Arxiu d'etiquetes: privilegis

Privilegi General d’Aragó -1283-

(Catalunya-Aragó, octubre 1283)

Privilegi concedit per Pere II el Gran a les corts de Saragossa (1283-84), pressionat per la Unió Aragonesa.

Consta de 31 articles, en els quals, a més de confirmar els privilegis d’Aragó, Terol, Ribagorça i València, el rei concedí de convocar corts als aragonesos cada any, no declarar la guerra sense escoltar el seu consell, en el qual haurien de participar també els ciutadans, i que el justícia d’Aragó intervingués en tots els plets que arribessin a la cort, mesures encaminades a retallar l’autoritat reial per mitjà de les corts, el consell reial i la figura del justícia.

Altres articles contenien privilegis judicials, jurisdiccionals, militars i econòmics i fiscals.

Vi vel gratis

(Barcelona, segle XIII – 1716)

Privilegi que tenia la ciutat d’emparar-se “de grat o per força”, en cas d’escassetat greu, del blat dels vaixells, àdhuc estrangers, que passessin per les seves aigües territorials. Era aplicat també a carregament que amb animals era transportat vers Barcelona.

El 1328 els consellers n’explicaren l’origen i l’abast als paers de Tortosa; el 1504 el sistema era ja molt perfeccionat, i era aplicat també per altres ciutats, com València i Palma de Mallorca.

Objecte, tanmateix, de discussió, el 1605 fou fet un memorial en la seva defensa.

Fou abolit amb els decrets de Nova Planta.

Recognoverunt Proceres

(Barcelona, 1284)

Privilegi concedit a la ciutat per Pere II de Catalunya-Aragó. Pressionat per l’amenaça d’invasió francesa, pel qual confirmava antics costums i privilegis anteriors i atorgava nous capítols i franqueses. El conjunt forma un cos de cent setze capítols.

Bon nombre dels costums es referien a dret civil, i mostren la pervivència de la tradició jurídica visigòtica (legítima, testament sacramental, etc); els nous privilegis contenien diversos extrems sobre drets dels ciutadans, serveis públics, règim municipal i policia urbana de la ciutat, etc.

Aquest privilegi s’estengué, amb el temps, a bon nombre de les principals ciutats i viles del Principat (Girona, Vic, Vilafranca, etc) i àdhuc a Sardenya, com a Càller.

El seu text original, llatí, fou inclòs, posteriorment, a la compilació de Constitucions i altres drets de Catalunya i en l’època medieval se’n féu la versió catalana, una i altra publicades modernament. Constitueix la font més destacada de l’específic dret local de la capital catalana.

Algunes de les prescripcions civils foren recollides en la compilació del dret civil català (1960).

Comunió i Amistat, carta de

(Barcelona, 1257)

Nom del privilegi atorgat per Jaume I el Conqueridor a la ciutat, conjuntament amb la reorganització del govern municipal, pel qual autoritzava l’organització del sometent contra bandolers (que aleshores infestaven els pobles del Baix Llobregat) i que podia actuar en el territori comprès entre Sants, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Castelldefels.

Fou l’origen del sagramental o host ciutadana.