(Falset, Priorat)
Jaciment, bàsic en la definició del complex microlaminar de l’Epipaleolític mediterrani peninsular.
Dels cinc nivells diferenciats a l’abric, els tres més antics corresponent al gravetià, el solutrià i el magdalenià (fases del Paleolític Superior), mentre que els dos més moderns són epipaleolítics.
D’entre el seu utillatge microlític, predominen les petites fulles o puntes de dors rebaixat, juntament amb abundants rascadors.
(la Morera de Montsant, Priorat)
Masia, a l’est del poble, a l’indret on hi havia hagut l’antic monestir cistercenc de Bonrepós.
En extingir-se la comunitat, esdevingué granja dels cartoixans d’Escaladei.
Vora el mas, formant part del mateix edifici, hi ha l’ermita de Sant Blai.
(Ulldemolins, Priorat)
Ermita, als vessants septentrionals del Montsant, al sector meridional del terme.
Existia ja abans del 1558, en què hi residia fra Jeroni, i es trobava sota el patrocini de l’ermita de Santa Bàrbara. El 1558 s’hi establí l’anacoreta fra Llorenç Julià, que el 1564 se n’anà, amb alguns companys, a Montserrat.
Retornat poc després, s’hi tornà a instal·lar, fins que el 1576 entrà a la cartoixa. L’ermita tingué encara altres ermitans.
El 1960 es transformà en residència d’Acció Catòlica de Lleida, d’orientació escoltista.
(el Masroig, Priorat)
Poblat de la primera edat del ferro,
Situat sobre un turonet, ocupa uns 1.200 m2. Les cases són rectangulars i de petites dimensions.
Les restes de galena indiquen que s’hi explotava el plom (i possiblement també la plata) dels jaciments pròxims, activitat que devia alimentar el tràfic comercial, com testimonien les àmfores fenícies que s’hi han trobat.
(Alt Camp / Baix Camp / Conca de Barberà / Priorat)
Conjunt orogràfic de la Serralada Prelitoral, que s’estén en direcció nord-est – sud-oest.
Als seus vessants neix el Francolí, al qual aflueixen les aigües de la banda oriental (riu Brugent); les de la part occidental (Montsant, Siurana) s’escolen cap a l’Ebre.
Són constituïdes per una cobertora de conglomerats, que cobreix el basament paleozoic corresponent al sòcol de la Depressió Central, elevat per intenses pressions; els materials antics del subsòl hi afloren a través de la calcàries mesozoiques a causa de l’erosió.
La massa forestal és escassa, a conseqüència de la duresa del rocam. Hi ha conreus mediterranis de secà: vinya, oliveres, ametllers, i també castanyers.
L’altitud màxima és de 1.201 m al tossal de la Baltasana.
Hi ha un projecte per declarar-ho Parc Natural.
Enllaç: Muntanyes de Prades
(el Masroig, Priorat)
Despoblat (187 m alt), enlairat damunt la riba esquerra del riu de Siurana.
El lloc, que estigué fortificat, fou donat poc després de la conquesta cristiana a Arbert de Castellvell, que atorgà la carta de població. Fou totalment destruït durant la Guerra dels Segadors (mitjan segle XVII) i restà abandonat durant anys (hom ha trobat unes interessants sitges soterrades).
Resta en peu la façana i quatre parets de l’església, romànica, que el segle XVIII fou reconstruïda com a santuari i dedicada a la Mare de Déu de les Pinyeres, patrona del desaparegut poble i actualment del Masroig.
(Priorat)
Curs d’aigua del Montsant, molt engorjat, el qual neix al vessant occidental de la roca Corbatera i aflueix al riu de Montsant, per l’esquerra, al congost de Fraguerau.
(Priorat)
Riu, afluent dretà del riu de Siurana. A la seva capçalera és anomenat riu de Prades.
Neix a 1.200 m alt, a les muntanyes de Prades (Baix Camp), devalla vers Ulldemolins i, després de dividir amb un estret congost el Montsant i la serra la Llena, passa per Margalef, la Bisbal de Falset, Cabacés, la Vilella Baixa i el Lloar i s’aiguabarreja amb el riu col·lector al vèrtex on coincideixen els termes del Molar, Gratallops i Bellmunt del Priorat.
Té un recorregut de 40 quilòmetres.
(Capçanes, Priorat / Tivissa, Ribera d’Ebre)
Serra del sistema Mediterrani (101 m alt), entre els dos municipis.
S’estén en direcció sud-oest – nord-est, entre l’Ebre i la serra de Llaberia i tanca la depressió de Móra pel sector sud-oriental.
(la Morera de Montsant, Priorat)
Masia i antic lloc, al peu del cingle de Pregona.
Els seus habitants abandonaren el poble el 1285, atrets per les condicions ofertes pels cartoixans d’Escaladei per traslladar-se a la Morera.
En resta l’església, que fou convertida en santuari de Sant Antoni.
Dades dels Països Catalans 