Arxiu d'etiquetes: pseudònims

Moix, Terenci

4 Respostes

(Barcelona, 5 gener 1942 – 2 abril 2003)

(Ramon Moix i Messeguer) Escriptor en català i castellà. Germà d’Anna Maria. Es donà a conèixer amb els relats La torre dels vicis capitals (1968, premi Víctor Català) i les novel·les Onades sobre una roca deserta (1969, premi Josep Pla) i El dia que va morir Marylin (1969), obres que significaren un trencament amb els clixés temàtics de la narrativa catalana tradicional.

De la producció posterior, on predominen els motius eròtics i la utilització del mite amb marcat accent autobiogràfic, es destaquen: Mundo macho (1971), Amami, Alfredo (1984), No digas que fue un sueño (1986, premi Planeta), El sueño de Alejandría (1988), El peso de la paja (1990), Garras de astracán (1991), El sexe dels àngels (premi Ramon Llull de narrativa, 1992), Venus Bonaparte (1994), Mujercísimas (1995), El amargo don de la belleza (1996).

Destacà també pels seus volums autobiogràfics: El beso de Peter Pan (1993) i Estraño en el paraíso (1998).

Ha conreat també el teatre i l’assaig, especialment sobre Egipte, cultura popular i mites cinematogràfics.

Miquel d’Esplugues

8 Respostes

(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 10 juliol 1870 – Barcelona, 1 octubre 1934)

(Pere Campreciós i Bosch)  Religiós, crític i pensador. Ordenat el 1893, fou nomenat provincial dels caputxins d’Aragó i Catalunya. Dirigí inicialment la Fundació Bíblica Catalana.

Fou fundador i director de les revistes “Estudis Franciscans” i “Critèrion” (1925), i col·laborador d’altres publicacions. Ha deixat una nombrosa producció literària, tant en llibres com en articles doctrinals.

Estudis remarcables són: Sant Francesc de Sales: estudi, esperit i màximes (1904), Semblances. En Maragall, el cardenal Vives i Tutó, el bisbe Torras i Bages (1916), Nostra Senyora de la Mercè (1920), estudi de psicologia etnicoreligiosa de Catalunya, El Pare Nostre (1921-23), veritable monument de doctrina apologètica, i Recomencem i aprofitem-nos (1921), entre molts d’altres.

Max -dibuixant-

2 Respostes

(Barcelona, 17 setembre 1956 – )

(Francesc Capdevila i Gisbert)  Dibuixant i guionista d’historietes. Participà en el moviment underground dels anys 1970 a través de les publicacions “El Rrollo enmascarado”, “Matarratos”, “Butifarra”, i posteriorment col·laborà amb “El Víbora”, “Complot” i “Rumbo Sur”, entre altres.

Coetàniament realitzà també cartells, postals, serigrafies, etc. Els seus personatges més famosos són Gustavo i sobretot Peter Pank.

Entre els àlbums publicats destaquen Gustavo contra la actividad del radio (1982), El Carnaval de los Ciervos (1984), Peter Pank (1985), Mujeres fatales (1989), La biblioteca de Turpin (1990) i Pankdinista (1991).

Bellmunt, Domènec de

1 Resposta

(Bellmunt d’Urgell, Noguera, 28 gener 1903 – Tolosa de Llenguadoc, França, 14 maig 1993)

(Domènec Pallerola i Munné)  Assagista i narrador. Estudià dret i s’exilià durant la Dictadura de Primo de Rivera. Publicà a París la revista de combat “El Fuet”. Retornà poc abans de la República i col·laborà assíduament a “La Publicitat”, “L’Opinió” i “La Nau”. Fou secretari de Lluís Nicolau i d’Olwer.

Va publicar unes quantes novel·les, com Les banyes del Tibidabo, o Homes de la terra (1935), entrevistes i retrats literaris, una biografia de Lluís Companys (1945) i els assaigs L’organització internacional del treball (1930), Causes de l’anticlaricalisme espanyol (1967).

Exiliat el 1939, s’establí a Tolosa i dirigí la publicació “Foc Nou”. Després va publicar Cinquanta anys de periodisme català (1975) i Anecdotari de 50 anys de periodisme (1978). Col·laborà en diverses publicacions, sobretot al diari “Avui”. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.