Arxiu d'etiquetes: republicans/es

Serraclara i Costa, Gonçal

1 Resposta

(Barcelona, 1841 – 2 agost 1885)

Polític republicà federal. Germà de Josep Maria.

Destacà durant la revolució del 1868 i sobretot en ésser elegit diputat el 1869 per Barcelona, que fou el més jove d’aquelles corts constituents.

Intransigent del Club dels Federalistes, col·laborador d'”El Estado Catalán”, intervingué de forma destacada en l’aixecament federal de setembre-octubre de 1869 i poc després en la revolta contra les quintes de l’abril de 1870. Fou llavors condemnat a 12 anys de bandejament.

Pogué tornar el 1873 i, diputat provincial de Barcelona, col·laborà activament en l’intent de proclamació de l’Estat Català del març de 1873.

És autor de La nueva inquisición. Proceso del diputado Serraclara y sucesos ocurridos en Barcelona el día 25 de setiembre de 1869 (1870) i, ensems amb altres, d’El libro del ciudadano (1877).

Serracant i Grañé, Josep

Deixa un comentari

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1854 – segle XX)

Polític republicà. S’uní a Ruiz Zorrilla el 1873 i lluità contra els carlins.

Contribuí al finançament del Centre Republicà de Caldes, d’on fou regidor durant 24 anys i alcalde en 1897-98. El 1903 ingressà a la Unió Republicana, i posteriorment al Partit Radical.

Participant en els fets de la Setmana Tràgica del 1909, fou detingut i empresonat a Montjuïc i Granollers.

Sentena i Ramañach, Ramon

Deixa un comentari

(Roses, Alt Empordà, 1849 – Catalunya, segle XX)

Republicà. Estudià veterinària a Saragossa i aviat s’uní al Partit Republicà Federal.

S’establí després a l’Escala, on fou secretari (1877-78) i president (1879-90) del comitè federal. En 1892-1900 fou delegat en l’Assemblea Catalana del partit.

El 1910 ingressà a la Unió Federal Nacionalista Republicana.

Sardà i Ferran, Jaume

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 25 novembre 1868 – València, 6 juliol 1939)

Publicista republicà. Oficial de l’exèrcit fins al 1902, anà a Tarragona, on fundà el setmanari bilingüe “Fraternitat Republicana”.

Més tard passà a Valls per dirigir “El Porvenir” (1905). Finalment, tornà a Reus, on fundà “El Consecuente”, òrgan del partit republicà radical.

Autor de diverses obres teatrals, novel·les, poesies, a més de llibres polítics.

Morí a la presó, a la fi de la guerra civil.

Sant Sebastià, pacte de -1930-

10 Respostes

(Sant Sebastià, País Basc, 17 agost 1930)

Conveni polític signat entre diferents dirigents republicans, catalanistes, galleguistes i socialistes per enderrocar la monarquia i instaurar la República.

En les clàusules d’aquest pacte fou acordat garantir la llibertat religiosa i política, procedir a l’elecció d’unes Corts Constituents i reconèixer l’autonomia de les regions que ho sol·licitessin.

Sanmartín Arnal, Baldomero

Deixa un comentari

(Madrid, 1845 – Badalona, Barcelonès, 1931)

Polític republicà.

El 1896 s’instal·là a Badalona, on presidí la Unió Republicana a partir del 1898.

Lligat al lerrouxisme, fou fundador i regent de la casa del poble (1908) i regidor des del 1909, reelegit el 1913.

Sàbat i Alemany, Leopold

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 1864 – 1916)

Polític republicà.

Adscrit des del 1881 al partit federal, fou durant molts anys el president del Centre Republicà d’Igualada i director del setmanari “El Igualadino” (1893, 1904, 1911).

Regidor en 1904-07, impulsà la creació de l’escola racionalista de la vila.

Rovirosa i Blanch, Raimon

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1872 – Barcelona, 1930)

Polític republicà. Advocat (1897).

Residí a Barcelona i el 1900 ingressà al Club Autonomista Català Lliurepensador, el 1903 s’uní al Partit Republicà Federal i després de crear el Cercle Republicà de Sants, fou el secretari del Comitè Republicà Federalista de Barcelona (1904). El 1906 seguí Lerroux.

Posteriorment presidí un Primer Congrés de la Llibertat pel febrer de 1912.

Ros i Gros, Joan

Deixa un comentari

(Lloret de Mar, Selva, 1887 – Catalunya, segle XX)

Polític republicà. Formà part de la Unió Republicana des del 1903 i, després de crear el grup de Fraternitat Republicana (1903) a Cornellà de Llobregat, organitzà el partit a Lloret, on també impulsà una escola horaciana.

El 1909, implicat en els fets de la Setmana Tràgica, s’exilià a l’Argentina.

Fou regidor de Lloret del 1914 al 1917.

Roqué i Feliu, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Barcelona, 1841 – 15 setembre 1909)

Polític republicà. Diputat federal per Puigcerdà el 1873, s’uní al partit castelarista el 1876 i es mantingué molt relacionat amb Eusebi Corominas.

Signà pel febrer de 1901 el manifest d’unió republicana catalana i el 1906 s’adherí a Solidaritat Catalana. Fou diputat provincial.