Arxiu d'etiquetes: remences

Mieres, alçament de

(Mieres, Garrotxa, setembre 1484)

Revolta. Es produí en intentar l’algutzir reial Gilabert Salvà, acompanyat del veguer de Girona i Besalú i d’altres autoritats, d’executar els béns dels remences que es negaven a pagar censos i tasques a llurs senyors.

En arribar a la vall de Mieres foren escomesos i foragitats pels pagesos armats i dirigits per Pere Joan Sala.

El lloctinent de Catalunya, Enric d’Aragó i de Pimentel, hi acudí a restablir la pau, però tant bon punt hagué tornat a Barcelona els remences s’insurgiren de nou i estengueren el conflicte, que esdevingué l’anomenada segona guerra dels remences.

Guadalupe, sentència arbitral de -1486-

25 Respostes

(monestir de Guadalupe, Extremadura, 21 abril 1486)

Conjunt de disposicions promulgades per Ferran II el Catòlic, que conclogué el conflicte agrari de Catalunya.

El rei va rebre els síndics dels remences i els representants dels senyors en aquest monestir, i després de tres mesos de negociacions fou pres l’acord que reglamentà les relacions jurídiques i socials al camp català.

Foren abolits els mals usos i els abusos senyorials, amb la qual cosa quedà garantida la llibertat personal dels pagesos, bé que continuaven obligats a retre homenatge a l’amo de les terres i al pagament d’un cens emfitèutic i de les terres senyorials.

La sentència també dictava les mesures necessàries per restablir l’ordre a Catalunya i condemnava 70 camperols a la pena capital. Els remences foren condemnats a pagar 50.000 lliures a la reialesa i 6.000 lliures d’indemnització als senyors.

Aquest fet donà peu a la creació del Gran Sindicat remença, el qual s’encarregà, fins al 1500, de liquidar els pagaments i obtingué algunes millores respecte a la sentència de Guadalupe.

Goxat, Narcís

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Destacat cap remença, establert a Llambilles (Gironès).

Era un dels homes més intransigents davant la política de Ferran II per arranjar els problemes de la pagesia del Principat. Al front d’un grup d’homes decidits s’emparà de les fortaleses de Llagostera i Castell d’Empordà.

Fou condemnat a mort arran de la sentència de Guadalupe (1486), però no pogueren detenir-lo i continuà en rebel·lia, manant una partida armada de la qual formava part el seu fill.

Intensament perseguit com a malfactor públic, reeixí a mantenir-se sobre les armes almenys fins al 1491, any en què és coneguda la darrera referència sobre ell, en ocasió d’un combat a les Abelles.

En l’endemig realitzà nombrosos cops de mà que han restat documentats. Un d’ells consistí a capturar el famós canonge de Girona Andreu Alfonsello i a tallar-li un dit com a represàlia per la seva actitud hostil als remences.

Goixat, Narcís

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Cap remença. Sostingué una actitud rebel constant en contra de les disposicions reials.

Per la sentència de Guadalupe (1486), fou condemnat a mort, però marxà a Perpinyà, on fou detingut per les autoritats franceses.

Almenys fins a l’any 1491 va mantenir una actitud hostil contra la política de Ferran II, referent a la pagesia del Principat.

Company, Pere

Deixa un comentari

(Alella, Maresme, segle XV – Catalunya, segle XV)

Cap remença. Destacat al darrer alçament de 1483-84. Fou nomenat síndic remença per a assistir a la Sentència de Guadalupe (1486), ratificada per ell i els seus col·legues.

Tot seguit, Ferran II el Catòlic el condemnà a mort, com féu amb altres síndics, adduint la seva participació en fets anteriors.

La indignació que desvetllaren les condemnes decidiren el monarca a suspendre-les gairebé totes, entre elles la de Company. Més tard fou alliberat.

Bosquets, Joan Ramon de

Deixa un comentari

(Vallcanera, Selva, segle XV – Catalunya, segle XV)

Dirigent remença. Juntament amb Andreu Bosc va participar en el darrer alçament remença (1483-84), per la qual cosa fou condemnat a mort pel rei Ferran II de Catalunya, malgrat haver estat elegit síndic remença a la sentència arbitral de Guadalupe (1486).

Fou alliberat després del clima de descontentament que s’havia produït per l’anunci de la seva condemna.