(Agramunt, Urgell, 1665 – San Pedro Sula, Hondures, 7 octubre 1716)
Eclesiàstic. Canonge premonstratès, des del 1685, al monestir de Bellpuig de les Avellanes.
L’any 1690, a causa de pressions externes, i amb patent desplaença de la comunitat, fou imposat com a abat. Reimposat en el càrrec els anys 1696 i 1700. Els seus canonges li incoaren un procés (1703).
Aleshores se n’anà a Madrid, on fou nomenat predicador reial i, el 1708, fou designat bisbe de Nicaragua.
(Barcelona, 6 desembre 1702 – Cervera, Segarra, 6 gener 1744)
Religiós premonstratenc i historiador. Germà de Josep, Jaume, Francesc, Pere Joan, Marià i Ignasi. El seu nom real era Antoni. Havia estudiat humanitats amb els jesuïtes de Barcelona i a Bellpuig de les Avellanes, monestir on ingresà el 1717.
Cursà teologia a Cervera, i fou abat de Bellpuig (1728-31), sota el seu abadiat fou restaurat el temple i fou l’iniciador de la famosa escola historiogràfica avellanenca.
Després de la seva mort, per hemoptisi, i per por al contagi, foren cremats els seus treballs, entre els quals desaparegueren unes Notes per a la història del Real Monestir de Nostra Senyora de Bellpuig de les Avellanes amb que s’iniciava l’escola historiogràfica de Jaume Caresmar, Jaume Pasqual i Josep Martí.
(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
Antic priorat premostratenc (Santa Maria de Bonrepòs) depenent de Bellpuig de les Avellanes i santuari marià (on és venerada la imatge de la Mare de Déu de Bonrepòs, del segle XIII), és situat al vessant septentrional de la serra de Bonrepòs, contrafort del Montsec i continuació de la serra de Comiols.
El 1205 fou donat a Bellpuig, que encomanà a tres canonges i a algunes monges i donades la cura del santuari i de l’hospital annex. El 1224 fou assignat com a dotació de l’hospital premonstratenc de Sant Nicolau de Fondarella, al qual probablement passà la comunitat.
El títol de prior de Bonrepòs fou dut fins al segle XVIII per un canonge de Bellpuig.
L’antic monestir es convertí en una gran masia al centre de la quadra de Bonrepòs.
Antiga abadia de canonges premonstratencs (Santa Maria de Bellpuig), la primera i la més important que tingueren a Catalunya.
Fou fundat pel comte Ermengol VII d’Urgell, l’any 1166 i esplèndidament dotat pels seus successors, que s’hi feren enterrar. En la segona meitat del segle XVIII hi va florir una important escola d’erudició i investigació històrica. Hi destacaren l’abat Daniel Finestres, germà petit de J. Finestres, i els abats Jaume Caresmar, Jaume Pasqual i Josep Martí.
L’aplec de documents sobre esglésies i monestirs catalans, conservat gairebé sencer en còpies manuscrites, forma una sèrie impressionant de volums.
Arran de la desamortització passà a mans privades, i foren venuts (1894) els sepulcres dels comtes d’Urgell al museu The Cloisters, de Nova York. Des del 1910 és seminari i noviciat dels germans maristes.
S’hi conserven el claustre romànic i part dels edificis gòtics, dels segles XV i XVI. L’església, iniciada al començament del segle XIV i deixada incompleta, ha estat recentment restaurada.
Dades dels Països Catalans 