Arxiu d'etiquetes: psiquiatres

Mestre i Mestre, Bartomeu

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 15 febrer 1914 – Palma de Mallorca, 8 desembre 1996)

Metge psiquiatre i escriptor. Director de l’hospital psiquiàtric de les Balears i de l’Institut de Psicologia Aplicada i Psicotècnica de Palma. Col·laborador de revistes mèdiques, ha estudiat, entre altres temes, la personalitat de Ramon Llull.

Ha publicat diversos llibres de versos, alguns dels quals en català, i obres de divulgació científica. Li ha estat concedida la Medalla d’Honor i Gratitud del Consell Insular de Mallorca.

Magnan, Valentí

Deixa un comentari

(Perpinyà, 16 març 1835 – París, França, 27 setembre 1916)

Metge psiquiatre. Ensenyà a l’asil clínic de Sainte-Anne, a París, i s’especialitzà en malalties mentals.

Publicà Étude expérimentale et clinique sur l’alcoolisme (1871), Étude clinique sur la paralysie générale (1873), Des diverses formes de délire alcoolique et de leur traitement (1873), Recherches sur les centres nerveux (1876), Leçons cliniques sur l’épilepsie (1882) i Leçons cliniques sur les maladies mentales (1887).

Era membre de l’Académie de Médecine (1915).

López i Ibor, Joan Josep

Deixa un comentari

(Sollana, Ribera Baixa, 22 abril 1906 – Madrid, 22 abril 1991)

Psiquiatre. Es llicencià en medicina a la Universitat de València. El 1932 obtingué la càtedra de medicina legal a Santiago de Compostela. Després d’exercir com a catedràtic de psiquiatria a Salamanca, passà a Madrid, on des del 1960 fou catedràtic d’aquesta especialitat.

Fecund publicista, va escriure nombrosos articles sobre art, literatura, sexualitat i la seva relació amb la psiquiatria, on defensà posicions d’un moralisme purità. És autor de La angustia vital (1950), La agonía del psicoanálisis (1945) i El descubrimiento de la intimidad (1955).

Ey, Enric

Deixa un comentari

(Banyuls dels Aspres, Rosselló, 10 agost 1900 – París, França, 8 novembre 1977)

Psiquiatre. Estudià medicina a Tolosa i a París, i filosofia a París. Fou director de l’hospital psiquiàtric de Bonneval (Illa de França) del 1933 al 1970, i tingué una ininterrompuda activitat docent.

Fundà els congressos mundials de psiquiatria (1950), fou conseller tècnic de l’OMS i delegat per l’Associació Mundial de Psiquiatria a la Comunitat Econòmica Europea. Doctor honoris causa de les universitats de Zuric, Lima, Mont-real, Hamburg i Barcelona.

Publicà un gran nombre de treballs i obres, entre les quals destaquen Études psychiatriques i Manuel de psychiatrie. Retirat a Banyuls dels Aspres, preparà un tractat sobre al·lucinacions i una història de la psiquiatria.

Col·laborà a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada i en la col·lecció “Monografies Mèdiques”.

Claramunt i López, Ferran

Deixa un comentari

(Alacant, 1929 – Madrid, 20 febrer 2024)

Metge psiquiatre. Autor de les obres Psiquiatría y asistencia social, El punto de vista clínico y social en la epilepsia (1960), Salud mental y transtornos psíquicos (1962), La unidad psiquiátrica en el hospital general (1967) i Guía para auxiliares psiquiátricos (1967).

Pujadas i Mayans, Antoni

(Igualada, Anoia, 21 agost 1812 – Barcelona, 28 abril 1881)

Metge psiquiatre. A causa de la revolució del 1835 visqué uns anys a Londres i a París.

Fou fundador, propietari i director del manicomi de Sant Boi de Llobregat (1854). Hi publicà la primera revista psiquiàtrica del país, “La Razón de la Sinrazón” (1862).

Publicà també la revista “El Bañista” i una Historia de la ciencia mental.

Parellada i Feliu, Dídac

(Tiana, Maresme, 18 abril 1914 – Barcelona, 3 maig 1994)

Metge psiquiatre. President de la Cambra Universitària de la FNEC (1935-36), fou director de l’Institut psiquiàtric de dones de Sant Boi de Llobregat i de la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet.

Director de les revistes “Informaciones psiquiátricas” i “Rapports de Psicología y Psiquiatría”, fou professor de psiquiatria a la Universitat de Barcelona (1980), i director de la càtedra de gerontologia.

És autor d’una monografia sobre Paul Claudel, de Recordatori de Chesterton (1974), L’obra psiquiàtrica catalana impresa a l’entresegle. 1875-1936 (1980) i la Resposta de Papini (1984).

Fou president de la Societat Catalana d’Història de la Medicina i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1986).

Obiols i Vié, Joan

(Granollers, Vallès Oriental, 10 agost 1918 – Cadaqués, Alt Empordà, 17 juliol 1980)

Metge psiquiatre. Llicenciat a Barcelona el 1943, el 1970 guanyà la càtedra de psiquiatria de la Universitat de Santiago i un any més tard passà a la de Barcelona, de la qual fou degà (1972-79).

L’any 1977, pel fet d’ésser el degà més antic, fou nomenat rector en funcions de la universitat durant nou mesos.

El mateix any ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, on llegí el discurs Psiquiatria d’ahir, psiquiatria d’avui i psiquiatria de demà.

Fou doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa (Llenguadoc).

Montserrat i Esteve, Santiago

(Barcelona, 7 abril 1910 – 2 febrer 1994)

Psiquiatre. Format a Barcelona, confirmà la seva vocació a Viena.

Després de la guerra civil organitzà i dirigí el Dispensari de Medicina Psicosomàtica i Psiquiatria de la Clínica Universitària de Pedro i Pons, en el Tratado de Patología del qual col·laborà.

Formà el primer grup interdisciplinari de científics interessats per la cibernètica, de la qual fou capdevanter a Catalunya. Ha creat una veritable escola de psicologia i psiquiatria.

Fidel a l’esperit -clínic- de l’escola de Barcelona, ha fomentat la investigació psicofarmacològica i psicofisiològica i ha divulgat també a nivell docent les “psicoteràpies menors”, entre les quals la hipnosi.

Ha traduït una gran part de l’obra de Jung. Cal destacar els seus estudis sobre metapsicologia des de l’òptica de la moderna teoria general de sistemes.

Galceran i Granés, Artur

Deixa un comentari

(Girona, 23 novembre 1850 – Barcelona, 9 gener 1919)

Psiquiatre. Llicenciat a la Universitat de Barcelona i deixeble de Giné i Partagàs.

Fins al 1895 dirigí el psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat. Participà en la construcció de l’Institut Pere Mata (Reus), del qual fou director juntament amb Rodríguez Méndez, i col·laborà en la creació de la Societat de Psiquiatria i Neorologia de Barcelona, de la qual fou el primer president (1911).

Va escriure Tratado de dermatosis nerviosas i Tratado de neuropatología y psiquiatría generales, entre d’altres obres.