, l’actual establiment, que duu el nom d’Hotel Montagut, és del 1869.
Les aigües són bicarbonatades mixtes sulfatades; porten en solució els bicarbonats sòdic, càlcic i magnèsic; és emprada en les dispèpsies.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)
(o la Parròquia de Sant Joan) Antic municipi, format per les masies de la vall de Sant Joan i el poble de Santa Llúcia de Puigmal, que l’any 1863 fou agregat al municipi.
(Ripoll / Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)
Torrent i espadat, situats a la margera dreta del Ter, i sobre la carretera de Ripoll a coll d’Ares.
Marcava tradicionalment la frontera entre les possessions dels monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses i ara entre els dos termes.
És esmentat des del segle XI.
(Camprodon, Ripollès)
Masia i antic terme (fins al 1965 del terme de Freixenet de Camprodon), situada als vessants meridionals del turó de la Rovira (1.159 m alt), a l’interfluvi del Ritort i el Ritortell.
(Queralbs / Ribes de Freser, Ripollès)
Petit eixamplament de la vall del Freser, al límit dels dos municipis, prop de Fustanyà, on hi ha un baixador del ferrocarril de Núria.
A l’esquerra del riu hi ha el nucli de Rialb, derivat del nucli creat per antigues explotacions mineres.
A la dreta del riu, dins el terme de Queralbs, hi ha les coves de Rialb, amb característiques formacions d’estalactites.
Dades dels Països Catalans 