Nom donat a les cròniques musulmanes al comte Borrell II de Barcelona.
Arxiu d'etiquetes: reis/reines Catalunya
Miró I de Barcelona
(Catalunya, abans 945 – Barcelona, 31 octubre 966)
Comte i marquès de Barcelona (946/47-966). Fill petit de Sunyer I i de Riquilda.
Quan el seu pare es retirà a un convent (947) rebé el govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona en règim de condomini amb el seu germà Borrell II, amb el qual col·laborà en la tasca de govern i sembla haver estat un bon governant que millorà la infraestructura de Barcelona, amb la reconstrucció de canals, entre els quals destaca l’anomenat rec Comtal, que duia l’aigua del Besòs.
També restaurà la canònica de Vic, juntament amb Guadamir, bisbe d’aquella seu, i féu donacions a Ripoll.
Morí sense fills.
Mata d’Armanyac
(Armanyac, França, 18 febrer 1347 – Saragossa, Aragó, 13 juliol 1378)
Reina de Catalunya-Aragó, duquessa de Girona i comtessa de Cervera. Filla del comte d’Armanyac.
Es casà (1374) amb l’infant Joan, fill de Pere III el Cerimoniós. Foren fills seus Jaume (n 1374), Joan (n 1376), Alfons (n 1377) i Elionor (n 1378), els quals moriren joves, i Joana (n 1375), la qual es casà amb Mateu de Castellbó, comte de Foix, i reclamà la corona catalano-aragonesa contra el rei Martí I l’Humà, germà del seu pare, per la qual cosa un exèrcit comandat pels Armanyac envaí Catalunya.
Morta al cap de poc temps, Joan I es casà després amb Violant de Bar.
Marianna del Palatinat
(Dusseldorf, Alemanya, 28 octubre 1667 – Guadalajara, Castella, 16 juliol 1740)
Reina de Catalunya-Aragó i de Castella (1689-1700). Filla del duc de Baviera, Felip Guillem.
El seu matrimoni amb Carles II, concertat ràpidament per la necessitat de tenir descendència aviat, afavorí els interessos imperials.
S’enemistà amb la reina mare, Marianna d’Àustria, i provocà la caiguda del govern del comte d’Oropesa (1691).
Aferrissadament filoaustriacista fou retirada a Toledo per Felip V (1701).
Pel fet d’haver rebut el general Las Minas (1706), defensor de l’arxiduc, fou desterrada a Baiona, on residí fins al 1738, en que Isabel Farnese la convidà a passar el final de la seva vida entre Alcalà i Guadalajara.
Marianna d’Àustria
(Viena, Àustria, 23 desembre 1634 – Madrid, 16 maig 1696)
Reina i regent de Castella i de Catalunya-Aragó (1649-65). Esposa de Felip III i mare de Carles II.
En morir el seu marit (1665), fou nomenada regent durant la minoritat del seu fill. Mancada de capacitat política, confià el govern al pare Nithard (1666-69).
Joan Josep d’Àustria, germanastre de Carles II, confinà la reina a Toledo (1677-79), a la mort del qual (1679), la reina mare retornà a la cort, i a la influència en els afers públics a causa de la incapacitat de Carles II.
Maria Lluïsa Gabriela de Savoia
(Torí, Itàlia, 17 setembre 1688 – Madrid, 14 febrer 1714)
Reina de Castella (1701-14) i de Catalunya-Aragó (1701-05), pel seu matrimoni amb Felip V de Borbó, celebrat a Figueres el 1701.
Arran de la Guerra de Successió esdevingué molt anticatalana, i influí en la decisió del rei de no respectar les constitucions dels Països Catalans, arribà a afirmar que abans llançaria els seus fills pel balcó que no pas veure mantingudes les constitucions.
Morí abans de la caiguda de Barcelona en poder de Felip V.
Maria Lluïsa d’Orleans
(París, França, 26 març 1662 – Madrid, 12 febrer 1689)
Reina de Catalunya-Aragó i de Castella-Lleó. Filla gran de Felip de França, duc d’Orleans, i d’Enriqueta Anna d’Anglaterra.
Casada (1679) amb el rei Carles II, de qui fou primera muller, no li donà fills.
Fou impopular a Madrid, i no es pogué adaptar a la vida de la seva nova cort.
Maria de Xipre
(Xipre, vers 1279 – Barcelona, 1322)
Reina de Catalunya-Aragó. Segona muller de Jaume II. Princesa xipriota, filla d’Hug III i d’Isabel d’Ibelin, i, per tant, germana d’Enric II de Xipre.
Les negociacions matrimonials dutes a terme per Martí Pérez d’Orós, almirall de l’orde de l’Hospital, s’allargaren des del 1311 fins al 1315, any en què se celebraren les noces per poders a Nicòsia i les solemnes a Girona.
Matrimoni malaurat per la manca de descendència, cosa que impedí que la corona de Xipre passés a mans de Jaume II.
Maria de Navarra
(Navarra, vers 1322 – València, 29 abril 1347)
Reina de Catalunya-Aragó. Filla de Felip III d’Evreux i de Joana II de Navarra.
Es casà amb Pere III el Cerimoniós (1338) a Alagó.
Tingueren cinc fills, dels quals només sobrevisqueren Constança, que fou reina de Sicília, i Joana, que es casà amb el comte d’Empúries.
Maria I de Montpeller
(Montpeller, França, vers 1182 – Roma, Itàlia, 21 abril 1213)
Reina de Catalunya-Aragó (1204-13). Filla de Guillem VIII de Montpeller i d’Eudòxia Comnenos.
De molt jove la casaren amb Barral, vescomte de Marsella, que morí al cap de poc temps. El 1197 va contraure segones noces amb Bernat de Comenge, del qual tingué dues filles.
Repudiada sota el pretext de parentiu, el 1204 s’hi casà Pere I el Catòlic per tal d’afermar la seva influència al migdia gàl·lic; el matrimoni vinculà la senyoria de Montpeller a la corona catalano-aragonesa.
El rei Pere se’n separà dos anys després de les noces, i intentà d’aconseguir el divorci per casar-se amb Maria de Montferrat, hereva del regne de Jerusalem, però el sant pare no accedí a les demandes de divorci.
En un breu període de reconciliació del matrimoni fou engendrat l’infant Jaume (1208), el futur Jaume I, que a tres anys fou arrabassat de les mans de la seva mare per lliurar-lo com a ostatge a Simó de Montfort (1211).
La reina Maria marxà a Roma.
Dades dels Països Catalans 