Arxiu d'etiquetes: protestants

Ruet i Roset, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 octubre 1826 – Madrid, 18 novembre 1878)

Pastor protestant. Fill de militar, deixà la carrera de lleis per l’estudi del cant, a Torí, on el 1852 fou convertit al protestantisme per l’ex-capellà Luigi Desanctis, i s’uní a l’església valdesa.

El 1855, després d’una certa preparació teològica, tornà a Barcelona, on inicià el proselitisme. Els repetits conflictes amb el bisbe de Barcelona li valgueren tres empresonaments.

Condemnat a exili perpetu, s’establí a Gibraltar, on fou ordenat de pastor de l’Església Lliure d’Escòcia. Des d’allí, gràcies a un nou convertit, Manuel Matamoros, pogué mantenir contacte amb el grup de Barcelona, més o menys dirigit pel farmacèutic Climent Navàs.

El 1868, en proclamar-se la llibertat religiosa amb la Revolució de Setembre, passà a Madrid, on inaugurà una nova capella (1871) i hi féu centenars de conversions.

Montserrat i Montanyés, Miquel de

(Catalunya, segle XVI – Amsterdam ?, Holanda, segle XVII)

Escriptor protestant i judaïtzant. Fugitiu a Amsterdam, es posà a sou dels protestants.

Dedicà als estats d’Holanda una Christiana confesión de la fe (Lleida, 1629), de tendència calvinista. Contra els inquisidors escriví Libro intitulado In Coena Domini (l’Haia, 1629).

Autor també d’Aviso sobre los abusos de la Iglesia Romana (l’Haia, 1633), on defensa la doctrina luterana sobre la justificació i la calvinista sobre la Santa Cena, Throsne de David au cinquiesme Monarchie, Royaume d’Israel (que dedicà al príncep Guillem d’Orange), el diàleg De divinitate Jesu Christi et de regno Dei (1650).

Tornat al judaisme, el 1645 imprimí clandestinament David fideles, atacat pel fervorós protestant italià Antonio Marginetti.

Lawrence Davis, George

(Monmouth, Gal·les, 1831 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 10 gener 1894)

Missioner protestant. Residí a Espanya des del 1863.

El 1868 inicià la propaganda bíblica a Barcelona, en un carro blindat que situava en llocs estratègics de la ciutat.

Obrí escoles per a infants a Gràcia i la Barceloneta, publicà dues edicions del Nou Testament i una de la Bíblia sencera, en castellà, i traduí i publicà en català l’opuscle en anglès Andrew Dunn.

El 1870 edità la revista “La Aurora de Gracia”, i el 1875 “La Estrella de Gracia”, per als infants.

La seva Llibreria Evangèlica, a Gràcia, i els locals de predicació que fundà foren la base dels diversos grups evangèlics, que encara perduren, seguidors de les doctrines dels anomenats Germans de Plymouth.

Els seus descendents han tingut un cert relleu, tant a les comunitats protestants com a la vida industrial de Barcelona.

Capó i Puig, Enric

2 Respostes

(Maó, Menorca, 12 març 1930 – Barcelona, 9 març 2012)

Pastor evangèlic. Fill de Samuel Capó i Ferrer. Estudià al Seminario Teológico Unido, de Madrid, i al Handswprth de Birmingham, Anglaterra. Ha estat professor de Nou Testament i de llengua grega al Centre Evangèlic d’Estudis Teològics.

Fou director del departament de traducció de la Fundació Bíblica Evangèlica catalana, director de la revista “Carta Circular”, òrgan de l’església evangèlica espanyola, i col·laborador del llibre La nostra vocació (1967).

Pastor de l’església evangèlica de Betlem (el Clot, Barcelona).

Capó i Ferrer, Samuel

6 Respostes

(Pollença, Mallorca, 1894 – Barcelona, 1995)

Pastor evangèlic. Fill de Joan Capó i Pons, germà de Joan i de Josep, i pare d’Enric Capó i Puig. Exercí les seves activitats pastorals a Maó i, des del 1955, a Barcelona, on s’encarregà de l’església del carrer dels Tallers.

Influí en la revitalització de les comunitats evangèliques de la Llagosta, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, ciutat en que aconseguí la construcció de la Residència Bet-San per a persones grans.

L’any 1994, en ocasió del seu centè aniversari, li fou dedicat un llibre homenatge titulat Vivència i predicació de la Paraula de Déu.

També fou el pare de Humbert Capó i Pascual   (Rubí, Vallès Occidental, 1923 – Madrid, 1995)  Pastor protestant. Després d’haver col·laborat en l’obra evangèlica a Mallorca, passà a residir a Madrid, on ocupà un alt càrrec a l’església evangèlica espanyola.