Arxiu d'etiquetes: pobles

Virà (Fenolleda)

4 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 12,96 km2, 668 m alt, 29 hab (2012)

(fr: Vira)  Situat a la zona de llengua occitana, al peu de les Corberes, afluent de l’Adasig, i drenat també per la ribera de Boixavila i la riera de Virà (que devallà del coll de l’Espinàs), les quals s’uneixen al molí de Perles, prop de Fossa, per formar la Matassa. Gran part del terme és boscada, especialment al sector meridional i oriental, que forma part del gran bosc de Boixavila (el 60% del terme), on hi ha els refugis forestals de Ròcabruna i Gastepà.

La superfície agrícola és només el 4% del territori, amb pastures i farratge, cereals, vinya, arbres fruiters i patates. Explotació forestal. Ramaderia (bestiar oví i cabrum). En procés de despoblament.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a l’esquerra de la riera de Virà, i constitueix un petit agrupament de cases, centrades per l’església parroquial de Santa Creu.

Vingrau (Rosselló)

2 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 32,12 km2, 322 m alt, 644 hab (2012)

Situat a les ribes del Verdoble, afluent de l’esquerra de l’Aglí, al sector més oriental de les Corberes i de la serra de Vingrau (553 m alt), és drenat pel torrent de la Millera o de Casanova i per la capçalera del Ròvol, al nord de la comarca, al límit amb el Llenguadoc.

Agricultura de secà, dominada principalment per la vinya, amb una cooperativa vinícola que produeix vi de qualitat superior; al regadiu hi ha fruiters i verdures.

El poble és situat al peu de l’extrem meridional de la serra de Vingrau, a l’esquerra del torrent de Casanova. A l’est del nucli urbà s’alça el santuari de la Mare de Déu del Bonconsell.

S’hi parla un català de transició vers l’occità.

Vinalesa (Horta)

6 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 1,59 km2, 14 m alt, 3.244 hab (2014)

(ant: Vilanesa) Situat en terreny pla i al·luvial, regat amb aigua de la sèquia de Montcada, que travessa el terme, a les ribes del barranc de Carraixet, al nord de València.

Agricultura de regadiu; els conreus més estesos són els d’hortalisses, patates, cebes i moresc. Ramaderia de llana i porcina; aviram. Indústria derivada de l’agricultura i de fabricació de mobles, materials per a la construcció, artesania de jonc i d’espart. Àrea comercial de València. La població ha augmentat d’una manera contínua, però sense el creixement desbordat d’altres pobles de la comarca.

El poble, d’origen islàmic, és situat vora la intersecció del barranc de Carraixet i de la sèquia reial de Montcada; es conserva el palau senyorial (dit castell de Vinalesa), del segle XVI, i un altre palau dels segles XVII-XVIII; església parroquial de Sant Honorat (acabada el 1779).

Enllaç web: Ajuntament

Villores (Ports)

2 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 5,36 km2, 661 m alt, 42 hab (2014)

Situat al nord-oest de la comarca, prop del límit amb l’Aragó, ocupa el vessant sud-oriental de la serra de la Menadella, que fa de límit per ponent, fins a l’esquerra del Bergantes, que el limita per llevant.

Tota la part occidental del terme és muntanyenca i pobra, i només el sector de la vall, vora el riu, és aprofitable agrícolament. La meitat de la superfície correspon a terres improductives i de pastures pobres. La principal font de riquesa del municipi és l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya i llegums) sobre el regadiu (només 9 ha). Ramaderia de llana. Àrea comercial de Castelló de la Plana. En procés de despoblament.

El poble és situat a peu de muntanya, a 1 km, a l’esquerra, del Bergantes; de l’església parroquial de Sant Joan, que conserva una creu processional gòtica, depèn el santuari de la Mare de Déu de Bonsuccés.

Enllaç web: Ajuntament

Vilella de Cinca (Baix Cinca)

3 Respostes

Municipi del Baix Cinca (Franja de Ponent): 16,53 km2, 125 m alt, 461 hab (2014)

(cast: Velilla de Cinca) Situat a la dreta del Cinca, accidentat a l’oest per l’altiplà dels Monegres, al nord-oest de la comarca. Hi ha 800 ha de brolla de romaní i farígola.

