Arxiu d'etiquetes: rieres

Virà (Fenolleda)

4 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 12,96 km2, 668 m alt, 29 hab (2012)

(fr: Vira)  Situat a la zona de llengua occitana, al peu de les Corberes, afluent de l’Adasig, i drenat també per la ribera de Boixavila i la riera de Virà (que devallà del coll de l’Espinàs), les quals s’uneixen al molí de Perles, prop de Fossa, per formar la Matassa. Gran part del terme és boscada, especialment al sector meridional i oriental, que forma part del gran bosc de Boixavila (el 60% del terme), on hi ha els refugis forestals de Ròcabruna i Gastepà.

La superfície agrícola és només el 4% del territori, amb pastures i farratge, cereals, vinya, arbres fruiters i patates. Explotació forestal. Ramaderia (bestiar oví i cabrum). En procés de despoblament.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a l’esquerra de la riera de Virà, i constitueix un petit agrupament de cases, centrades per l’església parroquial de Santa Creu.

Vilamalur (Alt Millars)

1 Resposta

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 19,47 km2, 644 m alt, 75 hab (2014)

(cast: Villamalur) Situat al vessant septentrional de la serra d’Espadà, a l’extrem sud de la comarca, a la zona de parla castellana del País Valencià. Comprèn la capçalera de la rambla de Vilamur, tributària del Millars. El 40 % del territori és cobert de bosc (pinedes, en part destruïdes pels incendis del 1977).

Agricultura de secà; els principals conreus són els cereals, la vinya i les oliveres; hi ha una mínima superfície de regadiu. Les terres són treballades en règim d’explotació directa. Població en descens.

El poble és situat damunt un serrat que domina la vall de la rambla de Vilamalur; de l’església parroquial de Sant Domènec depèn la de Torralba del Pinar.

Enllaç web: Ajuntament

Vilallonga dels Monts (Rosselló)

2 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,55 km2, 117 m alt, 1.483 hab (2012)

(fr: Villelongue-dels-Monts) Situat entre un contrafort septentrional de la serra de l’Albera, a l’est del pic de Sant Cristau, i la plana al·luvial del Tec. El terme comprèn tres sectors: la zona muntanyosa, on hi ha la riera de Vilallonga (afluent, per la dreta, del Tec, a Palau del Vidre), força boscada; el raiguer, on es situat el poble, drenant encara per la mateixa riera; i la plana que centra la granja i antic llogaret i priorat del Vilar.

Economia agrària de secà: vinya (destinada a la producció de vi de qualitat superior) i arbres fruiters al regadiu, hortalisses. La funció de lloc de segona residència ha fet sorgir alguna urbanització i un càmping.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Esteve, romànica, amb absis ornat, campanar de planta quadrada i notable ferramenta a la porta, que s’alça a la dreta de la riera de Vilallonga, al peu de la serra de l’Albera.

Vallmanya (Conflent)

7 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 27,63 km2, 901 m alt, 44 hab (2012)

(fr: Valmanya)  Situat al límit amb el Vallespir, accidentat pel vessant oriental del massís del Canigó (on hi ha la portella de Vallmanya) i la serra del Rocnegre, a la capçalera de la vall de Lentillà (anomenat en aquest sector riera de Vallmanya).

L’economia és la d’alta muntanya, principalment forestal, amb conreus escassos i la ramaderia, abans considerable, actualment es troba en decadència. Una bona part del terme, és ocupada per l’important bosc de Vallmanya, on hi ha antigues mines de ferro, avui dia sense explotar. Àrea comercial de Perpinyà. En procés de despoblament.

El poble és troba a l’esquerra del riu de Lentillà, prop de la seva confluència amb la riera del Castell, on s’alçen les ruïnes de l’antic castell de Vallmanya. Al poble hi havia hagut una important farga.

Vallanca (Racó)

2 Respostes

Municipi del Racó (País Valencià): 56,49 km2, 970 m alt, 156 hab (2014)

Situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, al límit amb Castella, que correspon a la conca de la rambla de Vallanca, en zona de parla castellana. El territori és muntanyós i ocupat per matollar, pasturatges i bosc.

