(Horta / Ribera Alta / Ribera Baixa)
Sèquia de l’esquerra del Xúquer, al seu curs baix. Forma un canal de 54 km de longitud que comença a Antella amb un cabal de 26,8 m3/seg, i fineix a Albal. És utilitzada per als regatges de les tres comarques, on fertilitza unes 20.000 ha de regadiu.
La primera concessió d’aigües fou del 1273 i des de llavors s’ha incrementat constantment. Cada municipi beneficiat té una junta de regants que elegeix els diputats per a la Junta General de la Sèquia Reial.
(País Valencià)
(cast: Júcar) Riu del vessant mediterrani, el segon pel seu cabal de l’estat espanyol. Neix al turó de San Felipe, a la serra d’Albarrasí, i desemboca, després d’un recorregut de 498 km, a Cullera; drena una conca de 22.100 km2.
El curs més alt es caracteritza per un notable cabal, que quasi és el mateix fins a la seva confluència amb el Cabriol, ja en curs mitjà. Aigües avall, en entrar a la Ribera Alta un cop regulat al pantà de Tous) el cabal assoleix el màxim del seu recorregut (59,7 m3/seg), ja que a partir d’aquest punt el sagnen nombroses sèquies per a regatges que absorbeixen 5/6 de les seves aigües. A la desembocadura el cabal sols és de 10 m3/seg.
La irregularitat interanual d’aquest riu és moderada, a pesar del seu caràcter mediterrani. Les crescudes són de primavera i de tardor, però s’han registrat diverses revingudes extraordinàries, com les de l’octubre de 1923. Les secades és registren al període d’estiu.
Les seves aigües han estat molt aprofitades tradicionalment per als regatges. Les sèquies principals són les d’Escalona, Antella, Carcaixent i la reial sèquia del Xúquer (que enllaça amb el sistema del Túria), i reguen en conjunt un total de 30.000 ha. Prop de la desembocadura, dues noves sèquies, la de Sueca i la de Cullera, reguen unes 10.000 ha.
Per tal d’obtenir la regulació del riu i l’aprofitament hidroelèctric ha estat construït l’embassament d’Alarcón, a la Manxa, i al País Valencià les centrals de Cofrents, de Cortes de Pallars i de Millars.
Curs d’aigua intermitent, que neix al pla de la Serra, dins el terme d’Alfarb, i es perd als arrossars del sud de l’Albufera, prop d’Almussafes.
Sector de la comarca, a l’est de Montroi i a la dreta del Xúquer, anomenat també vall de Càrcer, que comprèn els pobles de Cotes, Càrcer, Alcàntera de Xúquer i Beneixida.
Una gran part del territori és regat amb aigua del riu de Sellent (canal de la vall de Càrcer).
La intensificació, des del segle XVIII, del conreu de l’arròs -que hom ha anat substituint pels tarongers- hi produí, fins ben avançat el segle XIX, una forta estagnació demogràfica.
Sèquia (o de Castelló), derivada del Xúquer per l’esquerra a la presa d’Escalona, després de la confluència amb el riu d’Escalona, dins el terme de Tous.
Fou concedida el 1593 per Felip II (i ratificada l’any 1604 per Felip III) a favor de Castelló de la Ribera (rega, però, també el terme de Sumacàrcer i el d’Alcàntera) amb un total de 1.200 ha.
(Ribera Alta / Ribera Baixa / Safor)
Alineació muntanyosa, un dels darrers contraforts del Sistema Ibèric, que separa les tres comarques.
Culmina la cim de la Mola (625 m alt).
Cim (584 m alt) que ha donat nom a la serra del Cavall Bernat entre els termes d’Alzira, Corbera de la Ribera i Llaurí, la qual forma part del massís de la serra de Corbera.
El relleu, enèrgic i cantellut, reprodueix el flanc est d’un anticlinal cretaci carstificat i limitat a l’oest
(Horta, Ribera Alta, Ribera Baixa)
Zona que circumda l’Albufera. Àrea protegida situada a 4 km de la ciutat de València, que representa el primer territori valencià protegit legalment pel seu valor natural i paisatgístic.
La declaració de parc natural l’any 1986 per part del Consell de la Generalitat Valenciana va incloure unes 21.000 hectàrees de terreny, que malgrat tot representen només les restes d’un ecosistema litoral que antigament era molt més extens.
El principal interès natural de l’Albufera és la seva rica fauna ornitològica, amb unes 250 espècies refugiant-s’hi i prop de 90 que es reprodueixen a les seves aigües.
Enllaç web: Parc Natural de l’Albufera de València
(Vall d’Albaida / Costera / Ribera Alta)
Riu (52 km) entre Albaida (Vall d’Albaida) i Castelló de la Ribera (Ribera Alta), afluent de la dreta del riu Xúquer, que neix al vessant septentrional de la serra de Benicadell. Corre en direcció sud-nord, travessant la vall homònima i regant l’horta de Xàtiva.
Els seus afluents més importants són els de l’esquerra: Clariano, Cànyoles i de Barxeta.
Aprofitament agrícola gràcies a les sèquies derivades, entre les quals destaca la sèquia comuna de l’Ènova.
(Ribera Alta / Safor)
Serralada entre els límits de les dues comarques.
La part més extensa es troba dins el municipi d’Alzira (Ribera Alta) i la resta en els de Benifairó de la Valldigna i Tavernes de la Valldigna (Safor), paral·lela de la serra de Corbera, amb petites elevacions (de 500 a 550 m alt, amb el màxim de 564), però amb forta accidentació.
La natura calcària de la roca ha originat les nombroses fonts. Les valls de la Casella i de l’Estret limiten la serra pel nord i pel sud, respectivament.
Dades dels Països Catalans 