Poble, al sud de la vila. L’església parroquial de Sant Abdó i Sant Senén depèn de la d’Ondara.
Lloc de moriscs, tenia 18 focs el 1609, de la fillola d’Ondara. Pertangué a la família Vives.
Poble, al sud de la vila. L’església parroquial de Sant Abdó i Sant Senén depèn de la d’Ondara.
Lloc de moriscs, tenia 18 focs el 1609, de la fillola d’Ondara. Pertangué a la família Vives.
Poble, situat a l’extrem sud-oriental de l’Albufera. El terreny és totalment pla i en determinades èpoques de l’hivern resta tot voltat d’aigua (illa del Palmar) llevat de la comunicació per carretera.
Antic poble de pescadors de l’estany, havia format part del municipi de Russafa. L’església de Jesús és sufragània de la de Pinedo. A la fi del segle XIX tingué un gran creixement a causa dels aterraments de l’Albufera, que crearen els actuals arrossars, avui la principal activitat econòmica.
Compta amb una de les més antigues comunitats de pescadors, que, amb les de Catarroja i de Silla, tenia el monopoli de la pesca de l’Albufera (les calades eren sortejades anualment). Aquesta activitat és ara molt minvada.
Són tradicionals els llocs de menjar típic de l’Albufera (arròs, allipebre).
Poble, fins al 1970 de l’antic municipi de Sant Orenç, al vessant septentrional del Talló d’Aulet. L’església parroquial (Sant Pere) depèn de la d’Aulet.
Veure> Sant Esteve de Palautordera (poble i municipi).
Veure> Palau de Santa Eulàlia (capital del municipi).
(Rosselló)
Veure> Palau del Vidre (poble i municipi).
Veure> Palau-sacosta (poble i actual barri).
(Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental)
Altre nom del poble de Plegamans.
(Santa Llocaia, Alta Cerdanya)
Poble (1.237 m alt), a l’esquerra del torrent de Lluç.
(els Banys d’Arles, Vallespir)
(o Palaudà) Poble (211 m alt), situat al nord del terme, a l’esquerra del Tec, que forma un nucli d’aspecte medieval, agrupat entorn de l’església parroquial (segle XIII), amb un portal de marbre.
És dominat per les restes del castell de Palaldà. Formà un municipi independent fins a mitjan segle XX.