Agricultura dedicada als ametllers (secà) i hortalisses (regadiu). Ramaderia i apicultura. La població, que es mantingué relativament estable fins al 1940, ha sofert després una emigració massiva, que l’ha reduïda a un terç.

La vila és a l’esquerra del riu; església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels. El castell de Vallanca, d’origen islàmic, fou conquerit en 1227-29.

El municipi comprèn, a més, el llogaret de Negrón.

Camprubí, riera de *

Deixa un comentari

(Vilada, Berguedà)

Altre nom de la riera de Vilada  (afluent dretà del Margançol).

Torredarques (Matarranya)

1 Resposta

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 34,23 km2, 746 m alt, 83 hab (2014)

(cast: Torre de las Arcas)  Situat en un terreny muntanyós al sud-oest de la comarca, al límit amb els Ports (frontera històrica entre els regnes de València i d’Aragó), drenat pel Bergantes, el barranc de Montnegrell, la rambleta de Torredarques i el barranc d’Entrefort, i accidentat pel Montnegrell, la Cogulla i el prat d’Aragó. Una gran part del terme és coberta de pinedes i matollar.

A l’agricultura predominen els conreus de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya); el regadiu, que aprofita l’aigua de la rambleta de Torredarques, es limita a 10 ha (patates i hortalisses). Ramaderia (bestiar oví i porcí). Àrea comercial d’Alcanyís.

La vila (torredarquins) és situada a la dreta de la rambleta de Torredarques, al voltant de l’església parroquial de Sant Miquel, esmentada ja el 1280.

Al sud, a poca distància de la població, hi ha l’ermita de Sant Bernat.

Torre de les Maçanes, la (Alacantí)

12 Respostes

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 36,74 km2, 785 m alt, 743 hab (2014)

(cast: Torremanzanas) Situat en un terreny muntanyós, al sistema Pre-bètic valencià, a les ribes del barranc de la rambla de la Torre, que neix dins el terme als vessants de la serra del Rentonar i, després de travessar el de Xixona, desemboca per l’esquerra al riu de Montnegre, al terme de Busot; a l’extrem nord-est de la comarca, al límit amb l’Alcoià i la Marina Baixa.

Predomini de l’agricultura de secà sobre la de regadiu; els conreus més estesos són els de cereals, seguits dels d’ametllers i d’olivera. Ramaderia i avicultura. Petita indústria derivada de l’agricultura i de fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial d’Alacant. Població en descens.

La vila és a l’esquerra de la rambla de la Torre; església parroquial de Santa Anna.

El municipi comprèn, a més, diverses masies i partides.

Enllaç web: Ajuntament

Torderes (Rosselló)

Deixa un comentari

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 9,91 km2, 138 m alt, 163 hab (2013)

(fr: Tordères)  Situat als darrers contraforts del sector sud-oriental dels Aspres, que davalla des del roc de Quers fins a la vall del Rard. El terme és molt trencat i és drenat per la riera de Torderes i per diversos torrents que conflueixen, per la dreta, en el Rard: el torrent de Caraig (límit oriental del terme), la riera de Torderes, els torrents Monar, de la Joncairola i de la Cadira i el córrec del Fornàs (límit meridional).

La part meridional i més accidentada del terme és, en part, boscada d’alzines sureres i coníferes (el bosc de Torderes), i la resta és cobert del conreu principal que és la vinya (destinat a la producció de vins d’aperitiu, a vi de qualitat superior i a vi corrent de taula.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat a la dreta de la riera de Torderes i al voltant de l’església parroquial de Sant Nazari, romànica, d’una nau, amb campanar d’espadanya, conserva retaules barrocs dels segles XVII i XVIII.

Callau, riera de

2 Respostes

(Conflent)

Afluent esquerrà de la Tet, format a Conat per la unió de les rieres de Noedes i d’Orbanyà.

Desguassa prop de Prada.