Masia (mas de Llec) i antic poble, al vessant septentrional del massís del Canigó.
El riu de Llec, que neix sota el puig Barbet, a la gelera del Canigó, que s’uneix al riu de Lentillà, per l’esquerra, després de passar per Espirà de Conflent, drena la llarga vall de Llec, molt boscada (boscs de Ponts i de l’Avetosa), la part més alta de la qual forma el municipi d’Estoer.
Poble (1.400 m alt), enlairat damunt Toès de Llar.
Hi passa el canal de Llar, que pren l’aigua de la Tet a Montlluís, a la qual retorna poc abans de Canavelles.
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà)
Antic nom del poble i antic municipi de Castell d’Empordà.
(Costera)
Antic nom de la població de Torrella de la Costera.
Antic nom del poble de Llaés.
(o les Llaunes) Poble de l’antic municipi de Nerill, situat en un coster que domina, per la dreta, la Valira de Castanesa. La seva església depèn de la parròquia de Seniu.
Formava municipi el segle XIX.
(Aragó)
Poble (611 m alt) i antic municipi, agregat el 1965 al de Capella (a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça).
Alzinars i rouredes. Agricultura i ramaderia. Església parroquial de Santa Maria, renaixentista, i de la Mare de Déu del Pla.
A la vall baixa de l’Isàvena, des del riu fins a la serra del castell de Llaguarres (1.150 m alt), al cim de la qual hi havia l’important castell de Llaguarres.
S’hi parla un català de transició.
Veure> Llagunes (poble).
Veure> la Llècua (poble i dena).
Veure> la Vall de Lierp (municipi).
