(Toscana, Itàlia, segle XIV – Ribagorça ?, segle XIV)
Pintor. Actiu a la segona meitat del segle XIV. Possiblement d’origen toscà.
És l’autor del retaule d’Estopanyà (MNAC). La influència italiana (Giotto) és palesa especialment en l’hàbil colorit.
S’atribueix, a ell o a la seva escola, el retaule de Santa Maria, a Castelló de Farfanya.
(Graus, Ribagorça, s XVI – Osca, Aragó, 1654)
Eclesiàstic. Consultor de la inquisició d’Aragó, catedràtic de cànons de la universitat de Lleida, de la qual fou rector més tard, i bisbe de Castoria (1639-41) i d’Osca (1641-54).
Publicà escrits jurídics.
(Ribagorça, segle XII)
Escultor anònim. Autor d’algunes de les majestats procedents de la regió ribagorçana, plenes d’expressivitat i sentiment, retingut, però, per un formalisme hieràtic.
Joan d’Erill (Ribagorça, segle XVI – segle XVII) Noble. Fou un dels que més es destacaren, al període 1569-70, en les llargues i obstinades oposicions dels catalans contra l’impost reial dit de l’excusado.
Joan d’Erill (Ribagorça, segle XVI – segle XVII) Noble. Es destacà a la defensa del Rosselló contra les invasions franceses de 1597-98. A les Corts de 1599, Felip III li atorgà el títol de comte.
Guillem (I) d’Erill (Ribagorça, segle XIII) Senyor d’Erill (documentat entre el 1206 i el 1221). Germà de Berenguer i possiblement de Bernat, i pare de Sibil·la d’Erill.
Guillem (II) d’Erill (Ribagorça, segle XIII) Senyor d’Erill. Fill d’Arsenda d’Erill. Heretà diversos llocs de la Ribagorça i fou el pare de Bernat Roger (I) i Guillem (III) d’Erill i de Coserans.
Teresa Gombau d’Entença (Ribagorça, segle XIII) Dama. Potser era filla de Gombau i néta de Bernat Guillem. Fou la primera muller de Pere Ferrandis d’Híxar, pertanyent a una branca bastarda de la casa reial. Morí jove, sense fills. El seu marit es tornaria a casar, amb Marquesa de Navarra.
Teresa Gombau d’Entença (Ribagorça, segle XIV – abans 1332) Dama. Era casada amb Berenguer (I) Carròs. El 1324, sotmesa Sardenya, reberen un dels millors lots del repartiment de terres per als qui participaren a la conquesta. Potser era filla de Guillem d’Entença i cosina germana de la nora de Jaume II el Just, o bé una filla natural de Gombau. A la seva mort, deixà hereva Urraca d’Entença.
Teresa d’Entença (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Filla de Bernat Guillem de Montpeller i germana d’un altre Bernat Guillem i de Gombau. Es casà amb l’aragonés Joan Ximénez d’Urrea, senyor de Monteagudo i Alcalatén.
Teresa d’Entença (Ribagorça, segle XIV) Dama. Única filla de Guillem d’Entença. A la mort del seu pare, però, heretà els dominis el seu oncle Antoni, i després d’ell, l’oncle d’Antoni, Manuel.
Ponç Hug d’Entença (Ribagorça, segle XII) Fill de Jussiana d’Entença. Fou senyor de la baronia d’Alcolea de Cinca. Ell i la seva mare feren donació del castell de Siscar a l’orde de l’Hospital (1175-76). Fou pare de Jussiana d’Entença.
Ponç Hug d’Entença (Ribagorça, segle XIII – segle XIV) Fill de Bernat Guillem d’Entença (m després 1300) i germà de Bernat Guillem, Gombau i Gil Martines d’Entença. El 1283 figurava entre els rics-homes d’Aragó.
Ponç Hug d’Entença (Ribagorça, segle XIV) Noble. Participà en la conquesta de Sardenya (1323). Deixà un fill legítim, Bernat Guillem, i un d’il·legítim, Manuel d’Entença.
(Ribagorça, segle XV)
Muller de Juan-Jiménez-Cerdán. Filla de Teresa d’Entença i de Ponç d’Alcalà, el qual prengué el cognom d’Entença. Tingué l’herència familiar.
La més gran de les seves tres filles, Maria, fou també senyora dels béns de Barbastre (1453-55), que passaren successivament al seu fill Lope de Rebolledo (sense descendents) i al seu nebot Juan Miguel de Lanuza i d’Entença, cavaller de la cort de Ferran II el Catòlic, que rebé també el castell d’Entença (1515).
Dades dels Països Catalans 