Refugi (1.758 m alt), situat a la vora esquerra de l’Éssera, al peu de la línia de crestes que forma la frontera amb Comenge.
Era un antic hospital de caminants creat vers el segle XII per l’orde de l’Hospital.
Balneari (1.072 m alt), a la vall de Benasc, damunt la riba esquerra de l’Éssera, davant la confluència amb la vall de Lliterola.
És d’aigües sulfuroses i termals (de 22 a 37ºC).
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 174,22 km2, 1.205 m alt, 237 hab (2014)
(cast: Montanuy) Estès per les valls pirinenques de Barravés i Castanesa, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, al nord-oest del Pont de Suert. El terreny és muntanyós i accidentat, i la major part del territori és coberta de bosc i de prats.
La vida econòmica del municipi és agrícola, els conreus són al fons de les valls, destinats a cereals (ordi, blat i civada), a farratge i a prats per al bestiar boví. Explotació forestal (pins negres, avets i roures). Central elèctrica de Bono. Àrea comercial del Pont de Suert. La població es troba molt disseminada i ha disminuït notablement els darrers cinquanta anys.
El poble és aturonat damunt un barranc que vessa a la Noguera.
El municipi comprèn, també, els antics termes de Bono i Castanesa, annexats el 1966, el santuari marià de Buràs i els pobles de Ginast, Benifonts, Noals, Senyiu, Castener de Noals i Escané, les caseries d’Herbera i Seu, el despoblat de Viuerri i el llogaret de Vinyals.
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 62,6 km2, 1.025 m alt, 88 hab (2014)
(cast: Monesma y Cajigar) Situat entre les conques de la Noguera Ribagorçana (on conflueix amb el riu de Queixigar) i l’Éssera, a la falda de la serra de Palleroa, a l’extrem nord-occidental de la qual s’alça el tossal de Monesma i les ruïnes de l’antic castell de Monesma.
El municipi és molt accidentat, per la qual cosa l’agricultura se centra en els conreus herbacis. Ramaderia de bestiar oví. Àrea comercial de Graus.
El municipi és el resultat de la unió, el 1970, de l’antic terme de Monesma de Ribagorça i gran part del de Queixigar. El poble de Queixigar, cap municipal, és aturonat, dominat per l’església parroquial de Santa Maria.
Dins el terme hi ha el santuari de Palleroa, el poble de la Badia, les caseries de Noguero, Puiol i la Torr, i els despoblats de Sant Antoni, Colatxoa, Giró i Soliveta.
(Viacamp i Lliterà, Ribagorça)
Despoblat, de l’antic terme municipal de Fet, situat a la serra de Savinón.
La seva església (Sant Bartomeu de Bellmunt) formava part, el 1784, de l’arxiprestat d’Àger.
Despoblat, a la serra del Cis; conserva les restes de l’església.
Pertanyia a l’antic terme de Betesa.
Grafia antiga del nom de la vall de Vaticielles.
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 31,94 km2, 648 m alt, 136 hab (2014)
Situat a la riba esquerra de l’Isàvena i accidentat, al sud, entre la serra del castell de Llaguarres i l’Isàvena, afluent de l’Éssera. El terme és accidentat i cobert en bona part de boscs de roures i alzines.
Agricultura amb conreus de secà: cereals (ordi), oliveres, gira-sol i ametllers; petita superfície dedicada al regadiu (horta). Ramaderia de bestiar oví i porcí. Explotació forestal. L’activitat industrial és minsa. Pertany a l’àrea comercial de Graus. La població disminueix des de mitjan segle XIX.
La vila és a la vora d’un barranc afluent al de la Ribera; l’església parroquial de Santa Maria és obra de mitjan segle XVI, i el retaule major és barroc. És tradicional la fira anual de Sant Martí (11 novembre).
El municipi comprèn també el poble de les Segarres Altes, l’antigua quadra de l’Ametllera i les caseries de Marinyós, Tamarit, la Móra i Salanova.
Cim (2.979 m alt) de la zona axial dels Pirineus, a la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la vall de Lis (Comenge), a l’est del pic del Bom.
Vall, entre la Maladeta i la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la vall de Barravés i de la Vall d’Aran.
Drenada pel riu de Barrancs, format per les aigües de fusió de la gelera de Barrancs (a la cara nord-est del pic d’Aneto) i de la d’Aneto; aquest riu, després de formar l’estany de Barrancs (2.380 m alt), es precipita al forat dels Aigualluts.
Entre la vall de Barrancs i la valleta de l’Escaleta hi ha el pic de Barrancs (2.892 m alt).
Dades dels Països Catalans 