(Castelló de la Ribera, Ribera Alta)
Despoblat, a l’oest del terme, al límit amb el terme de Beneixida.
Lloc de moriscs, tenia 61 focs el 1602.
(Castelló de la Ribera, Ribera Alta)
Despoblat, a l’oest del terme, al límit amb el terme de Beneixida.
Lloc de moriscs, tenia 61 focs el 1602.
Hostal i caseria, a l’est del terme, vora el límit amb els de Benifaió, Almussafes i Sollana, aquests darrers de la Ribera Baixa, a la carretera de València a Alzira.
Hom hi ha instal·lat indústries de mobles.
Llogaret, prop del límit amb el terme d’Alzira, a la plana regada de la dreta del Xúquer per les sèquies de Mulata i del Poble.
Era lloc de moriscs (22 focs el 1609), repoblat el 1611. Esdevingué aviat parròquia (Sant Josep), separada de la de Benimuslem, fins que el 1857 perdé de nou la independència. La senyoria pertanyia al baró de Santa Bàrbara.
Despoblat.
(Alzira, Ribera Alta / Benifairó, Safor)
Coll (108 m alt), entre els dos municipis, on s’uneix el massís de Valldigna i la serra de les Agulles, que comunica la Valldigna amb la vall d’Aigües Vives.
Caseria, 1,5 km a l’oest de la ciutat. Era un antic lloc de moriscs, despoblat amb l’expulsió del 1609.
Una llegenda situa en aquest indret el palau d’Almansor, senyor musulmà de Carlet, els fills del qual, Bernat, Gràcia i Maria, hi moriren martiritzats (Bernat d’Alzira). Els comtes de Carlet feren construir en aquest lloc una capella dedicada als tres sants.
Barri de la ciutat, al sud del nucli urbà. És un sector comercial i industrial.
Despoblat, al nord-est de la vila. La parròquia depengué de la d’Albalat de la Ribera fins el 1316, que s’independitzà.
Antiga alqueria islàmica, pertangué al terme d’Alzira fins el 1608, que passà al d’Algemesí. En tingué la senyoria des del segle XIV la família Jofre. El 1704 ja estava despoblat.
Despoblat i partida, al sector oriental del terme, regada per la sèquia de Paranxet, braç de la sèquia reial del Xúquer.
El lloc és esmentat el 1244.
(Castelló de la Ribera, Ribera Alta)
Despoblat i antiga partida, a l’interfluvi del riu d’Albaida i del Xúquer, poc abans de llur confluència (pla de Paixarella).
Antiga alqueria islàmica del terme d’Alberic, el lloc fou arrasat per uns aiguats.