(Palma de Mallorca, 28 febrer 1855 – 31 desembre 1873)
Periòdic republicà en castellà. El seu primer director fou Joaquim Fiol.
En la segona època, dirigit per Miquel Quetglas i Bauzà, fou òrgan del partit republicà federal de les Illes. Josep Valls i Joaquim Quetglas en foren col·laboradors regulars.
No s’alineà a favor dels federals intransigents i aquests feren aparèixer, el 1873, el periòdic denominat “El Cantón Balear”.
(Perpinyà, 1 gener 1846 – )
Diari del matí, el més important de la Catalunya Nord. Des de la seva fundació observà sempre una actitud republicana.
Deixà d’aparèixer durant el període 1853-69 i en els primers anys després de la II Guerra Mundial, per tornar posteriorment amb molta força.
(Palma de Mallorca, abril 1910 – 1913)
Setmanari republicà. Fundat i dirigit per Domènec Móra.
Cercà una entesa amb el socialisme, bé que posteriorment passà a defensar el reformisme de Melquíades Álvarez.
(Palma de Mallorca, 23 juliol 1881 – 16 desembre 1882)
Setmanari. Dirigit per Joan Oliver i Femenia, defensà les idees republicanes federals. De caire anticlerical, intentà d’arribar als obrers.
Fou denunciat i suspès (1882). Tornà a aparèixer dirigit per Benet Pons i Fàbregues, fins que fou definitivament prohibit, després d’haver editat 68 números.
(Montfort, Vinalopó Mitjà, 1820 – València, 1891)
Advocat i polític republicà. Comandà la milícia a València en la Revolució del 1854 i participà en les conspiracions del 1868.
Alcalde de València durant la I República (1872-74), fou el creador de la Guàrdia Municipal.
(Palma de Mallorca, 1 maig 1853 – 24 febrer 1923)
Dirigent republicà i militar. Fou regidor de Palma de Mallorca en tres períodes (1891-95, 1899-1901 i 1903-05).
Adherit al republicanisme progressista, fou redactor de “La República” (1892-94) i de “La Unión Republicana” (1896-1904) i, també, membre dels directoris de la coalició d’Unió Republicana el 1893 i del Partit d’Unió Republicana el 1896.
Participà, posteriorment, en la conjunció republicano-socialista a Mallorca (1910-11).
(Manacor, Mallorca, segle XIX – 1917)
Polític republicà. Organitzà el partit republicà federal a Manacor a partir del 1869, d’on fou batlle el 1873.
Posteriorment s’oposà al republicanisme progressista, encapçalat a Mallorca per Jeroni Pou, i féu costat a Antoni Villalonga, federal.
A partir del 1910 presidí la conjunció republicano-socialista a Manacor.
(Palma de Mallorca, 1909 – Caracas, Veneçuela, 1971)
Periodista republicà. Dirigí “República” (1934-36), òrgan de l’Esquerra Republicana Balear. Formà part també de la redacció de “La Almudaina” fins al 1935.
Durant la guerra civil fou empresonat al castell de Bellver, i el 1949 va emigrar a Veneçuela.
(Palma de Mallorca, 1831 – 1895)
Advocat i polític. Demòcrata i republicà, fou fundador i director de la revista “El Iris del Pueblo”, de Palma de Mallorca (1855-56). Col·laborà a l’Ateneu Balear (1863). Tingué una actuació destacada durant l’epidèmia de còlera del 1865.
Com a polític, fou membre de la Junta de Govern de les Balears (octubre 1868), cònsol d’Espanya a Alexandria (novembre 1868) i governador civil d’Almeria (abril 1870).
Membre de diverses corporacions científiques, espanyoles i estrangeres, va escriure Poesías (1868) i Una preocupación mallorquina (1877), sobre la qüestió xueta.
(el Canyamelar, València, 21 juliol 1835 – Màlaga, Andalusia, 3 maig 1885)
(o Ferrandis) Pintor. Deixeble de Francesc Martínez. El 1861 exposà el Viàtic a un captaire moribund. Es formà a Madrid amb Madrazo i a París amb Duret. Fou el primer artista pensionat per la diputació de València, el 1863, quan era a París pintant el famós Tribunal de les Aigües (Museu de Bordeus). Des del 1868 fou catedràtic de colorit a l’Escola de Belles Arts de Màlaga.
Les seves obres, la majoria de temàtica popular local, es mouen dins la línia realista de la moderna escola valenciana, com: Proves de convicció, La visita a la dida, El “baratero”, El memoralista, El rosari de les solteres a València, El Mes de Maria, La llotja de la seda, La pescadora valenciana, etc. El seu amic Emili Sala deixà un bellíssim retrat d’ell (1876).
Republicà, participà, a València, en els moviments revolucionaris del 1868 i del 1873; després del primer estigué a Itàlia, on conegué Marià Fortuny.
Dades dels Països Catalans 