(Canal de Navarrés / Ribera Alta)
Veure> riu de Sellent (afluent dretà del Xúquer).
(Canal de Navarrés / Ribera Alta)
Veure> riu de Sellent (afluent dretà del Xúquer).
Jaciment de sal, a l’esquerra del riu d’Albaida. Explotades des del 1782, en temps de Carles III de Borbó, el 1836 hi havia dues fàbriques, amb 487 basses per a l’evaporació de l’aigua de mar.
La producció, al darrer quart del segle XIX era de 10.000 quintars. Havien estat comprades a l’estat pel marquès de Vivel.
Tancades per anti-econòmiques el 1990, foren donades a l’exèrcit.
Veure> Seguereny (despoblat).
Despoblat, al nord del poble. Era una antiga alqueria islàmica del terme de Castelló de la Ribera.
Llogaret, al nord-est del poble.
Regió natural i històrica del País Valencià, que comprèn el sector més pla i més proper a la mar de la conca del Xúquer, des que surt, aigua avall de Tous, de la Serralada Ibèrica. Té una superfície de 1.117,45 km2 i es divideix en les dues comarques.
La regió, de Sumacàrcer a Cullera, formà el 1245 el terme general d’Alzira. La divisió entre les governacions de València i de Xàtiva dellà Xúquer el mateix segle XIII no respectà la unitat de la regió; en canvi, la governació borbònica d’Alzira li restituí, en gran part, la unitat.
Amb la divisió provincial, quatre poblacions de la Ribera esdevingueren caps de partit judicial: Alzira, Sueca, Carlet i Alberic.
Planell (315 m alt), al sud-est de la ciutat, contrafort occidental de les muntanyes de la Valldigna.
Antic lloc de moriscs (70 focs el 1609) de la fillola d’Alberic, que des del 1855 forma un enclavament (1,76 km2) del municipi de Benimodo entre els de Massalavés, Guadassuar, Alberic i Alzira.
Formà part del terme d’Alzira, del qual fou segregat el 1535 en ésser erigit en rectoria de moriscs (Santa Maria). Al segle XIX encara era comptat com a despoblat, però el 1960 tenia 68 h dispersos.
Partida, al nord del terme, entre la vila i el riu dels Ullals.
Territori, entre les elevacions que separen el municipi de la Canal de Navarrés (vall del Xúquer) i la sèquia reial del Xúquer.
Envoltat de termes de barons (Tous, Guadassuar, Ressalany, Alberic, Antella), era de jurisdicció reial. Constituí des del segle XIX un enclavament (28,22 km2) del municipi d’Alzira.
El 1965 el municipi de Tous obtingué en aquest enclavament la compensació territorial per la construcció del pantà de Tous.