Arxiu d'etiquetes: rieres

Tírig (Alt Maestrat)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 42,25 km2, 464 m alt, 489 hab (2015)

Situat als vessants de la serra de Vall d’Angel i a les ribes de la riera de Tírig, al nord-est de la comarca, al límit amb el Baix Maestrat.

L’activitat econòmica és basa en l’agricultura, que ocupa bona part del territori, i és fonamentalment de secà; els conreus més estesos són els cereals (blat, ordi i moresc), els ametllers i les oliveres. Ramaderia (bestiar oví, porcí i boví) i aviram. Petita indústria derivada de l’agricultura (ametlles). Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

La vila es troba al centre d’un pla, envoltat de muntanyes; de l’església parroquial de la Mare de Déu del Pilar depèn el santuari de Santa Bàrbara.

El barranc de la Valltorta conté un important conjunt d’abrics amb pintures rupestres.

Enllaç web: Ajuntament

Tarerac (Conflent)

2 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 8,16 km2, 504 m alt, 55 hab (2013)

(fr: Tarerach) Situat al baix Conflent, al límit amb el Rosselló i la Fenolleda, comprèn una gran part de la vall de la riera de Tarerac, afluent esquerrà de la Tet.

Les principals activitats econòmiques són el conreu de cereals de secà, la vinya i la ramaderia (bestiar cabrum i oví). Tradicionalment de població escassa.

El poble ocupa tota la població del municipi i s’assenta al sector més alt del terme, sota el coll de les Alzines, que comunica aquest sector del Conflent amb la Fenolleda. L’església parroquial de Sant Andreu era ja possessió del monestir de Cuixà l’any 950.

Dins el terme hi ha el mas de Lluçanes.

Sureda (Rosselló)

13 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 34,54 km2, 42 m alt, 3.107 hab (2013)

(fr: Sorède) Estès des de la serra de l’Albera fins a la plana regada de la dreta del Tec, on hi ha la vall de Sureda, amb el bosc de Sureda, regada per la riera de Sureda, que s’obre a la plana després de les gorges de la farga de Sureda.

Economia agrària: els conreus, que són de secà, es destinen a oliveres i a la vinya, que ocupa preferentment els terrenys més plans; producció de vi. També hi és important la producció de fruita. Ramaderia bovina, que aprofita els amplis terrenys dedicats al pasturatge. Població en ascens.

El poble és situat al peu de la serra de l’Albera. L’antic castell de Sureda és situat al costat de l’església parroquial, romànica.

El municipi també comprèn el poble de la Vall de Montbram, les antigues esglésies de Santa Maria de la Coberta i de Santa Magdalena de Veda i el castell d’Oltrera.

Soler, el (Rosselló)

6 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya): 10,35 km2, 73 m alt, 7.300 hab (2013)

(fr: Le Soler) Situat al Riberal, a la riba dreta de la Tet, drenat, a més, per la riera del Soler.

Economia agrícola; conreus de regadiu (fruiters i hortalisses), gràcies a l’aprofitament per als regatges de les aigües de la Tet. Prepondera, però, l’agricultura de secà, que es dedica a la viticultura. Compta amb un celler cooperatiu. Ramaderia. Indústria del paper, del moble i de la construcció (afavorida per la proximitat de Perpinyà). Població en ascens.

El poble és situat a la dreta de la Tet, al voltant de l’església parroquial. Restes de l’antic castell del Soler, amb la capella de Santa Eugènia i la masia i antic monestir de l’Eula.

El terme era dividit a l’edat mitjana en el Soler d’Amunt i el Soler d’Avall.

Busot, rambla de

2 Respostes

(Alacantí)

Curs d’aigua, que neix al vessant occidental del Cabeçó, la capçalera del qual és la vall d’Abió.

És afluent del riu de Montnegre, per l’esquerra, i en el curs més baix pren el nom de barranc de Vergeret.

Sant Miquel de Llotes (Rosselló)

1 Resposta

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,64 km2, 185 m alt, 332 hab (2012)

(fr: Saint-Michel-de-Llotes) Situat al límit del Riberal amb les muntanyes dels Aspres, a la dreta de la riera de Sant Miquel (o de Gimenell), dins la rodalia d’Illa, al sector occidental de la comarca.

El canal de Corbera hi estableix una mena de separació entre el sector pla i regat del nord i la zona muntanyosa. Aquesta última és coberta de bosc i de garriga. L’agricultura és l’activitat econòmica més important, amb predomini dels arbres fruiters (presseguers i cirerers), en expansió, hortalisses i vinya, en regressió. Població totalment disseminada.

El poble se centra en l’església parroquial de Sant Miquel, vora la riera de Sant Miquel, afluent, per la dreta, de la Tet, envoltada pels veïnats del Mig, de Valltorta, d’en Marçalet i dels Masos.

Sant Marçal (Rosselló)

6 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 15,36 km2, 738 m alt, 93 hab (2013)

(ant: Mansald, fr: Saint-Marsal) Situat al sector meridional dels Aspres, al peu del coll de Fortó, a l’esquerra del riu Ample, afluent del Tec, al límit amb el Vallespir. La riera de Sant Marçal és el límit oriental i meridional del municipi. El terme és molt accidentat i boscat (bosc de Sant Marçal, comunal): alzinar, roure martinenc, bosquines i landes.

La majoria de la superfície agrícola és ocupada per prats i farratge. Tant els conreus (arbres fruiters, vinya i hortalisses) com la ramaderia (ovina) són força migrades. En procés de despoblament.

El poble és situat damunt un coll. El lloc és esmentat ja l’any 869.

Sant Andreu de Sureda (Rosselló)

3 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 9,73 km2, 35 m alt, 3.288 hab (2013)

(fr: Saint-André) Situat al riberal del Tec, a la plana regada, estesa entre el peu de la serra de l’Albera i la Ribereta, o riera de Sant Andreu (que neix en aquesta serra, i, després de drenar els termes de Sureda, de Sant Andreu de Sureda i d’Argelers, desemboca al mar al grau de la Ribereta, al sud i molt a prop de la desembocadura del Tec).

Agricultura de regadiu: hortalisses i fruiters (albercoquers, presseguers, pereres i pomeres), així com de secà, dominada per la vinya, principal font de riquesa del municipi, que dóna vins de qualitat superior i vins dolços d’aperitius; hi ha un celler cooperatiu. Població en ascens.

El poble és situat a la dreta de la riera de Sant Andreu, a la carretera de Ceret a Argelers, al voltant de l’església parroquial, antic monestir de Sant Andreu de Sureda.

El terme també comprèn el poble de Tatzó d’Amunt.

Bordigó, riera de

Deixa un comentari

(Torrelles de la Salanca, Rosselló)

Curs d’aigua de la Salanca, paral·lel, pel sud, i molt pròxim, a l’Aglí, neix a l’oest de la vila, ón és anomenada riera de Torrelles, i desemboca al mar dins el mateix terme, a través de l’albufera o estany de Bordigó.

Bordell

Deixa un comentari

(Talavera, Segarra)

Altre nom de l’antic poble de Rodell.

La font de Bordell és un dels orígens del riu d’Ondara.