Hi predominen els conreus de regadiu (cereals -blat, ordi-, hortalisses, farratge i fruiters), que aprofiten les aigües de sèquies i de l’assut de Vilella, sobre els de secà (cereals -blat, ordi, civada-, ametllers, vinya i oliveres). La ramaderia consisteix en bestiar oví, porcí i boví; hi ha avicultura. Posseeix jaciments de lignit. Àrea comercial de Lleida. Població en descens.

El poble és al límit del regadiu i el secà, a 1 km del Cinca; de l’església parroquial de Sant Llorenç depèn l’església de Sant Valeri, del despoblat de Daimús.

Vilar de Canes (Alt Maestrat)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 15,94 km2, 668 m alt, 175 hab (2014)

Situat al centre de la comarca, a la zona muntanyosa que davalla des de la mola d’Ares cap a la rambla Carbonera, als vessants de la serra de Sant Cristòfol fins a la rambla dels Estrets.

Tres quartes parts del terme són de garriga i muntanya improductiva i només és conrea una petita part, els conreus més estesos són els de cereals, oliveres i vinya. Ramaderia de llana. Aviram. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

El poble és al damunt de la serra de Sant Cristófol, a la dreta de la rambla Carbonera. L’església parroquial de la Purificació depèn de la de Culla.

Ja dins el terme d’Ares del Maestrat hi ha l’hostalet de Vilar de Canes.

Enllaç web: Ajuntament

Canes, el Vilar de *

Deixa un comentari

(Alt Maestrat)

Veure> el Vilar de Canes  (poble i municipi).

Vilanova d’Éssera (Ribagorça)

Deixa un comentari

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 7,10 km2, 982 m alt, 159 hab (2014)

(cast: Villanova) Situat a la vall de Benasc, a la dreta de l’Éssera, entre l’estret de Saünc i els plans de Castilló de Sos. La major part del sòl és ocupat per matollar, prades i terres improductives.

Agricultura de muntanya (prats i farratges). Ramaderia. Explotació forestal. Àrea comercial de Graus. Població en descens.

El poble és situat en un coster, al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, romànica, de la primera meitat del segle XII, d’una nau i absis semicircular. Al nord del poble hi ha l’església també romànica de Sant Pere de Vilanova, antiga parròquia, té un interessant portal, amb un crismó, i un retaule pintat del segle XVI.

Vilanova de Raó (Rosselló)

6 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,40 km2, 58 m alt, 3.828 hab (2012)

(o de la Raó, fr: Villenueve-de-la-Raho) Situat al Riberal, a la dreta del riu Rard, que constitueix el límit amb el terme de Perpinyà, entre les terres regades per l’agulla de Fontcoberta, al nord, i l’antic estany de Vilanova (dessecat vers el 1850).

L’agricultura és la principal font de riquesa del municipi, i està dominada pels conreus de secà, principalment vinya i també de regadiu (hortalisses i fruita). Producció de vi. La ramaderia ovina i bovina, complementa l’economia. Població en ascens.

El poble fou bastit al cim d’un turó que dominà, per l’est, l’estany que fou novament reomplert el 1977 per a regadiu i que s’ha convertit en un atractiu turístic.

Dins el terme hi ha l’important mas Sauvi i, al peu del turó on s’alça la població, l’església romànica de Sant Julià de Raó.

Vilanova de la Ribera (Rosselló)

3 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 4,38 km2, 48 m alt, 1.290 hab (2012)

(ant: de Roter, fr: Villeneuve-la-Rivière) Situat al sector esquerre del Riberal, entre els primers contraforts del massís calcari de Calce (torrents de la Bula i del Menadell) i la plana al·luvial de la Tet, el qual toca només en un punt.

En aquest sector meridional s’estenen els conreus de regadiu (hortalisses i arbres fruiters); l’agricultura de secà és dedica preferentment al conreu de la vinya, que es destinada a la producció de vi de qualitat superior. Petita indústria de fabricació d’embalatges. Havia estat tradicional la cria de cucs de seda, per la qual Pasteur s’interessà personalment. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és situat a l’esquerra de la Tet. La jurisdicció senyorial pertanyia des del segle XII a la canònica d’Espirà de l’Aglí i des del 1381 pertany a la Real de Perpinyà. L’actual nom és del segle XV.