(o Biesques d’Ovarra) Poble (900 m alt), situat sota el tossal del Cis, a l’esquerra de l’Isàvena. Citat el 907.
(o Biesques d’Ovarra) Poble (900 m alt), situat sota el tossal del Cis, a l’esquerra de l’Isàvena. Citat el 907.
Poble (1.188 m alt) i antic municipi: 28,45 km2, annexat a l’actual el 1966. Situat en un turó, té l’església parroquial dedicada a sant Joan Evangelista.
Procedent de Betesa, es conserva al Museu d’Art de Catalunya un frontal d’altar de fusta del segle XIII, atribuït al mateix Joan pintor del de Gia (vall de Benasc).
Dins l’antic terme hi ha els pobles d’Ovís, Santa Eulàlia i els Molins, la quadra de Sant Vicenç del Sas i l’església i despoblat de Belarta.
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 81,74 km2, 1.431 m alt, 304 hab (2014)

(cast: Laspaúles) Situat a la vall de l’Isàvena (vall de les Paüls), afluent de l’Éssera, entre la serra d’Urmella i la de Vallabriga. El terme, que comprèn l’alta conca del riu, és molt accidentat i en bona part cobert de bosc i prats.
Agricultura de secà (cereals, patates i vinya), localitzada al sector central, més planer (altiplans de les Paüls). Ramaderia (bestiar boví, per a la producció de llet). Àrea comercial del Pont de Suert.
La vila és enlairada damunt la riba dreta de l’Isàvena. Església parroquial de Sant Pere.
Comprèn els antics termes de Nerill i d’Espès, annexats el 1966, a més dels pobles de Villarrué i Suïls, la caseria de Vilaplana, el llogaret d’Alins d’Isàvena i la quadra de Rins.
Poble (867 m alt), situat al vessant meridional de la serra de Berganui (1.273 m alt, que separa les aigües de la Valira de Cornudella de les del barranc de Sant Romà), sota el bosc de Berganui.
L’església de Sant Agustí (segle XII), sufragània de la d’Areny, és romànica.
Poble (1.194 m alt), situat a la vall de Castanesa, entre Herbera i Noals, damunt la riba esquerra de la Valira de Castanesa.
Formava un municipi amb Herbera. L’església depèn de la parròquia de Noals.
Refugi (1.758 m alt), situat a la vora esquerra de l’Éssera, al peu de la línia de crestes que forma la frontera amb Comenge.
Era un antic hospital de caminants creat vers el segle XII per l’orde de l’Hospital.
Balneari (1.072 m alt), a la vall de Benasc, damunt la riba esquerra de l’Éssera, davant la confluència amb la vall de Lliterola.
És d’aigües sulfuroses i termals (de 22 a 37ºC).
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 174,22 km2, 1.205 m alt, 237 hab (2014)

(cast: Montanuy) Estès per les valls pirinenques de Barravés i Castanesa, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, al nord-oest del Pont de Suert. El terreny és muntanyós i accidentat, i la major part del territori és coberta de bosc i de prats.
La vida econòmica del municipi és agrícola, els conreus són al fons de les valls, destinats a cereals (ordi, blat i civada), a farratge i a prats per al bestiar boví. Explotació forestal (pins negres, avets i roures). Central elèctrica de Bono. Àrea comercial del Pont de Suert. La població es troba molt disseminada i ha disminuït notablement els darrers cinquanta anys.
El poble és aturonat damunt un barranc que vessa a la Noguera.
El municipi comprèn, també, els antics termes de Bono i Castanesa, annexats el 1966, el santuari marià de Buràs i els pobles de Ginast, Benifonts, Noals, Senyiu, Casterner de Noals i Escané, les caseries d’Herbera i Seu, el despoblat de Viuerri i el llogaret de Vinyals.
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 62,6 km2, 1.025 m alt, 88 hab (2014)

(cast: Monesma y Cajigar) Situat entre les conques de la Noguera Ribagorçana (on conflueix amb el riu de Queixigar) i l’Éssera, a la falda de la serra de Palleroa, a l’extrem nord-occidental de la qual s’alça el tossal de Monesma i les ruïnes de l’antic castell de Monesma.
El municipi és molt accidentat, per la qual cosa l’agricultura se centra en els conreus herbacis. Ramaderia de bestiar oví. Àrea comercial de Graus.
El municipi és el resultat de la unió, el 1970, de l’antic terme de Monesma de Ribagorça i gran part del de Queixigar. El poble de Queixigar, cap municipal, és aturonat, dominat per l’església parroquial de Santa Maria.
Dins el terme hi ha el santuari de Palleroa, el poble de la Badia, les caseries de Noguero, Puiol i la Torr, i els despoblats de Sant Antoni, Colatxoa, Giró i Soliveta.
(Viacamp i Lliterà, Ribagorça)
Despoblat, de l’antic terme municipal de Fet, situat a la serra de Savinón.
La seva església (Sant Bartomeu de Bellmunt) formava part, el 1784, de l’arxiprestat d’Àger.