Arxiu d'etiquetes: pobles

Xacarella (Baix Segura)

3 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 12,37 km2, 23 m alt, 1.947 hab (2014)

(cast: Jacarilla) Situat a la dreta del riu Segura, entre el riu i els contraforts de la serra de Cristo, a la zona de parla castellana del País Valencià. La part no conreada representa un terç de la superfície, i és coberta de matollar.

Agricultura amb conreus de secà (cereals, garrofers, ametllers i oliveres) i de regadiu (hortalisses i cítrics), que aprofita l’aigua del riu i de pous. Indústria del moble. L’augment de la població ha anat lligada al desenvolupament del regadiu, que ha produït un creixement continu des del 1857, encara que als darrers anys l’augment és molt més petit.

El poble és situat a la dreta del Segura; l’església parroquial de la Mare de Déu de Betlem depenia de la parròquia de Bigastre.

Vivers (Rosselló)

1 Resposta

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,07 km2, 228 m alt, 172 hab (2012)

(fr: Vivès)  Situat a l’esquerra del Tec i el seu afluent el riera de Vivers, entre els vessants meridionals del coll de Llauró i la plana al·luvial regada, centrada per Sant Joan de Pladecorts, al límit del baix Vallespir. El sector oriental del terme és cobert de bosc i de matollar.

La superfície agrícola és modesta, amb conreus de secà, la major part dedicada a la vinya (destinats a la producció de vi de qualitat superior), a més d’arbres fruiters, hortalisses i farratge. Ramaderia ovina. Al sud del terme hi ha explotacions d’argila per a la teuleria de Sant Joan de Pladecorts.

El poble és troba a la capçalera de la riera de Vivers, sota el pla del Mener; la seva església parroquial conserva un retaule de Sant Miquel dels primers anys del segle XVI; des del 1993 hi ha la seu de l’Institut Mediterrani del Suro.

Viver, el (Fenolleda)

2 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 12,89 km2, 440 m alt, 90 hab (2012)

(occ: Lo Vivièr; fr: Le Vivier) Situat al sector de llengua occitana. Situat a la vall mitjana de la riera de la Matassa i dels seus afluents, per la dreta, que devallen del coll de l’Espinàs (1.050 m alt), que comunica aquesta vall amb l’alta vall de Sornià, a redós de les Corberes. El sector meridional del terme, el més muntanyós, és cobert de bosc i de matollar.

La superfície agrícola (un 11% del territori) es limita als conreus de secà, amb predomini de la vinya (destinat a la producció de vi de qualitat superior), pastures, farratges, hortalisses i pomeres. Explotació forestal. La ramaderia està format per bestiar oví, cabrum i boví. Explotació de pedreres de feldspat.

El poble s’assenta en un coster que domina, per la dreta, la vall de la Matassa. Damunt el poble hi ha les restes de l’antic castell del Viver; l’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia.

Virà (Fenolleda)

4 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 12,96 km2, 668 m alt, 29 hab (2012)

(fr: Vira)  Situat a la zona de llengua occitana, al peu de les Corberes, afluent de l’Adasig, i drenat també per la ribera de Boixavila i la riera de Virà (que devallà del coll de l’Espinàs), les quals s’uneixen al molí de Perles, prop de Fossa, per formar la Matassa. Gran part del terme és boscada, especialment al sector meridional i oriental, que forma part del gran bosc de Boixavila (el 60% del terme), on hi ha els refugis forestals de Ròcabruna i Gastepà.

La superfície agrícola és només el 4% del territori, amb pastures i farratge, cereals, vinya, arbres fruiters i patates. Explotació forestal. Ramaderia (bestiar oví i cabrum). En procés de despoblament.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a l’esquerra de la riera de Virà, i constitueix un petit agrupament de cases, centrades per l’església parroquial de Santa Creu.

Vingrau (Rosselló)

2 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 32,12 km2, 322 m alt, 644 hab (2012)

Situat a les ribes del Verdoble, afluent de l’esquerra de l’Aglí, al sector més oriental de les Corberes i de la serra de Vingrau (553 m alt), és drenat pel torrent de la Millera o de Casanova i per la capçalera del Ròvol, al nord de la comarca, al límit amb el Llenguadoc.

Agricultura de secà, dominada principalment per la vinya, amb una cooperativa vinícola que produeix vi de qualitat superior; al regadiu hi ha fruiters i verdures.

