Arxiu d'etiquetes: republicans/es

Voluntaris de la República

Deixa un comentari

(Catalunya, 1873 – 1874)

Milícia ciutadana. Organitzada a Barcelona i en altres municipis catalans durant la Primera República com a transformació dels antics Voluntaris de la Llibertat.

Ja el febrer de 1873 la diputació de Barcelona havia creat, amb paisans, dues companyies de Guies de la Diputació, que, comandades per B. Lostau, lluitaren contra els carlins, però fou després de la dissolució de l’exèrcit regular (març) que els quatre batallons de Voluntaris barcelonins prengueren importància.

Nodrits bàsicament per elements de la petita burgesia, menestrals i alguns simpatitzants internacionalistes, desenvoluparen tasques d’ordre públic i participaren, amb eficàcia variable, en la campanya anticarlina.

Decretat llur desarmament després del cop d’estat del general Pavia, protagonitzaren la darrera resistència armada republicana a Barcelona i Sarrià.

Voluntaris de la Llibertat

3 Respostes

(Catalunya, 1868 – 1874)

Milícies formades espontàniament en esclatar la Revolució de Setembre, amb les armes preses dels arsenals militars. Formades per l’ala radical dels revolucionaris, persistiren a Catalunya malgrat els esforços del govern central per a dissoldre-les.

Reorganitzades pel setembre de 1869, prengueren una part important en els fets de Barcelona en ésser proclamada la Primera República. Possibilitaren l’ocupació de la capitania general de Catalunya pel pro-federalista general Contreras i, per un decret de la diputació, passaren a substituir l’exèrcit regular (9 març 1873), fet que resultà aviat inviable.

En caure la República (gener 1874) foren desarmades per l’exèrcit.

Vilanova i Massanet, Pelai

1 Resposta

(Terrades, Alt Empordà, 20 juny 1868 – Barcelona, 24 desembre 1953)

Polític republicà i metge.

Afiliat al Partit Progressista de Ruiz Zorrilla, l’abandonà en morir aquest i s’adherí, el 1903, a la Unio Republicana.

Contrari, però, a la Solidaritat Catalana, passà al reformisme de Melquíades Álvarez, i fou finalment, el 1915, un dels dirigents del Bloc Republicà Autonomista.

Vilà i Prats, Narcís

Deixa un comentari

(Lloret de Mar, Selva, 1878 – 1914)

Polític. Afiliat al Partit Republicà Radical des del principi, en fou el dirigent per al districte de Santa Coloma de Farners, i col·laborà en diverses publicacions republicanes.

Fou, a més, promotor d’una escola racionalista i de l’Agrupació Lliure Pensadora Pacifista de la seva vila natal.

Vila i Moliné, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 1855 – segle XX)

Polític republicà.

Després d’haver militat al Partit Progressista de Ruiz Zorrilla, fou un dels primers seguidors de Lerroux a Barcelona, i fundador de la més antiga entitat radical de la ciutat, la Fraternitat Republicana.

Regidor de Barcelona en dues ocasions (1905 i 1913).

Vidal i Valls, Joan

Deixa un comentari

(Ripollet, Vallès Occidental, 1853 – Barcelona, 1925)

Polític republicà i advocat. Redactor de “La Publicidad” i diputat provincial per diverses circumscripcions.

Milità primer en el possibilisme i després a la Unió Republicana i, finalment, fou un dels creadors de la Unió Federal Nacionalista Republicana, en representació de la qual fou regidor i cap de la minoria consistorial a l’ajuntament de Barcelona.

Verni i Puig, Manuel

Deixa un comentari

(Balaguer, Noguera, 8 gener 1865 – Barcelona, 1939)

Polític republicà. Fou regidor de la seva ciutat natal en diverses ocasions.

Milità a la Unió Republicana de Salmerón i seguí aquest en la Solidaritat Catalana, i ingressà després a la Unió Federal Nacionalista Republicana.

Fou diputat provincial per Lleida el 1909.

Vanguardia, La -1868/69-

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 setembre 1868 – 29 gener 1869)

Setmanari, subtitulat periòdico republicano-federalista, fundat per Josep Anselm Clavé i Camps.

Fou la primera publicació periòdica explícitament federal que aparegué a l’estat espanyol.

Posteriorment fou substituït per “El Estado Catalán”, dirigit per Valentí Almirall.

Vallès i Ribot, Josep Maria

1 Resposta

(Barcelona, 18 juliol 1849 – Vallvidrera, Barcelona, 1911)

Polític republicà. Col·laborador de Pi i Margall des del 1873.

Prengué part en el pacte electoral d’Unió Republicana (1903) i més tard s’adherí a la Solidaritat Catalana (1906).

Durant el període 1910-11 va presidir la Unió Federal Nacionalista Republicana.

Unió Federal Nacionalista Republicana

30 Respostes

(Barcelona, 24 abril 1910 – Catalunya, 1917)

(UFNR)  Partit polític. Fundat per la fusió dels republicans federals, la Unió Republicana i el Centre Nacionalista Republicà, presidit per Pere Coromines.

En fou president Josep M. Vallès i Ribot. Sota un programa autonomista, hi coexistien sectors liberals burgesos i d’altres de socialitzants i obreristes, i hi sovintejaven les friccions internes. Obtingué un èxit considerable a les eleccions legislatives del 1910.

La mort de Vallès i Ribot refredà l’entusiasme dels federals, mentre que molts dels antics integrants de la Unió Republicana se separaren de la UFNR per a ingressar al Partido Reformista. Aquests afebliments, juntament amb la tàctica de front de dretes emprada per la Lliga, empenyien el partit a cercar una aliança d’esquerres.

La firma del pacte electoral de Sant Gervasi amb els radicals anticatalanistes de Lerroux (1914) va provocar el fracàs polític de la UFNR i la seva dissolució. Molts dels seus homes representatius anaren a nodrir les rengles del nou Partit Republicà Català. Tenia per òrgan de premsa “El Poble Català”.