El poble és situat al peu de l’extrem meridional de la serra de Vingrau, a l’esquerra del torrent de Casanova. A l’est del nucli urbà s’alça el santuari de la Mare de Déu del Bonconsell.

S’hi parla un català de transició vers l’occità.

Vinalesa (Horta)

6 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 1,59 km2, 14 m alt, 3.244 hab (2014)

(ant: Vilanesa) Situat en terreny pla i al·luvial, regat amb aigua de la sèquia de Montcada, que travessa el terme, a les ribes del barranc de Carraixet, al nord de València.

Agricultura de regadiu; els conreus més estesos són els d’hortalisses, patates, cebes i moresc. Ramaderia de llana i porcina; aviram. Indústria derivada de l’agricultura i de fabricació de mobles, materials per a la construcció, artesania de jonc i d’espart. Àrea comercial de València. La població ha augmentat d’una manera contínua, però sense el creixement desbordat d’altres pobles de la comarca.

El poble, d’origen islàmic, és situat vora la intersecció del barranc de Carraixet i de la sèquia reial de Montcada; es conserva el palau senyorial (dit castell de Vinalesa), del segle XVI, i un altre palau dels segles XVII-XVIII; església parroquial de Sant Honorat (acabada el 1779).

Enllaç web: Ajuntament

Villores (Ports)

2 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 5,36 km2, 661 m alt, 42 hab (2014)

Situat al nord-oest de la comarca, prop del límit amb l’Aragó, ocupa el vessant sud-oriental de la serra de la Menadella, que fa de límit per ponent, fins a l’esquerra del Bergantes, que el limita per llevant.

Tota la part occidental del terme és muntanyenca i pobra, i només el sector de la vall, vora el riu, és aprofitable agrícolament. La meitat de la superfície correspon a terres improductives i de pastures pobres. La principal font de riquesa del municipi és l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya i llegums) sobre el regadiu (només 9 ha). Ramaderia de llana. Àrea comercial de Castelló de la Plana. En procés de despoblament.

El poble és situat a peu de muntanya, a 1 km, a l’esquerra, del Bergantes; de l’església parroquial de Sant Joan, que conserva una creu processional gòtica, depèn el santuari de la Mare de Déu de Bonsuccés.

Enllaç web: Ajuntament

Vilella de Cinca (Baix Cinca)

3 Respostes

Municipi del Baix Cinca (Franja de Ponent): 16,53 km2, 125 m alt, 461 hab (2014)

(cast: Velilla de Cinca) Situat a la dreta del Cinca, accidentat a l’oest per l’altiplà dels Monegres, al nord-oest de la comarca. Hi ha 800 ha de brolla de romaní i farígola.

Hi predominen els conreus de regadiu (cereals -blat, ordi-, hortalisses, farratge i fruiters), que aprofiten les aigües de sèquies i de l’assut de Vilella, sobre els de secà (cereals -blat, ordi, civada-, ametllers, vinya i oliveres). La ramaderia consisteix en bestiar oví, porcí i boví; hi ha avicultura. Posseeix jaciments de lignit. Àrea comercial de Lleida. Població en descens.

El poble és al límit del regadiu i el secà, a 1 km del Cinca; de l’església parroquial de Sant Llorenç depèn l’església de Sant Valeri, del despoblat de Daimús.

Vilar de Canes (Alt Maestrat)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 15,94 km2, 668 m alt, 175 hab (2014)

Situat al centre de la comarca, a la zona muntanyosa que davalla des de la mola d’Ares cap a la rambla Carbonera, als vessants de la serra de Sant Cristòfol fins a la rambla dels Estrets.

Tres quartes parts del terme són de garriga i muntanya improductiva i només és conrea una petita part, els conreus més estesos són els de cereals, oliveres i vinya. Ramaderia de llana. Aviram. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

El poble és al damunt de la serra de Sant Cristófol, a la dreta de la rambla Carbonera. L’església parroquial de la Purificació depèn de la de Culla.

Ja dins el terme d’Ares del Maestrat hi ha l’hostalet de Vilar de Canes.

Enllaç web: Ajuntament

Canes, el Vilar de *

Deixa un comentari

(Alt Maestrat)

Veure> el Vilar de Canes  (poble i municipi).